728×90 caixa onti
Home > Educació > De la botiga a la motxilla: l’entramat dels llibres de text

De la botiga a la motxilla: l’entramat dels llibres de text

Arranca, com cada any, el curs escolar i setembre és un mes de despeses i maldecaps per a pares i mares. En eixe moment prenen protagonisme les papereries i llibreries, encarregades d’abastir de llibres i material a l’alumnat dels centres. Però darrere de la venda de llibres hi ha moltes coses a comentar.

El cost econòmic d’un nou curs, les diferències entre les grans superfícies i el comerç llibreter de proximitat o els projectes i xecs d’ajuda a les famílies són qüestions clau, i per a poder aprofundir en elles, res millor que comptar amb una visió des de dins del sector, la de Ximo Soler, gerent de La Llibreria, a Ontinyent.

Una despesa mitjana de 250, 350 o 450€

Sense dubte, la despesa econòmica és el centre de qualsevol conversa sobre l’inici del nou curs. El cost dels llibres de text és un aspecte difícil d’afrontar, sobretot quan es conjuga amb una situació econòmica dura, com la que es manté a moltes llars. El preu dels llibres varia molt, tant en funció dels col·legis (segons les editorials seleccionades), com sobretot, pel nivell educatiu on es trobe l’estudiant. Així, com apunta Ximo Soler, mentre que en l’educació primària els dos primers cursos són finançats per un xec de 160 € de la Generalitat Valenciana, en els altres quatre cursos (de 3r a 6é), la despesa mitjana pot situar-se en els 250 euros.

I si aquesta xifra sembla alta, no deixa de créixer a mesura que els xiquets i xiquetes també ho fan, ja que en l’educació secundària els preus ronden els 350 euros de mitjana per any, mentre que en el batxillerat es pot arribar, en cas d’adquirir tots els llibres, als 450 o 500 euros. Unes xifres, indubtablement, difícils d’encaixar dins d’un pressupost familiar ajustat.

Una reacció habitual en escoltar sumes de diners com aquestes és preguntar-se pels beneficis que suposa per al sector la venda de llibres de text. A través de les paraules de l’entrevistat es pot apuntar que la situació actual parteix d’una modificació estatal que, encara que podria haver sigut beneficiosa, acaba sent, de vegades, tot un negoci. Així, la regulació actual permet total llibertat a l’hora d’establir preus, excepte en els llibres d’educació infantil i batxillerat, on el preu és fixe. D’aquesta manera, els preus són molt variables, i fins i tot descaradament dispars segons el comerç o la gran superfície visitada, ja que cadascun d’ells estableix el seu import, sempre que no estiga per davall del preu de cost.

Aquesta conjuntura, en paraules del gerent de La Llibreria, acaba perjudicant al client, ja que excepte els casos on els llibres s’usen com a reclam i es venen a preu de cost, sobretot en grans superfícies, moltes vegades s’apugen els preus inicialment i els descomptes posteriors tenen un paper testimonial. Davant aquesta situació, cal buscar adequadament i valorar la labor del llibreter a l’hora de treballar perquè el seu client aconseguisca els millors preus i la millor atenció.

Comerç de masses versus comerç de proximitat

I si es parla d’atenció, cal posar sobre la taula una contraposició clara: comerç local versus grans superfícies. Els gegants del comerç sempre, o quasi sempre, i no només en els llibres de text, ofereixen preus imbatibles. Tanmateix, des del gremi llibreter es treballa amb altres plantejaments, encara que en ambdós casos la venda és l’objectiu final. Així, el conflicte es trasllada del Què al Com. Una gran superfície ofereix lots de llibres de vegades incomplets per a allò que demana un centre, ja que no és el seu únic camp d’actuació, i pel que fa a garanties, ofereix una xifra famosa en les devolucions, 15 dies. El comerç local, per la seua proximitat i especialització, pot trobar tots els llibres i sobretot, cobrir tant errades com exemplars defectuosos durant tot l’any. Per tant, s’obri un ventall de venedors perquè cada client puga escollir què vol prioritzar.

I a totes aquestes situacions, constants al llarg dels anys, cal sumar una mesura útil, tant socialment com econòmicament, però que caldrà polir segons el sector llibreter. Es tracta del projecte XarxaLlibres, posat en marxa per la Generalitat, i que busca aconseguir, en el cas de l’Educació Secundària Obligatòria, la gratuïtat dels llibres de text. Amb aquest sistema els costos recauen sobre la Conselleria d’Educació i els centres, mentre que els llibres deuen tractar-se com un bé comú que siga aprofitat per diverses generacions d’alumnes. El plantejament alleuja, clarament, les despeses de les famílies, però suposa una dificultat per als llibreters, que són els que han de fer front, en un primer moment, al cost del conjunt de llibres, fins que arriben els pagaments de les institucions.

Junt amb açò, és evident el descens de la venda dels llibres que tenen una funció de manual. Així, els únics quaderns o llibres que no es poden reutilitzar són aquells sobre els quals s’escriu, d’assignatures com música, plàstica o anglés. Tot i això, la mesura es pren de forma positiva des del sector. Ximo Soler apunta que és important eixe pas per aconseguir la gratuïtat dels llibres, encara que cal revisar i perfeccionar la fórmula, amb l’objectiu d’aconseguir un benefici per a tothom.

En definitiva, darrere de cada llibre de text s’amaga un entramat de producció, distribució i venda on participen tot tipus d’actors. En cada consumidor està la decisió d’optar per un tipus de comerç o altre, i en la mà de tots ells participar de les mesures que faciliten l’accés universal al material. L’objectiu final hauria de ser que eixos fulls de paper impresos es puguen convertir en coneixements i destreses per a les futures generacions.

Sobre Victor Vidal

Victor Vidal
Graduat en Comunicació audiovisual per la Universitat de València i especialitzat en Direcció de cinema per l’Escola de cinema Nou Prodigi de Barcelona. Anteriorment, becari a TVE València i Agencia EFE València. És col·laborador en tasques de redacció, càmera i muntatge a Televisió Digital d’Ontinyent.

També pot interessar-te

Més de 1400 escolars de primària voten el disseny del nou espai multijocs de la Glorieta

Més de 1400 escolars de primer a quart de primària dels col·legis d’Ontinyent estan votant …