Compromís i Ens Uneix xoquen per la taxa de fem i el nou contracte de recollida a Ontinyent
La gestió de la recollida de residus a Ontinyent torna a centrar el debat polític local. El recent increment de la taxa de fem i el nou contracte municipal han encés els ànims entre el govern d’Ens Uneix i l’oposició de Compromís per Ontinyent, que s’acusen mútuament de manca de responsabilitat i d’oportunisme polític.
Compromís denuncia que es triplica la taxa sense millores
Segons el portaveu de Compromís, Nico Calabuig, “el govern de Jorge Rodríguez ha triplicat la taxa de fem en dos anys, de 44 a 108 euros anuals, sense implementar el nou sistema de recollida ni oferir bonificacions a les famílies que reciclen”. Calabuig critica que s’estiga cobrant una taxa elevada “sense distingir a qui fa les coses bé” i reclama mesures transitòries o compensacions fiscals, com bonificacions en l’IBI o l’ús de dades del rebut de l’aigua.
El grup també qüestiona l’augment de més de 5 milions d’euros en el nou contracte respecte a l’anterior proposta, que ja va quedar deserta. “El fracàs de la primera licitació ha tingut conseqüències directes sobre la ciutadania, que paga més però no veu millores”, asseguren des de Compromís.
Ens Uneix replica que l’increment és legal i obligatori
Des del govern local, la regidora de Sostenibilitat, Sayo Gandia, ha replicat que la pujada de la taxa es deu a una directiva europea transposada pel Govern d’Espanya, que obliga als ajuntaments a cobrir el 100% del cost del servei. “Fins ara els veïns pagaven només el 60% gràcies a una bonificació del consistori, però ara la llei ja no ho permet”, ha explicat Gandia.
La regidora ha defensat la gestió responsable d’Ontinyent, recordant que “la ciutat ha estat anys amb el rebut congelat” i que el nou contracte permetrà desplegar un model de recollida porta a porta amb més reciclatge, carrers més nets i més llocs de treball.
La referència del govern local a la impossibilitat de mantindre bonificacions es basa en la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que obliga els ajuntaments a cobrir el 100% del cost real del servei de recollida de residus. Aquesta norma, derivada d’una directiva europea, busca assegurar una gestió econòmicament autosuficient. No obstant això, la mateixa llei permet aplicar bonificacions per incentivar el reciclatge o altres pràctiques sostenibles. És el cas de municipis com Benicarló, que ha establit descomptes per ús d’ecoparcs, o Alacant, on es valoren incentius per a veïns que participen activament en la separació de residus. Això demostra que, tot i la rigidesa legal, hi ha marge per a la creativitat fiscal i l’aplicació de polítiques ambientals adaptades a la realitat social de cada localitat.
Un model sostenible amb dubtes sobre la transició
El nou contracte de recollida tindrà una duració de 12 anys i un cost de 42,76 milions d’euros, segons es va anunciar recentment en la informació publicada pel consistori.
La proposta contempla un sistema selectiu en origen i l’ús de contenidors intel·ligents per millorar l’eficiència i reduir els residus. No obstant això, Compromís i altres grups com el PSPV han expressat preocupació per l’impacte directe sobre l’economia familiar.
Des del PSPV també s’ha plantejat la possibilitat que la gestió de la taxa passe a la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida per buscar solucions conjuntes i millores d’eficiència.
La ciutadania, a l’espera de resultats
Mentre les formacions polítiques creuen acusacions, la realitat és que la ciutadania d’Ontinyent paga una taxa més alta i espera veure resultats. El pla de recollida selectiva en origen encara no s’ha implementat, i la tensió política augmenta a mesura que s’acosta la seua posada en marxa.
El debat sobre el model de residus continua obert i marcarà, sens dubte, part de l’agenda política local durant els pròxims mesos.
