Montaverner és l’amfitrió de la primera Trobada d’Escoles en Valencià del proper dissabte 9 d’abril. Aquest poble de la Vall d’Albaida ha sigut l’escenari de la presentació de les Trobades 2016 que reivindiquen l’ensenyament en valencià i comparteixen un ideari social. Les prop d’una vintena de festes per la llengua es desenvoluparan d’abril a juny arreu del país agermanades sota el lema ‘Un país d’escoles’. Per a Escola Valenciana fer escola és sinònim de fer poble i de fer país. La roda de premsa ha estat marcada pel reclam històric de l’entitat d’implantar el requisit lingüístic en la funció pública i la necessitat de reobrir RTVV amb continguts exclusivament en valencià per a assolir la normalització de la llengua. La presentació de les Trobades ha comptat amb la presència de diferents representants de les coordinadores comarcals i professionals del món de la Cultura, l’Ensenyament i l’Esport.
Escola i poble. El centre educatiu Dr. Esplugues de la comarca de la Vall d’Albaida «representa un context tan simbòlic per a Escola Valenciana com és l’escola, el lloc on naix, creix i es desenvolupa el model de l’escola que volem: l’escola pública, de qualitat i en valencià», ha comentat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, durant la presentació de les Trobades. A més, el poble de Montaverner simbolitza «la vertebració del territori i l’estreta unió dels pobles que compartim la llengua. Amb les Trobades fem escola, fem poble i fem país».
Enguany les Trobades estrenen una situació social i política ben diferent als últims anys. Són les primeres festes per la llengua des que es produí el canvi d’un govern que llevava unitats de valencià a un govern que defensa l’ensenyament en valencià i participarà en les Trobades.
El president de l’entitat cívica ha aprofitat aquest marc per posar en valor «la implicació, l’esforç i el treball de conjunt de tota la comunitat educativa», gràcies a la qual «l’escola valenciana, la nostra escola, la que hem construït entre tots, és sinònim d’excel·lència educativa». En aquest sentit, Moreno ha assenyalat la «gran fita» de l’escola en valencià: «la immersió ha sigut decisiva per a incrementar el nombre de parlants de la nostra llengua i per a assolir un nivell equilibrat de les dues llengües cooficials del nostre país.»
En el projecte de país per a viure en valencià que ha espigolat Escola Valenciana suposa una necessitat imperiosa l’obertura d’una ràdio i una televisió amb continguts íntegrament en valencià. Per a l’entitat és essencial que aquests mitjans de comunicació estiguen al servei del poble i es definisquen com a servei públic. Vicent Moreno ha recordat els dibuixos animats de Bola de Drac per a exemplificar com la llengua formava part de la vida quotidiana dels xiquets i les xiquetes: «el valencià apareixia a la tele, els seus ídols parlaven en valencià, cosa que els feia imitar-los i, de retop, incrementava el prestigi social de la llengua.»
Per la seua banda, la mestra, actual acadèmica de l’AVL i primera presidenta d’Escola Valenciana, Carme Miquel, ha al·ludit a la importància de la Llei d’Ús i Ensenyament –LUEV–, que «va trencar el desert lingüístic i cultural en què vivíem» i, malgrat «haver avançat molt, cal un major esforç perquè es desenvolupen i es facen efectius els decrets de la LUEV». A més, Carme Miquel ha volgut recordar la tasca que va fer la mestra d’Ontinyent, Empar Granell: «mestra capdavantera en el món de l’Educació».
Entre els assistents a la presentació es trobava la membre de la Coordinadora Safor-Valldigna pel Valencià, Encarna Serrano, que ha fet notar el reclam i l’objectiu de les Trobades des que van nàixer fa més de 30 anys: «volem viure en valencià i que la llengua es desenvolupe en condicions òptimes». Així, Serrano ha adduït que «l’escola és una part important en el procés de normalització del valencià, tanmateix, no pot ser l’única, la llengua necessita estar present en tots els àmbits.»
El president de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, Josep Andrés Timoner, ha establit una analogia entre el context en el qual el grup Al Tall va crear la cançó d’El Tio Canya l’any 1976 i la situació de la llengua en l’actualitat: «a hores d’ara continuem amb uns tràngols semblants als del Tio Canya quan anem a les administracions i parlem valencià, perquè no es respecten els nostres drets lingüístics, no s’aplica l’Estatut d’Autonomia.» La introducció del requisit lingüístic en el sector públic és una de les demandes històriques d’Escola Valenciana. Amb aquesta mesura «s’evitarà la discriminació per raó de llengua i farem un pas endavant a favor del foment del valencià en la funció pública», ha manifestat Josep Andrés, i ha assenyalat el recent acord del Parlament Balear a favor de la competència lingüística de tots els treballadors en la funció pública. «Escola Valenciana demana el mateix a l’actual govern valencià: volem que la llengua dels valencians no siga un mèrit sinó un requisit per a treballar en l’Administració i atendre correctament les necessitats de la ciutadania valenciana.»
En un altre ordre de coses, el president de la Coordinadora amfitriona que obri les Trobades ha remarcat «el paper fonamental de les Trobades durant els últims 30 anys per consolidar un model educatiu que es nodreix dels programes d’ensenyament en valencià.» Durant la seua intervenció Andrés ha posat en valor el treball desenvolupat per les comunitats educatives, gràcies a les quals ha arrelat «un model d’ensenyament capaç de vertebrar les comarques valencianes al voltant de la definició d’un projecte de país més enllà de l’escola.»
El president de la Coordinadora ha repassat l’agenda de les Trobades i ha convidat la ciutadania a aquests esdeveniments festius, reivindicatius i vertebradors, que són possibles «pel compromís de les coordinadores comarcals que formen part d’Escola Valenciana, la implicació de mestres i professors, pares i mares, alumnes, associacions cíviques i entitats de cultura popular que any rere any aconsegueixen reunir milers d’assistents.»
Amb la intenció de fer visible la cohesió de la ciutadania valenciana en tots els àmbits d’ús de la llengua, l’acte ha comptat amb l’assistència de diferents professionals del món de la Cultura, l’Ensenyament i l’Esport, com és el cas del president de la Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Costera, Josep Roca; el president de la Coordinadora pel valencià ‘El Guaix’, Vicent Font; la professora de la Universitat de València, M. Carme Agulló; la narradora professional Almudena Francés; el jugador de raspall, José Francisco García Boscà, com a representant de la Federació Pilota Valenciana. L’alcaldessa de l’Ajuntament de Montaverner, Amparo Roses Català, i el conseller de Cultura de la Mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida, Fede Vidal, han sigut les personalitats polítiques que hi han estat presents.
