Títol original: | Inside Job | |
Director: | Charles Ferguson | |
Guió: | Charles Ferguson | |
Música: | Alex Heffes | |
Fotografia: | Kalyanee Mam, Svetlana Cvetko | |
Intèrprets: | Barney Frank, Charles Morris, Daniel Alpert, Dominique Strauss Kahn, Glenn Hubbard, Eliot Spitzer, George Soros, Christine LaGarde, Jeffrey Lane, Kenneth Rogoff, Lawrence McDonald, Martin Feldstein, Harvey Miller, Michael Greenberger (documental) | |
País: | USA | |
Any : | 2010 | |
Qualificació: | No recomanada a menors de 7 anys | |
Durada: | 105 minuts | |
Idioma: | anglés (sub. castellà) | |
Distribuidora: | Sony |
Projeccions a Cineápolis El Teler (Pintor Segrelles, 1 – Ontinyent)
Horaris aproximats, consulteu cartellera del Teler:
- Dijous 10 de novembre de 2011 a les 22:20 h
- Divendres 11 de novembre de 2011 a les 22:15 h
- Diumenge 13 de novembre de 2011 a les 20:00 h
Aquest documental tracta sobre la crisi financera de 2008. Presenta investigacions i entrevistes amb financers, polítics, periodistes i acadèmics sobre aquest espinós i terrorífic tema, la pesada llosa que tots patim actualment. Des del punt de vista narratiu, la seua estructura conta amb diferents parts, dedicant la introducció a la crisi financera en Islàndia, continuant amb l’exposició de les causes de crisis mundials anteriors i acabant amb un diagnòstic de la situació actual, concloent que, malgrat l’abast del problema, és insignificant el que s’ha fet des de l’administració Obama.
La cinta se centra en els canvis de la indústria financera de dècades passades que han dut a la crisi present, els moviments polítics envers la desregulació de certs mecanismes instaurats en el capitalisme modern, i com l’evolució d’àmbits monetaris complexos com el mercat de derivats van permetre grans increments en el risc financer, al permetre eludir les regulacions que tenien com a finalitat controlar el risc del sistema. Al descriure el desenvolupament de la crisi, la cinta també examina el conflicte d’interessos del sector financer, suggerint que aquesta –i altres practiques- s’oculten al públic. La cinta indica, igualment, que aquests conflictes atenyen a les agències de qualificació de risc, igual que als acadèmics i economistes que són pagats com a consultor, sense informar al respecte, enfosquint, accelerant i aprofundint en el grau de la crisi. Tot plegat, un muntatge en el qual molts hi participen interessadament.
Un dels temes principals del film és la pressió de la indústria financera en els processos polítics amb la finalitat d’evitar les regulacions, i les maneres en què es realitzen dites pressions (moltes vegades enllà de la llei). Una situació abordada és la coneguda com “porta giratòria”, caracteritzada per l’amiguisme i la col·lusió d’interessos entre el sector públic i el sector privat, un sistema mitjançant el qual els reguladors financers poden ser contractats pel sector financer després de deixar el govern i guanyar milions en el procés.
També passa revista a les elevadíssims salaris de la indústria financera i com han crescut darrerament per sobre d’altres sectors, fins i tot en entitats financeres que han fet fallida grossa. També examina la funció de les universitats en la crisi, la poca visió que van tindre per preveure el problema que se’ns venia a sobre i per analitzar les seues conseqüències, moltes vegades en flagrant connivència amb els creadors de la crisi. Tot plegat un cúmul de persones i entitats enviscades fins a les celles i pudint com una claveguera oberta en el decurs d’aquest monumental pífia consentida que la crisi que estem patint, i com una púrria de miserables se n’estan aprofitant a costa de la desgràcia de milions de ciutadans. L’excusa perfecta per seguir indignant-nos i anar netejant de rovell madame La Guillotine.
