La Diputació de València finançarà amb 700.000 euros una nova fase de rehabilitació i humanització del barri del Poble Nou d’Ontinyent, amb l’objectiu de crear noves places, jardins i espais públics accessibles en una de les zones més sensibles del centre històric. L’aportació se suma als 415.000 euros concedits en 2025, destinats a expropiacions d’habitatges per obrir espais i millorar la trama urbana del barri.
En total, la inversió provincial vinculada al Poble Nou supera ja el milió d’euros. La vicepresidenta primera de la Diputació i diputada per la Vall d’Albaida, Natàlia Enguix, ha destacat que l’actuació s’emmarca en el procés de regeneració del centre històric d’Ontinyent, amb una intervenció que busca fer el barri més habitable, accessible i preparat per a recuperar vida veïnal.
La nova fase arriba en un moment en què el Poble Nou concentra diferents línies d’actuació urbanística, patrimonial i social. Les obres municipals han tret a la llum en els últims mesos elements de valor històric, com els possibles arcs medievals localitzats en actuacions al barri del Poble Nou, però també han evidenciat la complexitat d’intervindre en una zona amb edificis envellits, desnivells, carrers estrets i necessitats acumulades durant anys.
Places enjardinades per connectar el barri
La reurbanització subvencionada per la Diputació pretén connectar el carrer Maians amb altres punts destacats de la part alta del centre històric Raval-Poble Nou, com el mercat municipal i la plaça de Sant Domingo. La intervenció preveu articular un recorregut urbà amb xicotetes places enjardinades, zones d’esplai i espais de convivència.
Algunes d’estes noves places es formaran en la confluència dels carrers Cantalar de Sant Vicent i Cantalar de Sant Carles, dins de l’actuació vinculada a la reurbanització de l’eix del carrer Teixidors. No és una zona nova en l’estratègia municipal: el Pla de Regeneració Urbana ja havia situat este entorn com una de les peces centrals de la transformació del barri, amb actuacions prèvies per a consolidar immobles i convertir antics habitatges en espais oberts, com es va explicar en la intervenció prevista al carrer Teixidors dins del centre històric.
Segons Enguix, la millor manera de frenar la degradació és convertir la zona en un espai per a viure, i no només en un lloc de pas o de visita turística. La vicepresidenta ha remarcat que el centre històric d’Ontinyent concentra esglésies, convents, cases senyorials i carrerons amb atractiu patrimonial, però que la recuperació del barri passa sobretot per fer possible la vida quotidiana.
Accessibilitat i urbanisme amb perspectiva de gènere
La Diputació destaca que el projecte incorpora criteris d’urbanisme amb perspectiva de gènere. Això es concreta, segons la institució provincial, en un disseny que evita espais ocults, facilita la visibilitat i promou la capacitat de “veure i ser vist”. També es preveu eliminar l’actual configuració abancalada en alguns punts i avançar cap a carrers en plataforma única, amb voreres aptes per a cadires de rodes i carrets infantils.
El regidor d’Urbanisme d’Ontinyent, Óscar Borrell, ha explicat que la clau del projecte és la “regeneració i la resiliència urbana”. El consistori aposta per un disseny integrat en l’entorn, capaç d’adaptar-se als desnivells del barri i de generar espais més amables per a la ciutadania. La intervenció també inclourà mobiliari urbà accessible, bancs, fonts i papereres, amb materials similars als utilitzats en altres actuacions del centre històric.
La millora de l’espai públic té, a més, una lectura pràctica: facilitar l’ús diari del barri, obrir zones de trobada i generar recorreguts més segurs. L’Ajuntament també apunta que les rehabilitacions d’habitatges poden incorporar aparcament, un element que ajudaria a reduir la pressió sobre l’estacionament en una zona on la mobilitat sempre ha sigut complicada.
Una actuació que arriba entre inversions i reivindicacions
La inversió de la Diputació reforça una línia d’actuació que l’Ajuntament defensa com a estratègica, però arriba també després d’anys de reivindicacions sobre l’estat del centre històric. El Poble Nou ha sigut objecte de debat polític i veïnal per la degradació d’alguns immobles, la necessitat de més manteniment i la urgència d’actuacions continuades. En este context, Compromís va situar recentment el deteriorament del Poble Nou com una prioritat pendent de l’Ajuntament d’Ontinyent.
Per això, el projecte finançat ara per la Diputació no es pot llegir només com una obra d’embelliment urbà. La seua importància dependrà de si les noves places i jardins aconsegueixen atraure activitat, facilitar la rehabilitació privada, millorar la seguretat i frenar la pèrdua de població en una zona clau per a la memòria urbana d’Ontinyent.
Enguix ha defensat que la Diputació està a disposició dels ajuntaments per fer més habitables els pobles i ciutats de la província. En el cas d’Ontinyent, l’aportació provincial permetrà avançar en una nova fase de la humanització del Poble Nou, amb més espais oberts i una ordenació urbana pensada per a la convivència.
La prova real, però, estarà en l’ús que el veïnat faça d’estos nous espais i en la continuïtat de les polítiques de rehabilitació. El Poble Nou necessita inversió pública, però també habitatges recuperats, serveis pròxims i presència quotidiana. Només així la regeneració deixarà de ser una successió d’obres i podrà convertir-se en una recuperació efectiva del barri.
