El curs escolar és sinònim de retrobaments i nous inicis. Cada any els centres educatius obrin les seues portes per acollir a estudiants de totes les edats que trobaran dins les aules l’espai on formar-se i poder afrontar amb garanties els reptes futurs. Però aquest no sempre és un camí senzill, i no només pels esforços que ha de fer l’estudiant, sinó per altres elements que entren en joc cada curs.
Un lloc principal ocupen temes com el cost del material, la normativa actual en matèria d’educació o els canvis que ha patit en pocs anys la qualitat de l’ensenyament. Aquests tres punts seran tractats a continuació i reforçats per una veu experta, la de la directora del centre d’educació pública IES Pou Clar d’Ontinyent, Imma Pla Mollà.
Xarxa inerna de llibres de batxillerat
I allà on el projecte autonòmic no arriba, està la preocupació dels centres per desenvolupar mecanismes paral·lels. En el cas del Pou Clar s’ha posat en marxa una xarxa interna de llibres en batxillerat, que permet als alumnes de 1r i 2n comprar i vendre respectivament els seus llibres a meitat de preu. Així mateix, per cobrir la demanda de llibres de lectura, que queden fora de XarxaLlibres en tots els nivells educatius, el centre ha planificat la incorporació a les prestatgeries de la seua biblioteca de 5 a 7 exemplars de cada títol de lectura obligatòria, per donar servei als estudiants que tinguen dificultats per adquirir-los. Iniciatives com aquestes, a més d’abaratir i facilitar l’accés el material, són responsables amb el medi ambient.
Però no totes les qüestions estan resolent-se amb la mateixa facilitat, ja que la implantació de la part corresponent al 2016 de la LOMCE (Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa), ha fet arribar un element polèmic, les “Proves d’avaluació final”, més conegudes com a revàlides, situades en 4t d’ESO i 2n de batxillerat. Si bé en aquest 2017 no tindran validesa acadèmica per obtindre el títol, a partir del 2018, si no canvia la normativa, incorporaran serioses modificacions.
En el cas de batxillerat, la nova prova jugarà el paper que tenien les proves PAU, ja que es mantenen els percentatges de qualificació d’aquestes, però, al contrari del que passava abans, a partir del 2018 serà necessari el pas per les proves per a l’obtenció del títol de batxillerat. A més, s’afegeix un huité examen, que procedirà de l’assignatura optativa, que abans tenia un valor més lúdic i es treballava de forma relaxada, i ara, per la presència d’un examen extern, comptarà amb la mateixa pressió que la resta.
La nova normativa també desplaça la Filosofia d’assignatura obligatòria a tots els batxillerats a optativa del batxillerat humanístic i de ciències socials, apartant la part reflexiva del batxillerat científic.
Si no s’aprova la revàlida d’ESO, no s’obtindrà el títol
A l’ESO la polèmica és major encara, ja que la nova revàlida actuarà com a condició sine qua non per rebre el títol, tot i tractar-se d’educació obligatòria. L’assignatura optativa també tindrà examen i, a diferència de les dues convocatòries de les proves de batxillerat, a l’ESO només hi haurà una, deixant a aquell alumnat que la suspenga amb una única possibilitat d’estudis, la Formació Professional Bàsica. El professorat, molest amb la prova, l’ha definida com a elitista i discriminatòria, ja que classifica als alumnes i els aboca a uns estudis o altres en funció d’una prova externa, no de 4 anys d’esforç diari.
Mentrestant, queden en l’aire les qüestions fonamentals de la prova, tant en la part curricular com d’avaluació, ja que serà competència autonòmica tancar aquests aspectes, necessaris per a preparar la programació per part del professorat.
Tanmateix, no tot són males notícies. En aquest sentit, la direcció del Pou Clar destacava la importància dels intents de millora portats a terme a escala autonòmica en aquest curs, com la reducció de la ràtio d’alumnes per aula, disparada anys enrere fins a xifres insostenibles per a l’adequada atenció a l’alumnat, com la recuperació de professorat, que permet agafar aire a unes plantilles que havien patit fortes retallades de personal, portant a la sobrecàrrega de treball i la pèrdua de qualitat en l’ensenyament. Sembla, per tant, que es fan els primers passos per tornar a la situació prèvia a la política de retallades.
En resum, l’espai on naix l’ensenyament, els centres educatius, comença a recuperar-se d’uns anys de desmesurada duresa, de reduccions (de professorat) i augments (d’alumnat per aula). A més, naixen iniciatives que faciliten l’accés a un material indispensable per a aquesta educació. No obstant això, l’existència d’una nova prova al final de 4t d’ESO planteja un horitzó de dubtes i un malestar i rebuig general en la comunitat educativa, mentre altres mesures de la LOMCE modifiquen l’aprenentatge, orientant-lo a la reducció de la part humanística, creativa i reflexiva de l’ensenyament. Caldrà prestar atenció per veure l’evolució d’una educació tan valuosa i fonamental per al futur, i a la vegada tan remoguda i modificada políticament.
