29/03/2024 - 1:32
Més

    Una jornada de festa, cultura i reivindicació a Ontinyent en la Nit d’Escola Valenciana

    Altres notícies

    El Teatre Echegaray d’Ontinyent va ser l’escenari de la catorzena edició dels premis d’Escola Valenciana, sota el títol ‘La Nit a Cau d’Orella’. L’acte, conduït per l’humor àgil i satíric de l’actriu i comedianta, Maria Juan, va constituir tota una exhibició de balls populars, música tradicional a l’estil de la Colla El Regall i una gran festa de Gegants i Cabets. A més, aquesta vetllada va marcar el punt de partida de les Trobades d’Escoles en Valencià, atès que Escola Valenciana va revelar el disseny i el lema de les festes per la llengua de 2017.

    Pel que fa als reconeixements, Escola Valenciana va premiar amb els guardons “Intentant la llibertat”, dissenyats per l’escultor Andreu Alfaro, quatre elements essencials. En primer lloc, la memòria. L’entitat cívica va voler atorgar una Menció Honorífica a la família de Josep Vicent Garcia, per «fer valdre la tasca del nostre amic i company Josep Vicent Garcia, un home que sense ser mestre sempre va ser un home d’Escola, i ens va oferir tot el seu temps lliure per donar continuïtat als valors d’Escola Valenciana», en paraules del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. Per la seua banda, la presidenta de la Fundació Sambori, Laura Font, va recordar l’amic Josep Vicent Garcia amb anècdotes que han reconstruït la personalitat del company, expresident de la Fundació Sambori i tresorer d’Escola Valenciana.

    Un altre factor que Escola Valenciana considera clau per al desenvolupament de la llengua i la cultura és la protecció, difusió i creació de continguts que amplien el coneixement dels pobles que conformen la comarca. Així, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida -IEVA-, va rebre el Guardó Extraordinari. El president de l’IEVA, Josep Calatayud, va ser l’encarregat de recollir aquest premi, que s’atorga a institucions o personalitats valencianes amb un estret vincle amb la cultura.

    La tercera eina fonamental per a assolir la normalització de la llengua en tots els àmbits és l’escola. «Hem volgut posar en relleu l’escola ideal de Carmen Agulló, que també és la nostra escola: solidària, coeducadora, inclusiva, cooperativa, oberta al món, plurilingüe, participativa, respectuosa amb el medi ambient, coneixedora de les arrels i l’entorn immediat, compromesa amb l’entorn global, creativa, sensible a la cultura… Una escola capaç de corregir les desigualtats socials», va expressar Vicent Moreno. La professora de la Universitat de València i autora de nombroses obres d’investigació, Carmen Agulló, va rebre el guardó a la Trajectòria Individual, un reconeixement a les persones que treballen pel valencià en l’àmbit educatiu. El president d’Escola Valenciana va reiterar les paraules de Carmen Agulló: «cal transformar la societat per transformar l’escola i a l’inrevés: l’escola té un gran potencial per canviar la societat, missatges compartits per les nostres estimades Empar Granell, Carmen Miquel, Adela Costa, entre tants i tantes altres mestres.»

    L’última peça imprescindible per a caminar cap a l’escola i el país que volem és l’herència col•lectiva: la cultura popular. Escola Valenciana va lliurar a la Federació Valenciana de Nanos i Gegants -FVNG- el premi a l’Ús Social del Valencià, el guardó dedicat a col•lectius que basteixen la conservació i difusió del valencià. En aquest cas, la FVNG combina el vessant lingüístic amb la recuperació del món geganter i dels cabets. El president de la FVNG, Carles Martí, va ser l’encarregat de recollir aquest reconeixement.

    La Nit a Cau d’Orella va servir a Escola Valenciana per expressar missatges contundents sobre temes d’actualitat com la llei d’igualtat lingüística i el requisit lingüístic: «des d’Escola Valenciana estem demanant al Govern valencià que incloga la plena competència lingüística com a requisit per a l’accés a la funció pública. Fa més de 30 anys que la nostra entitat fa visible la necessitat de crear una llei d’igualtat lingüística que pose fi a la discriminació, el menyspreu per parlar valencià davant de les administracions públiques. El Tio Canya ho sabia molt bé. I encara està esperant ser atès en valencià.» A més, Vicent Moreno va establir una analogia amb l’actual Administració i la Cancelleria Reial: «segles enrere el valencià era llengua d’ús habitual, la llengua de tots i per a tot. Per què ara el funcionariat no domina les dues llengües cooficials? No té trellat. En temps de la Cancelleria els treballadors del que ara coneixem com a Funció Pública, eres trilingües.»

    Durant la intervenció, el portaveu d’Escola Valenciana també va al•ludir al Decret de Plurilingüisme: «necessitem un Decret més complet perquè hi haja un veritable canvi en les mentalitats i una major tolerància cap a la diversitat cultural», i ha procedit a filar prim: «el calendari d’aplicació és massa massa lent; després de quasi 33 anys de Llei d’Ús i Ensenyament creiem que la comunitat educativa està més que preparada per a assumir el valencià com a llengua vehicular a l’escola». Així, va remarcar: «el valencià és una oportunitat: obri un ventall de portes a l’hora de trobar faena», per la qual cosa, «no podem privar l’alumnat d’estudiar una de les llengües cooficials i restar-li eixides quan s’enfronten al món laboral. Les escoles, sense distingir etiquetes de pública o concertada, haurien d’assumir l’itinerari avançat. Així, transformem l’escola i la societat».

    També van haver paraules per a l’extinta Ràdio Televisió Valenciana. Vicent Moreno va remarcar: «el 29 de novembre es compliran tres anys de l’emmudida RTVV i, malgrat els seus defectes, malgrat estar condicionada pel govern del PP, era l’únic mitjà de comunicació que teníem» i es va preguntar quant de temps cal per a la reobertura i la visualització de TV3 i IB3.

    El president de la Federació d’Associacions per la Llengua va concloure que si es tingueren en compte aquestes propostes de millora per al país, «el valencià farà niu i assegurarà la continuïtat del poble, mantindrà vius els orígens i la nostra identitat».

    També va ser aquesta una cita per reivindicar la recuperació dels balls populars. En aquest sentit, un centenar de xiquets i xiquetes van participar en la XIVa edició de la Nit d’Escola Valenciana. «Avui hem compartit amb vosaltres tot el treball que han desenvolupat les escoles d’ensenyament en valencià per recuperar balls populars ontinyentines que s’havien perdut fa dècades», va comentar el president de la Coordinadora per la Defensa i Ús del Valencià a la Vall d’Albaida, Josep Andrés Timor.

    A més, el portaveu de Coordinadora va remarcar: «gràcies a la tasca dels mestres, els pares i les mares, la nostra cultura popular té un futur. Tots els centres escolars de la Vall d’Albaida comparteixen la voluntat de mantenir les tradicions culturals. Ací, a Ontinyent, no hi ha cap escola, des de les escoles infantils a Centres d’Educació Permanent d’Adults, que no tinga els seus gegants i cabets».

    L’acte va comptar amb la posada en escena les actuacions del CEIP Martínez Valls amb el ball dels cavallets, el CEIP Bonavista va oferir als assistents el ball de la veta i el ball dels arquets, el CEE Vall Blanca va mostrar un ball de diversitat funcional, així com el CEIP Lluís Vives va exhibir el ball de cabets, i el CEIP Rafael Juan Vidal la dansa africana. A l’exterior del Teatre Echegaray tothom va ser testimoni del ball dels locos de l’Olleria i les danses del CEIP Vicent Gironés, que van sorprendre amb el ball dels gegants d’Ontinyent. La Colla El Regall va ser l’encarregada de posar el ritme a aquesta vetllada.

    La presentadora Maria Juan va teixir un espectacle rivetejat d’ironia, en el qual va fer participar al president de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, i al conseller d’Educació, Vicent Marzà. Les manifestacions de cultura popular valenciana van ser el fil conductor de la Nit. L’escenari estava decorat amb l’obra ‘Símbol’, del creatiu Cesc Biosca. Aquesta instal•lació tèxtil representava, simbòlicament, la quadribarrada com a llaç que uneix «la nostra història, ens remet al passat, al present, i es projecta cap al futur. A més, està en contacte amb el terra, les nostres arrels, i poquet a poquet es desenvolupa, el teixit creix, s’enlaira, ens cobreix, ens identifica com a poble valencià», en paraules de Josep Andrés Timor.

    També va haver temps per fer menció a les Trobades 2017. «Amb el lema “En valencià, creixem” fem notar que gràcies al valencià anem a més, perquè saber valencià ens fa grans, ens fa més intel•ligents i preparats per aprendre més llengües», va comentar el portaveu d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, i va concretar: «hem tractat d’establir un joc entre el sentit literal del verb ‘créixer’ i el sentit literari: ens fem més alts, creixem en alçada, i també creixem qualitativament, eixamplem coneixements gràcies al valencià». De forma simbòlica, l’entitat ha inclòs dibuixos de nanos i gegants per a les samarretes de les Trobades, posant en relació la cultura popular valenciana amb el lema: «el valencià també provoca un efecte sobre els nanos: els fa créixer, els fa gegants». A tall de síntesi: «el valencià ens provoca un creixement a tots els nivells», va concloure Vicent Moreno.

    El disseny de la samarreta de les Trobades 2017 és de la pintora i il•lustradora Anna Roig Llabata, que va explicar: «Escola Valenciana m’encarrega la imatge de Trobades donant-me un tema, els gegants i cabuts, i un lema: “En valencià, creixem”. A partir d’ací comence a treballar prenent com a inspiració la meua sèrie “Rítmics”, en concret, l’obra “Rítmica diversa”, que al•ludeix a la diversitat.» La creativa va comentar que el disseny de les samarretes està conformat per «tres colors diferents i taques soltes, però totes tenen la mateixa intenció, totes tenen els mateixos colors, amb una idea de fons: mostrar una diversitat en transformació. Això és el que aplique al tema de gegants i cabuts, on els gegants són els pares i els xiquets són els cabuts», en paraules d’Anna Roig.

    I, com a colofó de la XIVa Nit d’Escola Valenciana, la contacontes Almudena Francés va oferir un repertori d’històries després del sopar de germanor al restaurant La Vall d’Ontinyent. El president d’Escola Valenciana va donar les gràcies a l’equip de treballadors i a la Coordinadora per la Defensa i Ús del Valencià a la Vall d’Albaida per fer possible aquesta ‘Nit a Cau d’Orella’. També va agraïr el suport especial de l’Ajuntament d’Ontinyent i l’assistència de membres del govern.

    Entre els assistents al lliurament de guardons d’Escola Valenciana, cal destacar la presència del president de les Corts Valencianes, Enric Morera; el president de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez Gramage; la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó Laguarda; el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (en delegació del president de la Generalitat Valenciana), Vicent Marzà; el secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miguel Soler, el director general de Política Educativa, Jaume Fullana Mestre, el subdirector de llengües de la Universitat d’Alacant (en delegació del rector de la Universitat d’Alacant), Ferran Isabel; la vicerectora d’Estudis de Grau i Política Lingüística de la Universitat de València (en delegació del rector de la Universitat de València), Isabel Vázquez Navarro; la degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I de Castelló (en delegació del rector de la UJI), Rosa M. Agost; el president de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Joan R. Ramos; el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Francesc Xavier Ferri; el diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Francisco Javier Garcia; la diputada de Podem a les Corts Valencianes, Sandra Mínguez Corral; la coordinadora nacional del Bloc i responsable de l’àrea d’organització de la Coalició Compromís, Àgueda Micó; la responsable de Política Lingüística del PSOE, Carmelina Pla.

    L’acte també va comptar amb representants dels partits polítics ERPV i Els Verds del País Valencià; de les entitats: Societat Coral el Micalet, ACPV, FAPA-València, FULL, Ca Revolta, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Amics de la Bressola, Òmnium Cultural; i dels sindicats de treballadors STEPV-Intersindical Valenciana i CCOO PV. La Reial Societat Econòmica d’Amics del País Valencià i l’Associació de Directors d’Infantil i Primària dels País Valencià van disculpar no haver-hi estat.

    Font: Escola Valenciana

    - Advertisement -
    - Advertisement -

    Últimes notícies

    Ontinyent torna a demanar al Ministeri la declaració d’Interès Turístic Internacional per als Moros i Cristians

    El ple aprova per unanimitat l’emissió d’una nova sol·licitud a la Secretaria d’Estat de Turisme una volta ampliada i actualitzada la documentació justificativa
    - Advertisement -

    Mira també

    - Advertisement -