Segons Josep Francés ”L’amnistia aprovada evidencia el fracàs en la lluita contra el frau fiscal com a conseqüència d’haver-se centrat en comprovar a qui ja declara i no a investigar els fets ocults o no declarats”. “En este context, no hi ha dubte que el beneficiat de tal situació és qui es queda aliè als controls de l’Administració, conscient que sense una complexa labor d’investigació quedarà al marge dels circuits de control”.
El més greu és que, qui compleix amb les seues obligacions fiscals suporta una desproporcionada pressió fiscal indirecta i una càrrega fiscal global excessiva. En este àmbit, una amnistia és una burla als que han complit amb les seues obligacions, una decisió èticament reprovable i un greuge per als qui col·laborem en el compliment de les obligacions tributàries.
Des de Compromís per Ontinyent pensen que la millor alternativa és la lluita contra el frau. Mentres l’amnistia fiscal proporciona ingressos a curt termini, els resultats de la lluita contra el frau són a llarg termini. La regularització voluntària aprovada pel govern beneficia a la pròpia Administració i al sistema financer.
Seria més acceptable una amnistia que s’articulara, per exemple, per mitjà d’una fórmula utilitzada fa ja alguns anys: la subscripció de deute públic especial amb venciment a llarg termini i a tipus d’interès zero o molt baix; subscripció, això sí, amb la finalitat que l’Administració obtinga els recursos necessaris per a reduir el dèficit i injectar liquit a la nostra economia, en concret, a PYMES i a particulars que han complit amb les seues obligacions.
En este sentit, i a pesar de l’excepcionalitat del moment, un Estat en què s’han aprovat ja tres regularitzacions voluntàries, sense comptar la de l’any 1977, i en el que la conflictivitat tributària augmenta, és un estat en què alguna cosa falla. Entre altres coses, una molt important: la lluita contra el frau fiscal. Si la renuncia a investigar la fa un govern amb poc més de cent dies, és tota una declaració d’intencions.
