Home > Columna d’opinió

Columna d’opinió

El trist adéu als festivals Diània i Meruts

2017 és un any en què, com sempre, a Ontinyent passaran coses bones i d’altres no tant. La vida és així, què hi farem! Però allò ben cert és que hi ha dues notícies que recentment han causat una miqueta de revol entre amplis sectors de la joventut ontinyentina: la fi dels festivals Diània i Meruts, que tants bons moments d’oci han donat a milers de joves d’Ontinyent, la comarca i el país. Primerament, vam saber que la Pasqua ontinyentina deixaria de comptar amb el Diània, un festival de música alternativa que, a més de potenciar els grups de la terra i demostrar el gran dinamisme cultural amb què tenim la sort de comptar a les nostres comarques, realitzava tallers, xarrades i activitats dirigides a l’extensió de la cultura en el més ampli sentit de la paraula, així com a la difusió de la consciència crítica davant els problemes socials. …

Llegir més

Article de Sílvia Urenya: “El PP manipulador de sempre o dividir mentint”

A continuació s’ofereix l’article escrit per Sílvia Urenya, Portaveu de Compromís per Ontinyent, sobre la qüestió dels concerts educatius de batxillerat en els centres d’educació concertada d’Ontinyent: Em desperte amb un “tic” al whatsapp rebent una imatge de la notícia d’un mitjà local: “La versión polícica de la renovación de los conciertos: PP se atribuye merito de la continuidad, el PSOE los tacha de manipuladores”. Estupefacta m’he quedat. Amb els ulls com a plats. Bona manera de despertar-se. En l’interior de la notícia podem llegir que des del Partit Popular han emés un comunicat en què al·leguen que “gràcies a les pressions i a la moció presentada pel PP d’Ontinyent, en clara defensa dels concerts en els col·legis la Concepció i Pureza, se ha conseguido el mantenimiento de las unidades de Bachiller en estos dos centros”. Aclarim conceptes: la moció només va obtindré el suport de Ciudadanos. Tant PSOE, EUPV com …

Llegir més

Jo sóc de Bloc i País

Sóc militant del Bloc al col·lectiu d’Ontinyent, i al llarg dels meus pocs catorze anys de militància ja he conegut l’existència de tres corrents al meu partit. En primer lloc, el BES, un corrent encara vigent, encara que ningú no sap ben bé si compleix els requisits per a seguir ser corrent ara per ara. Després va aparèixer Bloc de Progrés, que es va dissoldre ràpidament coincidint amb els canvis d’equilibris a la Executiva Nacional del Bloc. Ara ha nascut Bloc i País i no és com en altres ocasions, cap casualitat. Som un corrent que cristal·litza com a tal després d’haver recorregut junts els darrers 2 anys. A diferència d’altres grups (corrents o sectors) al si del Bloc, no som uns amics que hem crescut junts a les joventuts o als col·lectius del partit i que ens uneix més l’amistat o la edat que la coherència ideològica, la visió …

Llegir més

De renovacions que no ho són i de perpetuïtats desigualitàries

Dijous 23 de març, en el plenari ordinari de l’Ajuntament d’Ontinyent, “decidíem” el conseller en representació de les entitats públiques a Caixa Ontinyent que pertoca a Ontinyent, com també hauran fet o faran als ajuntaments de Gandia i Xàtiva. I dic “decidíem” entre cometes perquè ja al matí a El Levante-EMV eixia publicat el nom del conseller que escolliria Ontinyent. De nou, una decisió que hem de prendre al plenari entre tots els grups municipals, ix publicada al matí als mitjans de comunicació. És evident que qualsevol decisió que haja de passar pel plenari depén de la majoria absoluta socialista. Només ells saben, a priori, quin serà el resultat de qualsevol votació, però això no és obstacle perquè esperen una miqueta que passe el plenari. Seria una mostra de respecte a la resta de grups municipals. Ja ho vaig dir amb el tema de l’hospital. El plenari és el lloc …

Llegir més

Externalitzar i privatitzar, la política de l’equip de govern d’Ontinyent?

Les majories absolutes, com hem repetit fins a la sacietat, comporten en la majoria de vegades (disculpeu la repetició) caure en certs vicis que, de manera conscient els uns i inconscient (o no?) els altres, acaben per convertir-se en un absolutisme que no pinta gaire bé. Amb “els uns” em referisc al PP. Poc amic de la participació ciutadana i de consultes a la ciutadania. Si preguntes, tens el perill que et contesten el que no vols escoltar. Més d’un destacat membre del PP ja ho va deixar caure en el seu moment. Anys hem viscut a Ontinyent amb aquest tipus de polítiques. Més encara al País Valencià. Anys de privatitzacions, en tots els sectors públics. Amb “els altres” em referisc a l’altre bàndol del bipartidisme: el PSOE. Un partit polític suposadament d’esquerres, defensor suposadament de la participació ciutadana i de les consultes a la ciutadania. I dic “suposadament” ben …

Llegir més

La informació del fem no aconsegueix embrutar Ontinyent

La desinformació és una de les habilitats dels règims totalitaris i de la gent sense arguments. A això contribueix la falta de contrast de certes informacions que no busquen aclarir fets, sinó llançar insídies. Això és el que ha succeït amb el retard en el cobrament dels rebuts del fem a Ontinyent. La qüestió és simple: els veïns d’Ontinyent van pagar més tard el fem del 2016 perquè abans haguera pogut ser il·legal. Ho explicarem cronològicament. Els serveis jurídics municipals van detectar a principis del 2016 que havia caducat el conveni que permet al servei de Gestió Tributària de la Diputació de València cobrar el rebut del fem dels 92 municipis de les comarques de la Costera, la Canal, la Vall d’Albaida, la Safor i la Vall d’Aiora-Cofrents. El citat conveni datava del mes de juliol del 2011 i establia un període de vigència de 4 anys, per la qual …

Llegir més

Cooperació: política per a un nou temps

Una altra manera de treballar és possible, la que acompanya el canvi polític valencià fent que este avance, una nova concepció del paper dels partits, les institucions i els recursos, on la cooperació s’obri camí amb l’objectiu de millorar la vida de les persones des d’un autogovern fort, net i democràtic. Després de vint anys amb més ombres que llums, i malgrat una injusta reputació i una desastrosa herència econòmica, nombrosos són els avanços que s’estan produint al país dels valencians i valencianes. Amb l’Acord del Botànic i el govern valencià, en què Compromís té un paper fonamental, constatem un canvi de prioritats: les polítiques inclusives i d’igualtat destinades a les persones amb dependència i els col·lectius més vulnerables de la societat, la nova gestió educativa centrada en la igualtat d’oportunitats amb mesures com Xarxa Llibres perquè cap xiquet o xiqueta es quede sense llibres per falta de recursos, l’inici …

Llegir més

Perquè “Ontinyent” i “Ajuntament” som totes i tots

Fins fa ben poc, encara hi havia qui ens qüestionava per què no havíem acceptat la regidoria que ens “oferia” el PSOE per a aquesta legislatura. I dic “fins fa ben poc” perquè des de les últimes setmanes cap ací, a bastants d’eixes persones els ha quedat clar el perquè. En el seu moment ho vam explicar: com amb el “agua para todos”, tampoc creiem en el “regidories per a tots”. Per què? Primera i principal perquè qui decideix és la ciutadania. I fou la ciutadania que va decidir qui volia que governara i qui volia que estiguera a l’oposició. Això és així. Per a nosaltres és important respectar les decisions de la ciutadania, tant o més com ho és respectar les de la nostra militància. Per altra banda, en un equip de govern de majoria absoluta, amb 14 regidors, ens oloràvem que seria molt fàcil caure en l’absolutisme. Era …

Llegir més

Princeses o guerreres

Estem creant xicotetes depenents vestides de princesa? Molts dies, massa al meu parer, ens despertem amb notícies com que alguna dona ha sigut assassinada pel seu home, novio, parella, amic, company, … I les nostres veus s’alcen contra aquestes barbaritats que no es poden consentir de cap manera i per les que demanem mesures per evitar aquestes coses. Però jo continue fent-me aquesta pregunta, continuem estant creant xicotetes depenents vestides de princeses? Les noves tecnologies han dut un món obert a la informació, a l’educació, a tenir al nostre abast coses que mai es hagueren pogut imaginar les nostres avantpassades, perquè açò és veritablement recent, però, estem utilitzant-les bé? Crec que no, perquè no m’explique com les xiquetes d’avui, i no dic totes, però si massa, veuen reflectides les seues aspiracions a arribar a la fama de la manera més ràpida possible, als programes televisius on es mostra el més …

Llegir més

“Homenatge a Al Tall”

El 18 d’octubre de 2013, al Palau de Congressos de València, Al Tall deia adéu als escenaris. Havien passat 38 anys des de la seua fundació i més de 20 discos a l’esquena. Un any abans, en un comunicat de premsa, comunicaven la seua dissolució com a grup i recorde llegir-ho amb un nuc a la gola, amb una sensació de buidor, profundament trista… Ovidi de vacances, Raimon quasi retirat, Llach retirat… i ara Al Tall? No podia ser cert… però sí, sí que ho era. Al Tall m’ha acompanyat durant tota la meua joventut. Si em pare a recordar moments, en molts d’ells m’ha acompanyat la seua música. Els vaig descobrir amb 13 anys, a l’institut, però no recordava amb quina cançó fins que em va vindre al cap el context, el record… era el “Cant dels Maulets”, com no. El passat 25 d’abril en la plaça de bous …

Llegir més

Dames i cavallers: un any del canvi valencià!

El 24 de maig del 2015, els valencians i valencianes vam decidir canviar el mapa polític, per deixar de ser un poble avergonyit per la corrupció del PP i subordinat a Madrid per la històrica falta de valentia dels partits tradicionals. Amb un simple gest com el de posar una papereta diferent en una urna, vam decidir frenar el nostre empobriment i posar-nos dempeus davant els grans problemes que feien perillar la viabilitat de la nostra autonomia, i per consegüent del nostre benestar i la nostra forma de vida. Però eixe canvi no va ser fruit del no-res: arribats a una situació insostenible que es resumia en el 30% d’exclusió social, 30% de deute i 30% de desocupació, els valencians i valencianes vam iniciar un nou camí. Les forces progressistes, i especialment Compromís, van abandonar la dialèctica de la protesta contra un model que després de vint anys perpetuant-se en …

Llegir més

I després del 26 J què?

Supose, que com moltes persones d’aquest país he hagut de digerir novament una amarga derrota, derrota que em feia escriure des del fetge, i que he hagut de digerir després d’uns dies per seguir avançant. Les persones somniadores no ens podem quedar mai amb el sentiment de derrota al cos, ja que aquest sentiment ens debilita, ens immobilitza i ens lleva fins i tot les ganes de continuar endavant. Cert és que el resultat de les eleccions no ha estat el canvi somniat per moltes de nosaltres, que diumenge a la nit i malgrat l’eufòria dels primers recomptes a Ontinyent, on la ciutadania va votar sense por al canvi, donant a la candidatura de A la Valenciana un suport clar, suport que vull agrair personalment, no es va traduir però de la mateixa manera arreu de l’Estat , afectat novament per un tsunami blau i el seu suport al PP. …

Llegir més