Helena Gandia Galbis
Portaveu de Sanitat i Número 4 de la Candidatura de Compromís per Ontinyent
La promoció de la salut en l’àmbit local és essencial per apropar a la ciutadania hàbits i iniciatives concretes per a la millora de la salut física i mental de totes i tots. Per poder fer-ho, és clau comptar amb una Regidoria de Sanitat i Salut Pública. Malauradament, a Ontinyent no tenim aquesta regidoria, ja que l’actual govern de majoria absoluta no va voler delegar-la i dotar-la de contingut. Som de les poques ciutats valencianes que patim aquesta anomalia. No obstant això, des de Compromís per Ontinyent volem canviar-ho, i posar la sanitat i la promoció de la salut al centre de l’acció política de la nostra ciutat, ja que és molt necessari.
En els darrers anys, una de les principals propostes per a millorar la salut de la gent d’Ontinyent i la Vall d’Albaida ha sigut la construcció del nou Hospital, que enguany sembla que es posarà en funcionament. Açò és necessari i suposa una bona notícia, però aquelles que ens dediquem professionalment a millorar (cuidar) el benestar de les persones, sabem que també existeixen diferents factors, descrits en els anys 70 pel ministre canadenc de Sanitat, Marc Lalonde, per tal que les poblacions visquen amb millors condicions de salut.
Aquests són el medi ambient (l’entorn on vivim), la nostra biologia humana (la genètica i els factors hereditaris que portem cadascú), el sistema sanitari (amb la gran diferència que suposa tindre un sistema públic universal o un sistema privat segons el poder adquisitiu), i els estils i hàbits de vida (aquells aspectes d’autocura que intervenen per tindre una vida més o menys saludable). Junt amb aquesta classificació, anys més tard també es va parlar de determinants socials de la salut, referint-se a les circumstàncies en què les persones naixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen.
Si ens centrem en el factor dels hàbits de vida, podem marcar-nos objectius locals per a millorar la salut de la nostra gent des d’una Regidoria de Sanitat. Observant el cas de la gent jove, segons es desprén de l’última Enquesta sobre Alcohol i altres Drogues a Espanya (EDATS 2022), del Ministeri de Sanitat, el País Valencià és el territori en el qual els joves s’inicien abans en el consum d’alcohol, als 15,9 anys. Des de la Generalitat Valenciana es treballa per posar en marxa el Pla Ariadna, que preveu destinar 100 milions d’euros fins a 2027 en accions per reforçar la salut mental de xiquets, xiquetes, adolescents i joves.
En aquest context, des de l’Ajuntament podríem millorar les condicions socials dels joves creant un equip de treball format per personal de diferents regidories (Educació, Esports, Cultura, Salut, Joventut), establir un Pla de treball seriós per als pròxims anys, i generar intervencions reals en l’àmbit comunitari. A més, és urgent impulsar una major cura de les generacions més joves i les seues opcions per poder seguir estils de vida saludables. Amb aquesta finalitat, podríem aplicar el model “Planet Youth”, iniciat a Islàndia fa vint anys, i que posa l’èmfasi en la implicació de la comunitat com a element natural del barri per donar suport a l’aprenentatge d’infants, adolescents i joves. S’ha comprovat científicament que la seua aplicació té un impacte positiu en la salut i en la disminució de riscos dels i les joves.
Per altra banda, si pensem en el disseny d’Ontinyent cap a un futur més saludable, no podem oblidar a la nostra gent major. Totes aquelles generacions del “baby boom” són actualment persones entre 55 i 75 anys, un nombrós grup que en un futur immediat necessitarà suport per a continuar vivint amb unes condicions saludables i dignes. Tanmateix, no podem homogeneïtzar a totes les persones grans amb unes mateixes necessitats. Cal estudiar les diferents situacions i circumstàncies de cada tram d’edat.
Tampoc podem oblidar que les persones anem evolucionant, i quan parlem de les necessitats de la gent gran no només hem de concebre les residències per a persones amb un grau elevat o total de dependència. Hem de pensar també en adults que comencen a necessitar ajudes en la seua vida, però sense perdre la seua autonomia. Ajudes en forma d’espais i activitats per mantindre la seua independència i intimitat. L’ajuda als domicilis és necessària i s’ha de fomentar, així com augmentar els serveis més específics segons les característiques i diversitat de les persones.
Per a aquells casos en què el domicili habitual ja no s’adapta a les noves exigències de mobilitat o altres particularitats, també tenim possibilitats diverses, com els pisos tutelats per a persones grans, amb entorns comuns i espais per a la seua privacitat, i amb diferents graus de serveis per a les persones majors. En aquest sentit, a Ontinyent tenim un espai desmantellat, un immoble sense ús dins eixe Centre històric que necessitem revitalitzar.
Parlem de l’antic hotel Pou Clar, que té l’atractiu d’estar situat en un carrer sense pendent, on caminar i fer vida social, i que està prop de l’escola d’adults. En ell es podria desenvolupar un projecte d’aquestes característiques, on totes les activitats s’enfocaren a què la vida del major siga completament autònoma. Açò suposaria oferir una alternativa per a aquelles persones majors que es valen per si mateixes i que, justament per tindre plena autonomia, pretenen no ser una càrrega per als seus éssers estimats.
I tot açò, sense oblidar el paper que ha de tindre l’Ajuntament per facilitar la gran tasca que fa el nostre Sistema públic de Salut amb tots els seus professionals, que han viscut anys extremadament difícils i durs amb la pandèmia de la COVID-19.
Com podem veure, hi ha moltíssims projectes a fer per millorar la salut des de l’àmbit municipal. A Compromís per Ontinyent tenim clar que cal una major aposta per la promoció de la salut i per la construcció d’espais de diàleg i treball on exposar les necessitats de totes les parts. En definitiva, treballar per aconseguir més i millor salut per a la gent d’Ontinyent.
