La indústria tèxtil sanitària ha de ser declarada com a sector estratègic pel Govern d’Espanya per tal de no haver de tornar a recórrer a països com Xina per tenir abastiment de material davant situacions com la viscuda en la pandèmia. Aquesta és una de les principals conclusions en la que van coincidir majoritàriament els participants al debat-col·loqui “El Clúster Tèxtil com a motor de les comarques centrals”, que reunia esta setmana al Museu del Tèxtil a empresariat, autoritats públiques i experts, per tal d’analitzar la reconversió industrial duta a terme en resposta a la pandèmia i el seu futur.
Al col·loqui, inclòs dins dels Fòrums d’Economia de La Vall d’Albaida organitzat per Premsa Ibèrica-Levante EMV amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Ontinyent i l’Associació d’Empresaris Tèxtils Vall d’Albaida (ATEVAL), es va evidenciar com la posada en marxa del Clúster Tèxtil Sanitari d’Ontinyent “ha permès mantenir llocs de treball lligats a la indústria en un moment d’incertesa”, tal com explicava l’Alcalde de la ciutat, Jorge Rodríguez, qui destacava que amb aquesta aposta sorgida de la cooperació i col·laboració públic-privada, “podem començar a no deprendre tant de tercers països en situacions com les viscudes”, assenyalava.
En la mateixa línia, José Vicente Serna, president d’Ateval, posava de relleu el “procés de col·laboració intens” viscut durant els últims mesos destacant la predisposició de l’alcaldia, “que és molt d’agrair, perquè no és habitual aquest grau d’implicació dels ajuntaments”, amb un clúster materialitzat a través d’un conveni entre l’Ajuntament i Ateval. Al col·loqui també participava Ariadna Detrell, clúster manager de l’Associació Materials Tèxtils de Catalunya, qui destacava que tindre un clúster “permet potenciar les relacions entre empreses i dotar-les de valor”, especialment, tenint en compte, com plantejava Serna, que el sector tèxtil es tracta de majoritàriament “petites i mitjanes empreses i, a més, familiars”.
Al Fòrum es va constatar que el Clúster està sent objecte d’estudi per la Universitat Complutense de Madrid per la professora Rosa Mecha, qui també participava en el col·loqui de manera telemàtica, i el catalogava com la “reconversió industrial més ràpida de la història”. Mecha destacava que allò que fa que aquesta iniciativa siga un èxit és que hi formen part “moltes empreses i s’està mantenint en el temps”, així com que, davant l’actual context, “ha de considerar-se el tèxtil sanitari producte estratègic”.
L’empresariat compartia el plantejament del president de ATEVAL i de la pròpia Mecha de considerar la indústria tèxtil com a sector estratègic. El CEO de Cotoblau, Càndid Penalba, explicava que aquesta consideració podria evitar que torne a donar-se una manca d’abastiment com la patida en març de 2020 de productes específics vinculats al sector. Un argument en el qual Paloma Gramage, CEO de Casa Mediterrània, incidia, afegint que “no s’ha d’oblidar l’esforç realitzat”. Samuel Gramaje, CEO de Tèxtils Mora, apuntava per la seua banda que, la continuïtat de la producció tèxtil sanitària dependrà del suport que tinga el sector per part de les administracions superiors.
Juntament amb la petició de declaració de sector estratègic, durant el col·loqui sorgia la necessitat de potenciar la formació. En aquest sentit, el CEO de Vayoil Tèxtil, Arturo Hernández, recalcava que al passat “s’ha anant deslocalitzant la producció del tèxtil i el coneixement” el que provocava una pèrdua de professionals especialitzats en detriment de països com l’Índia, la Xina o Egipte. L’acadèmic de la Universitat Politècnica de València, Elies Seguí, destacava la necessitat de fer més atractiu el sector perquè els joves opten per formar-se en el sector. Al debat es constatava en aquest sentit que, conscients de la importància de la formació, des d’ATEVAL i AITEX s’han impulsat els estudis de Formació Professional Tèxtil; i que Ontinyent ha ampliat aquest curs la seua oferta de Formació Professional (FP) amb la dotació del Grau Mitjà de Tècnic en Fabricació i Ennobliment de Productes Tèxtils.
