Ontinyent i la Universitat Politècnica de València (UPV) treballaran conjuntament per mesurar, amb dades reals, l’efectivitat del parc inundable de les Mamàs Belgues a la Cantereria com a solució basada en la natura. El projecte, impulsat per l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA) dins del programa europeu PRIMA, preveu 36 mesos de recerca i un pressupost global de 2,93 milions d’euros, i convertirà el parc ontinyentí en un dels set espais demostratius del Mediterrani on s’avaluarà la capacitat d’estes infraestructures verdes per laminar avingudes, reduir el risc d’inundacions i millorar la qualitat de l’aigua.
La UPV combinarà dades de camp i models hidrològics i ambientals, i instal·larà instrumentació específica per monitoritzar el funcionament del parc: com rep l’aigua en episodis intensos, com la reté i com la dissipa. Es tracta d’un estudi tècnic que, a més, incorporarà tecnologies digitals, governança participativa i nous instruments de finançament per reforçar la gestió integral de l’aigua a la conca del Xúquer, on s’han seleccionat dues àrees d’anàlisi, entre elles la Cantereria.
Des de l’àmbit municipal es remarca la importància de posar dades a una actuació ja consolidada. L’alcalde, Jorge Rodríguez, apunta que “des del primer moment vam apostar per una actuació innovadora que demostrara que és possible conviure amb el riu des del respecte al medi natural. El fet que ara la UPV trie el parc de les Mamàs Belgues com a cas d’estudi dins d’un projecte europeu confirma que Ontinyent està marcant el camí en l’adaptació al canvi climàtic”. En la mateixa línia, el regidor de Territori, Óscar Borrell, subratlla que “aquesta col·laboració és molt valuosa perquè permetrà disposar de dades científiques que ajudaran a continuar millorant aquesta infraestructura i, al mateix temps, compartir el coneixement generat amb altres territoris que afronten reptes similars”.
Context i antecedents
El parc de les Mamàs Belgues és fruit de l’aprenentatge col·lectiu que Ontinyent va fer després de les greus inundacions de 2019 al riu Clariano. Llavors es va apostar per replantejar la relació amb el riu a la Cantereria i crear un espai inundable que assumira, de manera segura, l’entrada d’aigua en episodis extrems, alhora que recuperava valors ambientals i d’ús quotidià per al veïnat. La recerca que ara comença no suposa cap anunci d’obra nova: pretén verificar, amb mètriques, com respon el sistema i com es pot optimitzar.
Esta mirada ha situat Ontinyent en el mapa internacional de l’adaptació urbana. El parc va ser distingit el passat mes de maig als UIA 2030 Awards, promoguts per la Unió Internacional d’Arquitectes i ONU-Hàbitat, en la categoria d’adaptació al canvi climàtic i resiliència urbana. A més, en 2025 va obtindre tres guardons dels Premis del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, entre ells el Premi d’Urbanisme i Paisatge i la Distinció Especial de Conservació del Paisatge, a més d’un dels premis “Casa de l’Arquitectura” del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana.
La investigació de la UPV compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ontinyent i el suport de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, fet que permet treballar sobre una actuació real i recent, executada després de 2019. Este encaix institucional és clau per aterrar el coneixement científic en la presa de decisions i en protocols d’emergència més fins, especialment en una conca mediterrània on la concentració d’episodis de pluja intensa és cada volta més acusada.
Què canviarà per a Ontinyent
En les pròximes setmanes i mesos s’instal·larà instrumentació i s’activaran campanyes de mesures. A ull nu, el veïnat podrà veure equips i personal tècnic treballant al parc i a l’entorn del riu. No és una obra civil ni una reforma del disseny: és monitoratge. La diferència és important, perquè situa l’accent en la realitat efectiva i no en l’anunci. L’objectiu és generar sèries de dades que permeten validar el comportament del parc i ajustar-ne el manteniment, les operatives de prevenció i, si cal, petites millores per fer-lo encara més eficient.
Els resultats, esperats al llarg dels 36 mesos del projecte, també serviran per comparar el cas d’Ontinyent amb altres espais demostratius mediterranis. D’eixa comparativa es podrà extraure què funciona millor en cada context, quins són els límits de les solucions basades en la natura davant crescudes sobtades i com integrar-les amb infraestructures grises, eines digitals de predicció i processos de participació veïnal. L’aspiració final és disposar d’un marc de decisió amb evidències que permeta replicar i millorar estratègies a escala de barri i de ciutat.
La recerca arriba en un moment en què Ontinyent manté una agenda ambiental activa. En paral·lel a este projecte europeu, el consistori ha reforçat el suport a iniciatives locals, com demostra que l’Ajuntament haja resolt les subvencions ambientals de 2026, amb ajudes a entitats del territori. Són peces d’un mateix puzle: polítiques públiques, ciència aplicada i implicació social per fer front a l’emergència climàtica amb instruments adaptats a la realitat de la Vall d’Albaida.
Amb el marc del programa PRIMA, la UPV i l’Ajuntament d’Ontinyent es comprometen a compartir el coneixement generat amb altres administracions i equips tècnics. La governança participativa que planteja el projecte busca escoltar el veïnat, millorar la informació disponible i fer més entenedores les decisions, especialment en episodis d’alerta. No es tracta només de respondre a una DANA; es tracta de conviure amb el riu i anticipar-se, cada vegada millor, a la seua dinàmica.
El parc de les Mamàs Belgues, que combina espais d’estada, recorreguts i vegetació adaptada, ha demostrat que protecció, ambient i ús ciutadà poden anar de la mà. Ara, amb sensors, models i criteri científic, Ontinyent fa un pas més per saber fins a quin punt el disseny compleix el que promet i com pot seguir millorant. Una aposta que mira al futur amb el riu Clariano com a aliat, i amb la Cantereria com a finestra oberta perquè altres municipis mediterranis aprenguen de l’experiència.
