El conflicte al voltant del Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) d’Ontinyent va viure un nou episodi al ple municipal de la passada setmana, on les treballadores no van poder intervindre per a exposar la seua situació, un fet que va provocar l’abandonament del plenari per part de Compromís.
Este fet arriba en un context de creixent tensió al voltant del servei. En els últims mesos, s’han reclamat inspeccions i sancions pel funcionament del SAD, mentre les crítiques al model d’externalització han anat en augment. Des del govern municipal, però, s’ha defensat que no s’ha privatitzat el servei i es manté un model mixt.
Davant la impossibilitat de fer sentir la seua veu al ple, les treballadores han decidit fer públic el text que volien llegir. A continuació es reproduïx íntegrament el seu missatge:
Manifest íntegre de les treballadores del SAD
Som un grup de treballadores del Servei d’Ajuda a Domicili de la zona 3 (Sant Josep) d’Ontinyent, que desafortunadament hem sigut contractades des del passat 16 de setembre per l’empresa Osventos, a la qual s’ha concedit la licitació.
Des del primer dia estem vivint una contínua ansietat i incertesa degut a la desorganització, desinformació total per part de l’empresa i incompliments reiterats. Esta empresa compta amb múltiples denúncies acumulades que són públiques, qualsevol persona pot veure-les, i a més coincideixen amb la nostra situació: contractes incorrectes, nòmines incorrectes, altes en la Seguretat Social incorrectes, pagaments pendents des del mes de setembre a algunes treballadores.
Diuen des de l’Ajuntament que sempre han mantingut oberta la porta al diàleg, ja que les treballadores no hem sol·licitat cap reunió ni hem telefonat mai per a tractar directament estes qüestions. I això no és cert.
Hem intentat diverses vegades reunir-nos amb vostés i la resposta sempre ha sigut que estos problemes són un conflicte intern nostre amb l’empresa. Així se li ha comunicat sempre a la nostra coordinadora, que és l’única que ha tingut accés a parlar amb l’Ajuntament.
A més, també han dit que desmentim totes les nostres queixes, que són transmeses reiteradament mes rere mes, i sense resposta ni solució per part de l’empresa.
Portem molts mesos esperant els EPIs obligatoris per llei, i que a més exigixen en el contracte, fins al punt que els guants els hem hagut de comprar nosaltres mateixes per la nostra seguretat i la dels usuaris.
L’empresa no respon a les contínues telefonades ni, per descomptat, als correus electrònics que enviem constantment. Ens ha costat 6 mesos esbrinar pel nostre compte a quin conveni estem subjectes, ja que no figura ni en els contractes ni en les nòmines. Reduïxen jornades laborals sense notificació prèvia per escrit ni consentiment del treballador, com marca la llei.
És obligació de l’empresa cobrir les jornades laborals segons contracte davant situacions que no són responsabilitat nostra ni depenen de nosaltres.
S’han fet telefonades des de Serveis Socials als usuaris i familiars preguntant per la qualitat del servei. El resultat, segons vostés, ha sigut satisfactori. Per descomptat que sí, perquè nosaltres hem complit amb el nostre treball des del primer dia, a pesar de la nostra situació. Però el resultat no és satisfactori quan se’ls pregunta per l’empresa en qüestió.
Ens preguntem per què ningú des de l’Ajuntament, coneixent perfectament la situació en la qual estem, ens ha telefonat a nosaltres per interessar-se, com vostés afirmen que fan. Treballem amb persones majors, malaltes, vulnerables, i a les quals atenem com a veritables professionals.
Per a nosaltres sí que són prioritat. I ens preguntem, per descomptat, quines millores, si és que vostés en veuen alguna, s’han aconseguit amb la privatització del servei i amb esta empresa que sembla quasi fantasma i que no complix ni respecta ni tan sols els nostres drets com a treballadores.
Moltes gràcies.
Un conflicte que va més enllà del ple
El manifest de les treballadores incorpora una peça clau al debat: la realitat laboral de les auxiliars que presten el servei. Fins ara, la confrontació política havia estat marcada per les posicions dels partits, amb crítiques de l’oposició al model mixt i una defensa del govern basada en l’ampliació del servei i els recursos, com es reflectix en l’increment del pressupost per a 2026.
Mentrestant, el servei continua en procés de transformació, amb noves licitacions i plecs que pretenen millorar la prestació, però també amb una pressió política creixent i demandes de canvis urgents per part de l’oposició i de les pròpies treballadores.
La difusió d’este text, que no va poder ser llegit al ple, situa ara el focus en una dimensió que fins ara havia quedat en segon pla: les condicions de treball i la gestió real del servei en el dia a dia. Un element que pot marcar l’evolució del debat sobre el futur del SAD a Ontinyent en els pròxims mesos.
