En diverses ocasions hem dit que la història de l’hospital és una història de desenganys i que la ciutadania no mereix de cap de les maneres aquesta burla a què el PP ens ha exposat. Sembla, això esperem, que el punt final d’aquesta història està a prop. En la campanya de 2007, el PP promet la construcció del nou hospital i anuncien a les Corts la imminent licitació de l’obra. Mesos després, Lina Insa presenta els terrenys elegits per a ubicar el nou hospital: uns terrenys idonis i a cost zero per als ontinyentins i ontinyentines, sota la promesa que en el 2009 hi hauria partida pressupostària i començarien les obres. Des del principi, mentien: els terrenys, a 100 metres de la depuradora d’aigües residuals, haurien necessitat una inversió de vora 10 M d’€ per a la seua adequació. Ni cost zero ni idonis. Després de mesos de silenci, en …

Segons el PP, «el Consell frena la educación, frena la sanidad y la vertebración de la comarca». El PP ha d’assumir que és l’oposició. Ja no gestiona (ni roba) els diners dels valencians ni decideix on invertir-los. El que han perdut a les urnes ho pretenen guanyar amb mentides, denúncies sense cap base, les manipulacions a què ja ens tenen acostumats i declaracions tan absurdes com la de dalt. El Consell el que ha frenat és el malbaratament, la mala gestió i l’absolut menyspreu i oblit per part de l’administració que hem patit a la Vall d’Albaida amb el govern del PP. Hi ha més inversió que mai en educació, en sanitat i en infraestructures. I això, amb uns pressupostos i un infrafinançament que ens aboquen quasi a haver de fer màgia per a poder arribar a tot. Quan parlen del desdoblament de la CV-60, la CV-650, la intersecció de …

A continuació s’ofereix l’article escrit per Sílvia Urenya, Portaveu de Compromís per Ontinyent, sobre la qüestió dels concerts educatius de batxillerat en els centres d’educació concertada d’Ontinyent: Em desperte amb un “tic” al whatsapp rebent una imatge de la notícia d’un mitjà local: “La versión polícica de la renovación de los conciertos: PP se atribuye merito de la continuidad, el PSOE los tacha de manipuladores”. Estupefacta m’he quedat. Amb els ulls com a plats. Bona manera de despertar-se. En l’interior de la notícia podem llegir que des del Partit Popular han emés un comunicat en què al·leguen que “gràcies a les pressions i a la moció presentada pel PP d’Ontinyent, en clara defensa dels concerts en els col·legis la Concepció i Pureza, se ha conseguido el mantenimiento de las unidades de Bachiller en estos dos centros”. Aclarim conceptes: la moció només va obtindré el suport de Ciudadanos. Tant PSOE, EUPV com …

Dijous 23 de març, en el plenari ordinari de l’Ajuntament d’Ontinyent, “decidíem” el conseller en representació de les entitats públiques a Caixa Ontinyent que pertoca a Ontinyent, com també hauran fet o faran als ajuntaments de Gandia i Xàtiva. I dic “decidíem” entre cometes perquè ja al matí a El Levante-EMV eixia publicat el nom del conseller que escolliria Ontinyent. De nou, una decisió que hem de prendre al plenari entre tots els grups municipals, ix publicada al matí als mitjans de comunicació. És evident que qualsevol decisió que haja de passar pel plenari depén de la majoria absoluta socialista. Només ells saben, a priori, quin serà el resultat de qualsevol votació, però això no és obstacle perquè esperen una miqueta que passe el plenari. Seria una mostra de respecte a la resta de grups municipals. Ja ho vaig dir amb el tema de l’hospital. El plenari és el lloc …

Una altra manera de treballar és possible, la que acompanya el canvi polític valencià fent que este avance, una nova concepció del paper dels partits, les institucions i els recursos, on la cooperació s’obri camí amb l’objectiu de millorar la vida de les persones des d’un autogovern fort, net i democràtic. Després de vint anys amb més ombres que llums, i malgrat una injusta reputació i una desastrosa herència econòmica, nombrosos són els avanços que s’estan produint al país dels valencians i valencianes. Amb l’Acord del Botànic i el govern valencià, en què Compromís té un paper fonamental, constatem un canvi de prioritats: les polítiques inclusives i d’igualtat destinades a les persones amb dependència i els col·lectius més vulnerables de la societat, la nova gestió educativa centrada en la igualtat d’oportunitats amb mesures com Xarxa Llibres perquè cap xiquet o xiqueta es quede sense llibres per falta de recursos, l’inici …

Fins fa ben poc, encara hi havia qui ens qüestionava per què no havíem acceptat la regidoria que ens “oferia” el PSOE per a aquesta legislatura. I dic “fins fa ben poc” perquè des de les últimes setmanes cap ací, a bastants d’eixes persones els ha quedat clar el perquè. En el seu moment ho vam explicar: com amb el “agua para todos”, tampoc creiem en el “regidories per a tots”. Per què? Primera i principal perquè qui decideix és la ciutadania. I fou la ciutadania que va decidir qui volia que governara i qui volia que estiguera a l’oposició. Això és així. Per a nosaltres és important respectar les decisions de la ciutadania, tant o més com ho és respectar les de la nostra militància. Per altra banda, en un equip de govern de majoria absoluta, amb 14 regidors, ens oloràvem que seria molt fàcil caure en l’absolutisme. Era …

El 18 d’octubre de 2013, al Palau de Congressos de València, Al Tall deia adéu als escenaris. Havien passat 38 anys des de la seua fundació i més de 20 discos a l’esquena. Un any abans, en un comunicat de premsa, comunicaven la seua dissolució com a grup i recorde llegir-ho amb un nuc a la gola, amb una sensació de buidor, profundament trista… Ovidi de vacances, Raimon quasi retirat, Llach retirat… i ara Al Tall? No podia ser cert… però sí, sí que ho era. Al Tall m’ha acompanyat durant tota la meua joventut. Si em pare a recordar moments, en molts d’ells m’ha acompanyat la seua música. Els vaig descobrir amb 13 anys, a l’institut, però no recordava amb quina cançó fins que em va vindre al cap el context, el record… era el “Cant dels Maulets”, com no. El passat 25 d’abril en la plaça de bous …

Dies després dels resultats electorals, encara estem digerint-los. Per damunt dels possibles motius del resultat del 26J, el que no m’explique és com pot ser que hi haja gent que confie en un partit investigat per corrupció, per malversació de fons i per tràfic d’influències, en el partit de la campanya “a favor”… A favor de qui ha estat vivint una vida llogada amb els diners de totes i tots. A favor de les retallades en drets socials, en dependència, en sanitat, en educació… A favor de la llei educativa més retrògrada i desigualitària de la història de la democràcia. A favor de la llei mordassa, per a què no obrim la boca més del compte segons contra qui. A favor de qui fa les lleis per a protegir-se i no per a protegir. A favor de permetre que personatges com Cañizares els facen la política. A favor de Rita, …

Dies després dels resultats electorals, encara no ho he digerit. No m’ho explique. Disculpeu-me la sinceritat tan clara. Ha calat la campanya de la por al canvi? Pot ser. Perquè el canvi és per a les persones valentes i treballadores, perquè costa. Tot canvi costa, i hi ha qui està massa còmode mirant-se el melic i no mirant en quina societat viu. Així de cru. Les enquestes ens han acomodat? Pot ser. Que les enquestes donaren per segura una baixada forta del PP i una pujada de les forces del canvi pot haver mobilitzat justament a uns i deixat en casa a altres. Quan hi ha una baixada de la participació, sabem massa bé a qui perjudica. El referèndum del Brèxit ha influenciat? Pot ser. La por i el dubte de què passarà ara. I no em lleve del cap que la persona encarregada de “controlar” el procés electoral és …

Estem en campanya. De nou! I en ple juny. A Ontinyent, a més de 30 graus en ple migdia, sembla que tot costa més. Sembla que ens costa, fins i tot, respirar. Però com sempre diuen, “càrrega a gust no pesa”, així que ens vestim amb el nostre millor somriure, i a viure! La setmana passada, A la Valenciana, la coalició formada per Compromís, Podemos i Esquerra Unida, vam organitzar un acte de precampanya amb els nostres candidats i candidates a l’Echegaray. Ni la calor, ni estar fartets d’estar de nou en campanya, van impedir que omplíreu el teatre. Tota la platea, de gom a gom. I l’amfiteatre, més de la meitat. Gent de peus perquè volia estar baix, a prop de Joan Baldoví, Ricardo Sixto, Àngela Ballester i Mónica Oltra. Com no. Igual que ells i elles volen estar ben a prop vostre, ben a prop nostre. De menudeta, …

Tenim un alcalde a qui li agrada molt fer-se fotos. I la veritat és que a la càmera sembla que li cau bé, perquè ix bastant afavorit, cosa per la qual m’alegre. Al cap i a la fi, és l’alcalde de totes i tots els ontinyentins, la nostra carta de presentació en molts aspectes. Així ho va decidir la ciutadania en les passades eleccions municipals. És molt lícit i del tot respectable fer-se veure, vendre la feina feta, les propostes… només faltaria! De fet, fins i tot vos admet que la feina que no es veu en moltes ocasions, malauradament passa desapercebuda. Cal difondre la feina que fas. Fins ací, crec que estarem bastant d’acord tots. Ara bé… si es fa una foto venent una iniciativa i prometent, si després les coses no van bé també cal per coherència, honradesa i respecte a la ciutadania, fer-se una foto explicant per …

La ciutadania ontinyentina està més que escarmentada amb el tema del nou hospital. Inauguració d’una maqueta, cartell de 20.000€ que anunciava la construcció, litigis amb els terrenys amb què ens van mentir dient que eren a cost 0… Ens hem sentit enganyats i estafats. Van jugar amb les expectatives de tota la ciutadania amb finalitats molt poc clares. I no és just. La història de l’hospital és una història de desenganys, i eixa història ha d’acabar. El mes de novembre passat, el govern del PSOE va anunciar que el nou hospital anirà en els terrenys de la fira, cosa de la qual els partits que estem en l’oposició ens assabentem per la premsa. De nou, noves expectatives que van acabar en res. Unes presses que encara hui no entenem. Dimecres dia 4 d’abril, ens reuníem amb l’alcalde els portaveus de l’oposició. Ens comunicava l’informe les parcel·les possibles on ubicar l’hospital, …