Un equip d’investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) cerca una vacuna per a COVID-19 mitjançant l’ús d’un gen d’un antigen del propi coronavirus SARS-CoV-2 per a estimular la immunitat del receptor. El mètode consisteix a col·locar el gen de l’antigen en un ‘vehicle’ sintètic d’ADN (un plasmidi) que pugui ser introduït en l’organisme del pacient i induir la protecció enfront de la infecció. L’equip està sintetitzant les molècules d’ADN corresponents que s’introduiran en el vehicle i en dos mesos podria començar a provar-se en models de ratolí.
Aquest procediment ja ha estat provat en una vacuna per a la leishmaniasis canina que es troba en la fase IV, de petició a l’Agència Europea del Medicament del permís de fabricació i comercialització, segons explica el director de l’estudi, el professor de recerca ad honorem del CSIC Vicente Larraga, del Centre de Recerques Biològiques-Margarita Salas.
Aquest desenvolupament de vacuna protectora presenta un avantatge addicional: el procés d’escalat industrial del candidat a vacuna ja s’ha realitzat prèviament, la qual cosa avançaria notablement la fase industrial de fabricació, les proves en humans i la seva producció posterior, si els resultats de les proves fossin positius. Amb aquest, ja són tres els projectes del CSIC que busquen una vacuna per al coronavirus, al costat dels quals dirigeixen Luis Enjuanes i Isabel Sola, i Mariano Esteban i Juan García Arriaza, tots dos del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC).
“Es tracta d’una vacuna nova d’ADN recombinant que introdueix, en l’animal a vacunar, en lloc del paràsit atenuat o un fragment del mateix o una proteïna purificada, el gen d’un antigen del paràsit que indueixi protecció enfront de la infecció d’aquest”, detalla Larraga.
L’investigador explica que aquesta vacuna utilitza com a vehicle de vacunació un plasmidi sintètic d’ADN (pPAL) que ha estat desenvolupat en el seu laboratori i que permet la integració del gen de l’antigen triat del paràsit en el material genètic de les cèl·lules del mamífer receptor i la producció per les mateixes de l’antigen, que és llavors reconegut pel sistema Immune de l’animal vacunat i indueix protecció quan es produeix la infecció natural.
Aquest procediment pot ser utilitzat també en el cas del virus SARS-CoV-2, ja que s’ha desenvolupat com a vehicle per a mamífers, inclòs l’home. En aquest cas, s’ha triat com a possible antigen protector de vacunació la proteïna S (spike) de la superfície del virus i les seves subunitats S1 i S2, que són utilitzades pel mateix per a ancorar-se en la membrana de la cèl·lula objectiu i penetrar en ella.
“Es tracta, doncs, d’una vacuna sintètica amb un vehicle d’ADN en el qual s’introduiran els gens corresponents a la proteïna S del virus completa i a les subunitats 1 i 2 d’aquesta. En aquests moments s’estan sintetitzant les molècules d’ADN corresponents que s’introduiran en el vehicle prèviament desenvolupat. Aquest procés hauria de desenvolupar-se al llarg dels mesos de maig i juny. A continuació, es provaria la seva seguretat i eficàcia enfront de la infecció pel virus en el model de ratolí, bé en animals transfectados amb el receptor humà d’ACE2 o similars. Si els resultats anessin positius, es començarien les fases I i II de prova en humans”, detalla Larraga.
