Cultura de la Generalitat conclou la seua programació especial a Bocairent com a capital cultural valenciana amb l’exposició ‘Cualladó. Fragments del paisatge humà’, dels fons de l’IVAM, que reuneix prop de 90 obres de Gabriel Cualladó, un dels pioners del moviment de renovació de la fotografia espanyola de la segona meitat del s. XX i Premi Nacional de Fotografia en 1994.
L’alcalde de Bocairent, Xavier Molina; la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, i la comissària de la mostra, Sandra Moros, han presentat aquesta mostra d’instantànies produïdes per Cualladó des dels seus inicis, en els anys cinquanta, fins als últims projectes arrelats al territori valencià, com ara ‘L’Albufera. Visió tangencial’ o el de ‘Gandia i la Safor’.
Cal recordar que Cultura de la Generalitat finalitza aquest primer tram d’una col·laboració molt fructífera amb una exposició d’un artista valencià eixida directament de la prestigiosa col·lecció del nostre museu de referència d’art contemporani, l’IVAM. Una aposta per traslladar a Bocairent fons de la nostra col·lecció amb l’objectiu clar que les obres de l’IVAM viatgen, vertebren culturalment el nostre territori i amplien el seu abast de mediació artística.
Nuria Enguita ha destacat que “Gabriel Cualladó sempre ha tingut una significació especial per a l’IVAM, que compta amb més de 500 fotografies d’aquest creador entre els seus fons, fruit de diverses adquisicions i donacions. Cualladó ha sigut un pilar fonamental des de la fundació del museu en 1989, no només per la seua importància com a renovador de la fotografia espanyola dels anys cinquanta, sinó també perquè l’IVAM va ser objecte d’una generosa donació de fotografies per part del mateix artista i depositari de la seua col·lecció particular, composta per noms icònics com Diane Arbus o August Sander”.
La selecció d’obres està organitzada en fragments o sèries temàtiques i, segons la directora de l’IVAM, “com a novetat, hem inclòs no només les fotografies que van formar part dels projectes que va realitzar Cualladó, sinó també els descarts, les imatges que van quedar fora en el seu compendi final. D’aquesta manera, podem conéixer els processos de treball de l’artista i els seus criteris de selecció”.
L’exposició comença amb una primera sala on destaca la fotografia ‘Gitaneta’ (1978). “Era la favorita de Cualladó i un exemple del que significa el retrat per a aquest artista”, ha detallat la comissària Sandra Moros, i ha afegit: “No buscava temes ni persones rellevants, sinó escenes senzilles amb amics, familiars i persones anònimes, sense artificis, per a captar els instants de la vida quotidiana”.
La primera planta reuneix tres de les sèries en què va estar treballant durant anys. Es tracta de ‘Real Societat Fotogràfica’, ‘Cerveseria alemanya’ i ‘París’, en què es mostren algunes de les seues fotografies més abstractes amb jocs de simetries i elements referencials i metalingüístics, com la imatge del pòster d’una fotografia de Dorothea Lange, considerada entre les més famoses de la fotografia documental americana dels anys trenta.
L’última part està dedicada a fotografies que Cualladó va fer al territori valencià. Algunes de les quals són projectes encarregats, com ara ‘L’Albufera. Visió tangencial’ (1985), inclòs en les II Jornades Fotogràfiques a València, o ‘Paisatges de Joanot Martorell. Gandia i la Safor’ (1990). Els dos projectes estan formats per 10 fotografies cada u.
L’exposició també s’acompanya per primera vegada de material documental que contextualitza i amplia la rellevància i la funció de l’obra d’aquest fotògraf valencià. “La mostra ha sigut possible gràcies al treball d’investigació, manteniment i catalogació dels fons de Gabriel Cualladó que ha dut a terme l’IVAM”, ha explicat Nuria Enguita.
