La Plataforma per la Reindustrialització Territorial presentarà a les formacions polítiques un document de necessitats comarcals i supracomarcals abans de les eleccions autonòmiques i locals
La Plataforma per la Reindustrialització Territorial, integrada per COEVAL (Confederació Empresarial de la Vall d’Albaida), FEDAC (Federació Empresarial Alcoià-Comtat) i IBIAE (Associació d’Empresaris Foia de Castalla), s’ha reunit a Ibi, en concret en la seu de IBIAE, dins de les trobades de treball periòdics iniciats en 2014 i que celebren habitualment per a posar en comú les accions que estan desenvolupant i proposar actuacions en conjunt sobre temes que afecten les seues comarques.
La Plataforma per la Reindustrialització Territorial presentarà a les formacions polítiques un document de necessitats abans de les eleccions autonòmiques i locals que tindran lloc al maig. Aquestes necessitats són tant comarcals com supracomarcals.
Quant a les infraestructures, és important comptar amb una infraestructura elèctrica que possibilite el creixement econòmic de les comarques. Les subestacions han d’estar adequades per a complir amb les possibilitats que ofereix l’autoconsum perquè en l’actualitat no donen proveïment per a rebre el sobrant de l’energia fotovoltaica.
Continuant amb les infraestructures, la CV-60 és una prioritat i una necessitat, almenys seria rellevant completar en la pròxima legislatura la seua primera fase. També COEVAL, FEDAC i IBIAE consideren important la creació d’una connexió ferroviària que una València amb Alacant passant per la Vall d’Albaida, l’Alcoià i la Foia de Castalla. De la mateixa manera, l’augment i la freqüència del transport de passatgers entre localitats i comarques forma part del paquet de reivindicacions de la Plataforma per la Reindustrialització Territorial.
Respecte al sòl industrial de qualitat, les associacions empresarials comarcals estan afectades per l’escassetat d’aquest. En aquest sentit, advoquen per l’agilitat administrativa en la seua creació. En altres comarques totes les administracions sí que ho han fet. Si no s’habiliten mecanismes per a impulsar el sòl industrial de qualitat amb celeritat les nostres comarques estan perdent competitivitat respecte a altres territoris. El sòl industrial de qualitat facilita l’ampliació de les empreses ja instal·lades i suposa un pol d’atracció tant per a noves empreses com per al talent.
La reducció de les càrregues burocràtiques, excessiva amb caràcter general, acceleraria molts processos. Seria important que, a l’hora de fer tràmits amb l’Administració, amb una declaració responsable i el posterior silenci administratiu comptara com a positiu per a continuar amb el procés de tramitació.
La promoció i foment de la Formació Professional per a les professions de les empreses d’aquestes comarques forma part de les necessitats per a així comptar amb personal qualificat, ja que actualment és una de les qüestions més preocupants per la seua escassetat.
En referència als contractes i concursos públics, caldria prioritzar la proximitat de les empreses dels territoris de cara a optar a ells valorant més la proximitat i el coneixement de l’entorn, per damunt del plec, en els plecs. Aquests prioritzen el preu i no donen valor a les empreses del territori que, per proximitat, són les que millor coneixen les realitats de les seues localitats i comarques. La conseqüència és que molts contractes queden deserts.