Des d’Esquerra Unida d’Ontinyent primerament volem agrair a les 1.247 que han confiat en nosaltres el seu suport. La seua confiança ens dóna alè per seguir endavant amb la nostra lluita.
És cert que els resultats han sigut decebedors. Honestament, esperàvem un major suport social. El bon treball realitzat a l’Ajuntament, on amb un sol regidor (o regidora) hem gestionat la regidoria de Política Social i Participació, pensàvem que seria valorat per la ciutadania. A més a més, hem sigut el grup polític socialment més actiu, organitzant xarrades, debats, projeccions de documentals, presentacions de llibres, participant en tota mena de concentracions, manifestacions i reivindicacions (contra el Consorci, per l’Educació Pública, vagues generals, hissada de la bandera republicana, etc.).
A més a més, hem fet una campanya majorment en positiu, destacant els valors de la nostra candidatura i del nostre programa, sense entrar en les picabaralles “típiques” d’altres processos electorals o altres formacions polítiques.
Per a elaborar el programa, ens hem reunit amb infinitat d’associacions, col·lectius, ONGs, i entitats de tota mena, a banda de posar a disposició de qualsevol persona una via de contacte (campanya PenseEU Ontinyent).
Però tot este esforç no ha servit per a millorar la nostra representació institucional. Resulta evident que tot el rèdit del bon funcionament de l’Ajuntament als darrers anys se l’ha emportat Jorge Rodríguez, qui amb una campanya personalista –amagant fins i tot les sigles, PSOE- i mediàtica, ha aconseguit uns resultats al nostre parer excessius i injustos. Sense desmeréixer el treball realitzat per Alcaldia, la tasca d’Esquerra Unida ha sigut fonamental en diversos aspectes: atendre a les persones més necessitades, fomentar la participació ciutadana i contribuir a la contenció de les despeses de l’Ajuntament.
Hem criticat amb duresa l’excessiva –al nostre parer- despesa en publicitat per part del consistori. No resulta acceptable que enguany s’hagen destinat a este concepte més de 250.000€, més diners que a l’època de Lina Insa –que cal recordar va provocar les crítiques airades de Rebeca Torró i altres membres del PSOE-. Ens sembla molt hipòcrita criticar els excessos mediàtics de l’anterior alcaldesa… i després no corregir sinó augmentar esta saturació mediàtica d’alcaldia.
Però com hem comentat adés, nosaltres ens devem als nostres votants i al nostre programa. Per tant, anem a acceptar totes les responsabilitats que se’ns assignen, i des de la regidoria de la dona intentarem complir amb el nostre programa i lluitar contra les desigualtats que, en ple segle XXI, seguixen produint-se a la nostra ciutat. Explicarem fil per randa el nostre treball i buscarem el suport de tota persona que ens faça costat per millorar la situació de les dones, combatre la violència de gènere i donar visibilitat al treball femení.
Tampoc anem a deixar de banda la nostra tasca de conscienciació i mobilització social. Allí on hi haja una injustícia, una desigualtat, una vulneració de drets bàsics, allí estarem nosaltres. Perquè entenem que la transformació social s’ha de fer des de dins però també desde fora de les institucions. Ho hem repetit fins a fartar-nos: no ens interessen les butaques sinó els canvis socials.
A nivell autonòmic, lamentem, com no, la profunda injustícia que ha suposat que Esquerra Unida del País Valencià s’haja quedat fora de les Corts. És molt de lamentar que el grup polític que més ha lluitat contra la corrupció del PP els darrers anys no obtinga representació parlamentària. Truncar la bona tasca que gent com Ignacio Blanco o Esther López han fet a les Corts és una gran pèrdua per a la societat valenciana. Però volem deixar ben palés que la nostra actuació als darrers anys ha sigut decissiva per desallotjar el PP de les institucions. Per dissort, i de manera fins i tot més dramàtica a com ha passat a Ontinyent, els beneficis de la nostra tasca se’ls han endut altres.
Esperem que aviat els diferents grups polítics amb representació a les Corts arriben a un acord per tal de superar les qüestions del “qui” i comencen a parlar de solucions i polítiques centrades en el benestar del conjunt de la societat valenciana (toca ja parlar d’habitatge, d’un nou model econòmic, d’un millor finançament, d’uns serveis públics de qualitat, de major i millor protecció social, de garantir una educació públicade qualitat i en valencià, de tombar els decrets de copagament, …).
