En una roda de premsa feta este matí, Josep Francés, primer tinent d’alcalde i Francesc Albero membre de Compromis per Ontinyent, exposaven la situació i donaven alternatives.

Dins del context de crisi actual el PP ha decidit “reordenar” els CEFIREs de la comunitat, això implica deixar només alguns centres al País Valencià. L’argument emprat és sempre el mateix: “reduir despeses sense perjudicar l’educació”.

El que rau baix totes aquestes mesures no és sinó el canvi de model educatiu públic i de qualitat per altre privat i elitista. La crisi econòmica l’únic que ha fet és accelerar el canvi. La inversió en educació en Espanya en relació al PIB és del 4,6% front al 5,4% de la UE-21 segons dades del Ministeri d’Educació [gràfic 1] i molt per baix del de Finlandia (6,1%) paradigma de model educatiu. Per tant, es diga el que es diga, les retallades ens allunyaran, més encara, de les societats més avançades perdent gran part del que s’havia aconseguit.

I tot açò passa en un moment on l’ús de les noves tecnologies i la forma d’ensenyar estan canviant, és un moment transcendent, amb importants canvis normatius i pedagògics, on cal innovar i adaptar-se a les noves circumstàncies. La administració ha de posar els mitjans per dur endavant aquesta transició i assolir nivells semblants als de països més avançats i no retrocedir a fa trenta anys. Aquesta tasca és la que es realitza, entre d’altres, als Cefires: innovació pedagògica, intercanvi d’experiències, aprofitament de les noves tecnologies i recursos, preparació del professorat per millorar en la seua tasca docent, treball per competències, perfeccionament en llengües estrangeres, adaptació de materials…. Quí durà endavant aquesta tasca a partir d’ara? La millora de la qualitat de l’ensenyament no és un fi, és el camí per tindre una societat més capacitada, productiva i crítica.

Al tancar el Cefire d’Ontinyent els professors de la Comarca perdran moltes possibilitats de formació i la possibilitat de tindre un assessor en la seua tasca docent (ORDE de 3 de juny de 2005, de la Conselleria de Cultura i Educació, i Esport. DOGV 5.028 del 15/06/2005 ), perquè a partir d’ara cada assessor durà més centres i a més a més no hi serà aprop. Tot això produirà, a mig termini, una baixada de la qualitat de l’ensenyament, és a dir, els qui més ho patiran seran els nostres fills que estaran en pitjors condicions front a d’altres més privilegiats.

És evident que l’educació no és perfecta i que cal millorar-la però hi ha alternatives com ara:

• eliminar els concerts de batxillerat; hi ha suficient oferta pública i és una despesa prescindible.
• Treure la religió fóra de l’horari escolar, disminuiria el nombre d’hores de classe i la despesa en professors.
• Millorar l’eficiència i l’estalvi en energia i material escolar: paper, tinta, fungibles,…, renovació d’instal·lacions, supressió de barracons, etc
• Propiciar l’elaboració de materials propis amb l’us de les noves tecnologies, això suposaria un estalvi important per a l’administració en forma de beques de llibres i per als pares en despeses de material.

L’educació no és una despesa és una inversió, per cada euro invertit en educació s’obtenen 3,9 euros de benefic – segons l’OCDE: informe “Panorama de la educación 2011″ – i els Cefires són els centres d’I+D+I del món educatiu.