Opinió

Paloma Alberola i Alborch, Regidora de Compromís per Ontinyent Totes i tots ho sabem, encara que, de vegades, no ho tenim tan present com deuríem. De sobte, algú del nostre entorn sent una dolència o rep un mal diagnòstic i deixem tot de banda per centrar-nos en estar al seu costat i acompanyar la persona durant el procés de la malaltia. O, inesperadament, la COVID-19 es converteix en una pandèmia mundial i genera una crisi sanitària sense precedents. I és aleshores quan tornem a recordar que, efectivament, la salut és el primer. Precisament per això, disposar d’uns serveis sociosanitaris públics i de qualitat és una prioritat per a la societat, si és que volem ser una societat amb veritable benestar. La ciutat d’Ontinyent i la comarca de la Vall d’Albaida han reivindicat durant molt de temps la construcció d’un nou hospital. Les maquetes i els cartells que simbolitzaven promeses electorals …

Si hi ha alguna cosa que ha evidenciat la pandèmia de la covid-19 és la necessitat de comptar amb determinats sectors estratègics per no haver d’acudir a mercats externs per proveir-nos de material bàsic com puguen ser mascaretes, bates o equips de protecció individual (EPIs). Aquesta crisi és l’oportunitat perfecta per relocalitzar la nostra indústria, impulsar noves línies de negoci que òbriguen una nova línia de treball a les nostres empreses. Des del Govern de Jorge Rodríguez i Ateval s’ha impulsat un clúster sanitari que permetrà a les empreses del tèxtil i afins reorientar la seua producció i que el tèxtil sanitari es convertisca en una nova línia d’activitat. Donar suport a este clúster és donar suport a la nostra indústria, és garantir la prosperitat de les nostres empreses i el manteniment dels llocs de feina. La covid-19 ha demostrat que no podem dependre de tercers països perquè quan comprem …

La crisi sanitària, social i econòmica derivada del Coronavirus està revelant moltes coses sobre les diferents maneres d’afrontar les circumstàncies que ens planteja la vida. L’escriptor Antonio Gramsci va enunciar fa molts anys que “viure vol dir prendre partit”. Una cèlebre cita que ha passat a la història com una referència essencial per a moltes persones que estimem la política com a eina transformadora de la societat. Efectivament, hi ha maneres diferents de fer política. M’atreviria a dir que tantes com maneres de viure. Per exemple, es pot optar per ser tan coherent com siga possible, o no. Podem decidir si dir la veritat, o no. Ens poden preocupar més els fets o l’aparença. També podem escollir si volem actuar des de l’individualisme o preferim cooperar pensant en el benestar de les persones. I així, podríem estar dies enumerant dicotomies que sorgeixen diàriament, condicionen les nostres actuacions i per consegüent, …

La pandèmia de la Covid-19 ha posat cap per avall els nostres costums, la nostra manera de viure i ha deixat en evidència les grans desigualtats subjacents de la nostra societat. Certament, aquesta malaltia va generar una situació d’emergència que calia atendre. Per això, des del Govern de la Vall ens Uneix a Ontinyent s’han posat en marxa mesures socials i econòmiques que han permès a la nostra ciutadania afrontar el confinament. L’atenció a l’emergència sanitària i social ha estat sent atesa des del primer dia, inclús ens vam anticipar i ordenàrem el tancament immediat de tots els edificis públics el matí del dijous 12 de març davant l’amenaça que només s’albirava. Quasi al mateix temps, i davant de l’imminent tancament dels menjadors escolars, vam decidir posar en marxa un servei de menjar a casa per garantir l’alimentació dels menors amb situació de vulnerabilitat. En aquesta línia d’atenció a l’alumnat, …

En tot l’estat Español ha començat el procés de desescalada, però això no significa que en el Departament de salut Xàtiva-Ontinyent s’haja tornat a la normalitat quant a les consultes externes de les diferents especialitats, la cirurgia als hospitals ni les consultes d’Atenció primària en els centres de salut i consultoris de les poblacions. En l’actualitat tots els nostres professionals de la salut es troben treballant intensament per a cuidar la salut de la població però la realitat ha canviat i a més de cuidar de la salut de la població també cuidem de la seguretat perquè no hagen contagis de Covid19, per això necessitem mantindre les mesures de seguretat necessàries perquè no s’estenga aquest virus i no hagen més contagis. Aquestes mesures són les mateixes que es van establir al principi (confinament, màscares, distància de seguretat…) i que hem de mantindre durant un temps, ens hem d’acostumar a conviure …

Més de 45 dies confinats. Més de 45 dies sense assistir als centres educatius ni veure als companys i companyes o compartir moments d’esplai. Més de 45 dies acudint a classe de manera online sense previ avís. La rutina dels nostres xiquets i xiquetes es va veure completament alterada amb la declaració de l’Estat d’Alarma aquell llunyà 14 de març de 2020. Una situació propiciada per la Covid-19 que està posant en evidències les desigualtats socials que hi havia a la nostra societat. Gran part de l’alumnat disposa d’un ordinador per poder seguir la dinàmica que el seu professor o professora ha previst, però hi ha una altra part de xiquets i xiquetes que no disposen d’un ordinador o d’una tablet. Per això, era important des de l’Ajuntament d’Ontinyent posar en marxa un Pla que ens permetria garantir com a institució pública el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats tal …

En vespres d’un 25 d’Abril marcat pel confinament, l’actual pandèmia global ens obliga a la reflexió. Més enllà del canvi de prioritats que viu la política valenciana des del 2015, la crisi del Coronavirus ha fet emergir la Generalitat com un dels governs autonòmics més eficaços en l’articulació de respostes als reptes sanitaris, socials, educatius o econòmics. Un fet que contrasta de manera abismal amb el clientelisme i la corrupció dels antics governants que van enfonsar la imatge com a poble dels valencians i valencianes, tant al nostre país com arreu del món. Al contrari del que va ocórrer en la gestió de la gran estafa econòmica del 2008, l’actual Govern Valencià s’ha revelat com un dels més innovadors, àgils i estables en la presa de decisions davant els efectes de la COVID-19 en diversos àmbits. Aquest aspecte guanya una especial rellevància si tenim en compte que la capacitat d’actuació …

Ens hem acostumat a veure joguines, roba, electrònica i, fins i tot, souvenirs de les nostres ciutats amb l’etiqueta “Made in China”. A mesura que el nombre de productes amb esta etiqueta anava creixent any rere any, la nostra dependència sobre aquest gegant asiàtic també augmentava. Amb aquesta situació hem arribat a abril de 2020. Un any en el qual estem enfrontant una crisi sanitària sense precedents. La Covid-19 no sols és una malaltia que afecta al sector sanitari, sinó que ha generat una situació social mai vista que ha deixat en evidència la gran dependència que el nostre país te de la Xina. Des de la declaració del primer Estat d’Alarma, la comunitat sanitària s’ha queixat constantment de la falta de material de protecció com són mascaretes, bates o ulleres. Durant els primers dies i, fins i tot setmanes, la solidaritat de la ciutadania va ser clau per poder …

L’altre dia escoltava l’escriptor Manuel Vicent comparar aquesta crisi sanitària amb una partitura on les notes estan en permanent canvi. I afegia l’autor de Tranvía a la Malvarrosa que sols els intèrprets amb més talent estaven sabent com interpretar una partitura tan inestable. Després, un metge cubà, expert en desgràcies humanitàries, definia la solidaritat com el fet de compartir allò que es té i no compartir el que sobra. Em va semblar que ambdues intervencions connecten amb el desconcert que ha generat el virus, en un món poc acostumat a viure amb un grau tan elevat d’incertesa, però amb una sòlida consciència cívica que ha emergit amb la pandèmia. La irrupció de la malaltia covid-19 ha somogut la nostra societat. Sols els més vells van viure la guerra i la postguerra. Foren dos moments històrics igualment dramàtics però amb la diferència que l’enemic era visible, no com ara, que lluitem …

I, de sobte, vam recordar que era allò important en aquesta vida. Vam posar el fre a la nostra rutina per enfrontar una dura realitat que dura ja 13 dies, el Covid-19, que havia posat contra les cordes a la província de Wuhan de la Xina, havia arribat a Espanya. El dijous 12 de març, veient com estava evolucionant la situació en altres ciutats, el nostre Alcalde, Jorge Rodríguez acompanyant de la resta del Equip de Govern, vam prendre la decisió de tancar 15 instal·lacions municipals i aturar totes les activitats municipals, anticipant-nos així al Estat d’Alarma. Teníem clar que havíem de ser responsables i que la salut de les persones estava per damunt de tot. L’endemà, es decretava l’Estat d’Alarma. Des d’aquest moment ens enfrontàvem a una realitat més complexa i vam començar a treballar per a  posar en marxa un dispositiu que permetera garantir la salut de totes …

Hi ha moments en la vida de la col·lectivitat en què les persones hem de saber aparcar les nostres legítimes diferències per remar en la mateixa direcció fins arribar a bon port. El Coronavirus ha tret a relluir les nostres febleses, fortaleses, virtuts i mancances com a societat. A nivell individual, la crisi sanitària que estem vivint també està posant a prova el nostre caràcter solidari, així com la nostra capacitat de sumar. A hores d’ara, amb l’elevat número de persones infectades i mortes com a conseqüència de l’expansió del virus arreu del món, hem de lamentar profundament la terrible desgràcia que moltes famílies estan patint, i posar tot de la nostra part per contribuir a solucionar la situació. Si realment volem arribar a port segur, cadascun/a de nosaltres tenim un paper molt important en esta travessia. Per eixe motiu, és fonamental la responsabilitat de totes i tots en un …

Els majors ho han donat tot per Ontinyent i ara es mereixen que la nostra ciutat els corresponga. Entenem que és responsabilitat nostra com administració pública promoure les activitats necessàries perquè les persones grans puguen potenciar les seues relacions socials, lluitar contra la soledat i gaudir d’una vellesa activa. Amb l’augment de l’esperança de vida calia canviar el paradigma d’actuació cap a un sector de la societat cada vegada més nombrós. Per això, des del Govern de Jorge Rodríguez hem treballat per impulsar diverses accions per fomentar l’envelliment actiu. Uns programes en els quals vam tindre en compte per al seu disseny els aspectes que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera necessaris: salut (física i mental), seguretat, aprenentatge i participació en la societat. En aquest sentit, vam desenvolupar un projecte d’envelliment actiu, que va rebre el reconeixement del Ministeri de Sanitat i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies …