En política municipal, sempre és un bon moment per fer balanç de la situació, amb l’honest objectiu de vore amb perspectiva d’on venim, analitzar en quin punt ens trobem i planificar cap a on volem anar. Tal i com hem comentat en altres ocasions, és evident que el canvi polític protagonitzat per la pluralitat de forces progressistes a la Generalitat amb un govern conformat des del diàleg per Compromís i els Socialistes, amb el suport parlamentari de Podem, ha sigut positiu per a Ontinyent.
En l’àmbit de l’impuls de la nostra economia productiva, la inversió d’1’6 milions d’euros en la millora dels nostres polígons industrials, l’agilització dels pagaments de les ajudes a la innovació empresarial, o la contractació de més de 40 persones joves en cadascuna de les dues edicions del Pla Avalem Joves, han sigut mesures que, dintre de les competències de la Conselleria d’Economia Sostenible de la Generalitat Valenciana, s’han implementat per tal d’ajudar a la més que necessària creació de llocs de treball estables i de qualitat.
No obstant això, ara que ens trobem a menys d’un any de les eleccions municipals, encara hi ha qüestions molt rellevants que cal abordar, des del màxim realisme possible, amb els peus en terra i la voluntat constructiva de seguir treballant per establir unes condicions favorables per al desenvolupament d’una activitat econòmica més potent, capaç de generar prosperitat social i millorar la qualitat de vida de totes i tots. En eixe sentit, cal reivindicar al govern espanyol tots els serveis que una ciutat del nostre pes poblacional que aspira a ser una veritable capital de comarca hauria de tindre. Ho féiem abans quan governava el PP de Mariano Rajoy, i cal seguir fent-ho ara que governa el PSOE de Pedro Sánchez. Ontinyent necessita una Tresoreria de la Seguretat Social i una Delegació d’Hisenda, perquè en una ciutat d’històrica base industrial s’haurien de poder fer gestions bàsiques per a les quals hui en dia els nostres veïns i veïnes s’han de desplaçar a altres poblacions. A més, en matèria d’infraestructures, cal seguir reivindicant la necessària modernització integral de la línia de tren Xàtiva-Ontinyent-Alcoi, així com projectar la construcció d’una nova estació intermodal més propera al nucli urbà.
Pel que fa a les competències municipals, caldria que, a més de gestionar les ajudes i subvencions de la Generalitat, l’Ajuntament agilitzara els tràmits i processos administratius per a l’establiment de noves activitats econòmiques o la consolidació de les ja existents a la nostra ciutat. En eixe sentit, és imprescindible millorar el ritme en la concessió de llicències d’activitat i, també, estudiar seriosament amb els agents implicats (sindicats i empresariat) la creació de nou sòl industrial amb l’objectiu de facilitar l’ampliació de les empreses ja instal·lades a Ontinyent així com la implantació de noves, per tal de generar nous llocs de treball. No podem continuar permetent que empreses nascudes a Ontinyent i alçades amb la suor del treball de la nostra gent, es vegen obligades a traslladar-se a altres poblacions veïnes perquè ací no tenen possibilitats de créixer.
En conclusió, els darrers tres anys, la conjuntura política favorable a les institucions valencianes ha fet possible donar passes endavant. Ontinyent és una ciutat amb un gran potencial, gràcies a tanta i tanta gent treballadora, solidària i emprenedora que sempre ha mirat endavant i s’ha crescut amb les dificultats. Però necessitem apostar per un projecte més progressista, modernitzador i sostenible: cal seguir perseverant des de l’esperit constructiu en el camí cap a una prosperitat més compartida per a totes les ontinyentines i els ontinyentins. Encara hi ha molta faena per fer, i per tal de convertir-la en realitat serà necessari adquirir un gran COMPROMÍS.
