La Vall d’Albaida davant dos departaments sanitaris: què mostren realment les dades de 2024
La Memòria de Gestió Sanitària 2024 de la Conselleria de Sanitat permet posar xifres a una realitat que a la Vall d’Albaida es viu des de fa anys: una comarca que no depén d’un únic sistema hospitalari, sinó que reparteix la seua atenció entre dos departaments sanitaris diferents, amb dinàmiques, capacitats i resultats desiguals. Les dades no apunten a un col·lapse del sistema, però sí a una pressió sostinguda i a diferències estructurals que condicionen l’atenció sanitària segons el territori i el centre de referència.
La major part de la Vall d’Albaida està adscrita al Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent, mentre que els municipis del sud de la comarca depenen del Departament de Salut de Gandia. Aquesta doble dependència no és habitual al sistema sanitari valencià i converteix la comarca en un cas singular a l’hora d’analitzar càrregues assistencials, recursos disponibles i resultats.
El departament Xàtiva-Ontinyent tanca 2024 amb una de les ràtios més elevades de targetes sanitàries per metge de família de tota la Comunitat Valenciana: 1.186 pacients per facultatiu. Només Requena i Vinaròs presenten xifres pitjors. En comparació, el departament de Gandia se situa entorn de les 1.050 targetes, Alcoi prop de les 1.030 i Dénia al voltant de les 1.090. Les àrees metropolitanes baixen clarament d’aquestes xifres.
Aquesta diferència no és menor. Significa que, a igualtat de demanda, el temps disponible per pacient és inferior i la capacitat de resposta del sistema queda més ajustada. La memòria reflecteix que aquest departament no ha aconseguit reduir la pressió en els últims anys, malgrat reforços puntuals, i que continua situant-se per damunt de la mitjana autonòmica.
La càrrega assistencial global també és elevada. En 2024, el departament Xàtiva-Ontinyent va registrar 61.031 consultes de salut mental, la xifra més alta entre tots els departaments comarcals valencians, per damunt de Gandia, Alcoi o Dénia. Sense entrar en el detall clínic, la dada il·lustra un patró general: més activitat amb estructures que creixen més lentament.
Ontinyent i Xàtiva: una diferència cada vegada més marcada
La memòria mostra un repartiment molt desigual de recursos dins del mateix departament. L’Hospital d’Ontinyent comptava en 2024 amb 410 professionals, mentre que l’Hospital de Xàtiva superava els 2.160 treballadors. En termes percentuals, Ontinyent concentra menys del 16% del personal hospitalari del departament, tot i atendre una part significativa de la població de referència.
La diferència es fa encara més visible quan s’analitza l’activitat quirúrgica. Xàtiva va realitzar 9.457 intervencions en 2024, amb un lleuger increment respecte a l’any anterior. Ontinyent, en canvi, va quedar-se en 2.640 operacions, 518 menys que en 2023 i molt per sota de les més de 3.000 que registrava abans de la pandèmia. La tendència no és puntual: l’activitat quirúrgica d’Ontinyent disminueix mentre la de Xàtiva es manté o creix.
Aquest desplaçament de l’activitat explica també l’evolució de les derivacions a la sanitat privada. En 2024, 887 pacients del departament van ser operats fora del sistema públic, una xifra inferior a la de 2023, quan se’n van derivar 1.186, però encara elevada. La reducció no implica que el sistema haja guanyat capacitat estructural, sinó que respon a un ajust després de diversos anys d’increment continuat. Ontinyent és un dels centres més sensibles a aquest mecanisme, perquè disposa de menys marge intern per absorbir demanda quirúrgica complexa.
Gandia: un model diferent dins la mateixa comarca
Els municipis de la Vall d’Albaida adscrits a Gandia es troben en una situació diferent. L’Hospital de Gandia registra una activitat quirúrgica superior a les 5.000 intervencions anuals, amb una ràtio de professionals més favorable i una pressió assistencial inferior a la del departament Xàtiva-Ontinyent. Això no significa absència de problemes, però sí més capacitat de resposta amb menys derivacions relatives.
La comparació interna dins de la comarca planteja una qüestió rellevant: fins a quin punt la doble dependència condiciona l’equitat en l’accés als serveis? Les dades mostren que, segons el departament de referència, el pacient entra en circuits assistencials amb càrregues i capacitats diferents.
Una comarca no és l’única en aquesta situació
La Vall d’Albaida no és l’única comarca valenciana repartida entre diversos departaments sanitaris. La Marina Alta i la Marina Baixa, la Ribera Alta i la Ribera Baixa, o el Vinalopó Mitjà i l’Alt Vinalopó també comparteixen recursos entre àrees diferents. No obstant això, en la majoria d’aquests casos, els departaments tenen dimensions i capacitats més equilibrades que les que presenta l’eix Xàtiva-Ontinyent.
La singularitat ací és que un dels centres, Ontinyent, manté activitat però perd pes relatiu any rere any, mentre el departament continua acumulant demanda. La memòria no parla de pèrdua formal de serveis, però l’absència de determinades activitats especialitzades, la reducció quirúrgica i la dependència creixent de derivacions són indicadors objectius d’un sistema que funciona al límit del seu disseny actual.
Les preguntes que deixen les dades
Les xifres de 2024 permeten formular preguntes que entren directament en el terreny de la gestió i els resultats. Per què un departament amb una de les majors càrregues assistencials de la Comunitat Valenciana no aconsegueix reduir la seua ràtio de pacients per metge? Per què l’activitat quirúrgica d’Ontinyent disminueix mentre la pressió poblacional es manté o creix? Quin impacte real tindrà el nou hospital si les dades encara no reflecteixen un canvi estructural?
La memòria no ofereix respostes explícites ni projeccions de futur. El que sí mostra amb claredat és un sistema que respon, però sense marge, i una comarca que viu aquesta tensió de manera desigual segons el departament del qual depén. Les dades són públiques. La lectura de les conseqüències ja no és una qüestió de percepció, sinó de números.
Dades que connecten amb el debat sanitari a Ontinyent
Les xifres de la Memòria de Gestió Sanitària 2024 no apareixen en un buit. Al contrari, connecten directament amb situacions que en els últims mesos han centrat el debat sanitari a Ontinyent i a la Vall d’Albaida, tal com avançarem en una radiografia de la sanitat a la Vall d’Albaida.
Un dels exemples més clars és la situació de la neuropediatria. El ple d’Ontinyent va reclamar majoritàriament mantindre aquest servei a l’Hospital d’Ontinyent, una demanda que encaixa amb el que mostren les dades: un centre que manté activitat, però amb una cartera de serveis cada vegada més ajustada i dependent de la redistribució interna del departament.
La pressió assistencial també es reflecteix en els temps d’espera. El Síndic de Greuges va alertar de demores de fins a quasi un any en rehabilitació, un indicador clar de tensió del sistema que no apareix com a col·lapse en la memòria, però sí com a conseqüència directa d’un volum de pacients elevat amb recursos limitats.
En paral·lel, la Conselleria ha destacat el paper estratègic del centre. L’acreditació de l’Hospital d’Ontinyent com a hospital universitari i la inversió de 3 milions d’euros en nous equipaments apunten a una aposta per reforçar el centre. No obstant això, les dades de 2024 encara no reflecteixen un increment equivalent d’activitat quirúrgica ni de personal.
Aquesta dualitat es fa evident en moments clau de l’any. Tal com ja va informar aquest mitjà, durant l’estiu l’Hospital d’Ontinyent manté serveis, però deriva cirurgia a Xàtiva, una pràctica coherent amb un departament que opta per concentrar activitat quan el marge operatiu es redueix.
Altres actuacions, com la reutilització de l’antic hospital per a pacients crònics i de llarga estada, reforcen la idea d’un sistema que es reorganitza per absorbir demanda, però sense augmentar de manera clara la capacitat estructural del centre principal.
En aquest context, les diferents veus socials i cíviques que han reclamat millores en la sanitat pública a Ontinyent —com les reivindicacions de col·lectius socials— troben en les dades oficials un marc objectiu que ajuda a entendre per què la sensació de tensió assistencial és compartida per professionals i pacients.
La Memòria de Gestió Sanitària 2024 no entra en valoracions, però les connexions entre xifres, decisions organitzatives i situacions concretes mostren un patró clar: la sanitat a Ontinyent respon, però ho fa amb un marge cada vegada més estret, mentre el pes assistencial continua creixent a la comarca.
