“Entre todos la mataron y ella sola se murió” Refrany popular
L’Ontinyent CF ha certificat la seva mort empresarial. Quan s’escolta o es llig açò, un es queda en estat de xoc, la veritat. Ahir a la vesprada es trobàvem en l’anunci des de les mateixes xarxes socials del club i el missatge dels jugadors en el twitter de l’Associació Futbolistes Espanyols (AFE) que no anaven a jugar cap partit més. Ja seran altres els que dirimiran els culpables i les causes de la desaparició de l’equip de futbol de la nostra ciutat.
Jo vaig a centrar-me breument i en un llenguatge “de carrer” com diu el títol d’aquest article en els últims batecs del club en el seu aspecte legal.
Com tots vostès sabran l’ Ontinyent CF havia entrat en concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments) perquè els seus deutes i obligacions de pagaments eren molt majors als ingressos del Club, fet que de no haver-hi actuat haguera provocat una crisi encara major. Això va ocasionar que una vegada judicialitzat l’assumpte es nomenés a un administrador concursal, qui des del moment zero ha estat intentant donar vida al Club.
Pel que han dit els jugadors al vídeo d’ AFE, l’Administrador Concursal –màxima autoritat- junt amb el President els han eximit de les seves obligacions d’acudir al lloc de feina així com el propi comunitat del Club en què es parla del “cese definitivo de la actividad Deportiva del Ontinyent CF”. Pel que sembla l’Administrador Concursal ha estimat que l’Ontinyent CF és inviable i enviarà en els pròxims dies l’informe al Jutjat encarregat del concurs del Club, sol·licitant la liquidació de l’Ontinyent CF per les raons anomenades anteriorment.
Una vegada aquest escrit arribe al jutjat, el jutge decretarà que el concurs de l’Ontinyent CF entra en fase de liquidació. Aquesta fase té la finalitat de cobrar tots els crèdits de la companyia –en aquest cas el Club- i vendre tots els béns per a pagar als creditors. I pel que sembla, aquesta fase acabarà amb dèficit, ja que els deutes eren molt majors que els crèdits pendents de cobrar i els propis béns del club. Citar per a qui no ho sàpiga que “El Clariano” és de titularitat municipal. Tot això significarà que una gran part dels deutes de l’Ontinyent CF mai es pagaran.
Els jugadors i altres treballadors del club –com a crèdits privilegiats que denomina la Llei Concursal- seran els primers a cobrar (si es trau algun euro) i en cas de no haver-hi ni un cèntim, serà el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) qui s’encarregui de fer-ho.
Posteriorment a la fase de liquidació s’obri la fase de qualificació, en la que s’examinarà si hi ha responsables de la fallida empresarial. En concret, s’examinarà si els administradors de la societat –en aquest cas, com associació esportiva la llei determina que la figura és la del president- han actuat degudament. En el cas que es determinés que no foren culpables (concurs fortuït) es tancarà el concurs amb l’extinció del club i sense pagar els deutes pendents de la fase de liquidació.
En cas contrari, que el concurs siga declarat culpable (concurs culpable), es podria condemnar als administradors a pagar els deutes que l’empresa no hagi pagat, inclús es contempla en la mateixa llei concursal la inhabilitació per al càrrec d’administrador en altres societats i/o entitats. D’aquesta forma, els administradors pagarien amb el seu patrimoni personal –present i futur- els deutes que no s’hagin pagat en la fase de liquidació.
Així que podem dir que encara que esportivament l’Ontinyent CF ja és història, en l’aspecte legal encara queden coses per aclarir. El principal, serà el que determine les causes i els causants que l’Associació Esportiva Ontinyent CF desaparega.
