Les Ambaixades mora i cristiana han posat este dilluns el punt final a la Setmana Gran dels Moros i Cristians d’Ontinyent, en una jornada marcada per l’arcabusseria, els versos de Joaquín José Cervino i la disputa simbòlica del castell de la Plaça Major.
L’acte és una de les peces patrimonials més singulars de les festes ontinyentines. Les Ambaixades van ser declarades Bé d’Interés Cultural Immaterial en 2019 junt amb la Baixada del Crist, un reconeixement que protegeix precisament els elements que diferencien esta representació dins de la festa morocristiana.
La jornada havia començat a les 10:00 hores amb la missa a la parròquia de Sant Carles. Una hora després, les dotze comparses del bàndol moro, encapçalades pels seus càrrecs, partien des de la Cantereria cap al castell, en mans cristianes. El bàndol de la creu iniciava el recorregut des de la zona nord del pont de Santa Maria per trobar-se amb les tropes mores als peus de la fortalesa.
Sergi García reclama el castell per al bàndol moro
Després de la batalla d’arcabusseria, un toc de trompeta imposava el silenci i donava pas a una de les escenes característiques de l’Ambaixada Mora: un genet travessava la plaça fins al castell per entregar al sentinella cristià un pergamí exigint la rendició de la vila.
El capità cristià, Ricardo Enguix, de la comparsa Estudiants, llegia el document abans de trencar-lo públicament. A partir d’ahí prenien protagonisme els versos escrits per Joaquín José Cervino fa més de 160 anys, un llegat que Ontinyent ha reivindicat en diferents moments i que va portar la ciutat a nomenar Cervino fill adoptiu l’any 2017.
Les trompes anunciaven després l’arribada de l’ambaixador moro, Sergi García, dels Moros Espanyols, acompanyat pel capità moro, Juan Luis Galiana, dels Moros Marinos, i el banderer David Mateu, també dels Moros Espanyols.
Davant d’ells es trobaven l’ambaixador cristià, José Luis Gandia, i el banderer Gonzalo Martí, els dos de la comparsa Almogàvers. L’ambaixador moro reclamava la fortalesa primer amb arguments, després amb pactes i oferiments i, finalment, amb amenaces. Sense acord possible, la representació desembocava de nou en el combat.
Els arcabussos tornaven a sonar mentre capitans i ambaixadors protagonitzaven l’enfrontament d’arma blanca. La victòria del matí corresponia al bàndol moro, que aconseguia ocupar el castell i col·locar-hi la bandera de la Mitja Lluna.
Els cristians recuperen la fortalesa de vesprada
La història s’invertia de vesprada. Després d’una nova batalla d’arcabusseria i de la segona representació dels textos de Cervino, eren els cristians els que recuperaven el castell i restablien la creu sobre la fortalesa.
És una estructura que s’ha mantingut com un dels elements identificatius de les festes i que TVDO ha documentat durant anys. En edicions anteriors les Ambaixades ja exercien este mateix paper de cloenda de la Setmana Gran, encara que canvien les comparses i festers que assumixen els càrrecs.
Una volta recuperada la fortalesa, la desfilada final va conduir les comparses des de la Plaça Major fins a la Plaça de la Concepció, posant fi als dies centrals de les festes.
La jornada encara tenia un últim epíleg dins de la programació municipal de “La Gran”, amb una actuació de la xaranga El Dólar al Museu del Tèxtil.
Les festes continuen fins al 6 de setembre
El final de la Setmana Gran, però, no significa encara el tancament oficial de les festes. La imatge del Santíssim Crist de l’Agonia continuarà a Sant Carles fins al diumenge 6 de setembre, quan està prevista la seua pujada fins a l’ermita de Santa Anna.
Es completarà així un calendari que TVDO ha anat seguint des dels primers actes de l’estiu i que es pot consultar en la guia de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent 2026.
