En vespres d’un 25 d’Abril marcat pel confinament, l’actual pandèmia global ens obliga a la reflexió. Més enllà del canvi de prioritats que viu la política valenciana des del 2015, la crisi del Coronavirus ha fet emergir la Generalitat com un dels governs autonòmics més eficaços en l’articulació de respostes als reptes sanitaris, socials, educatius o econòmics. Un fet que contrasta de manera abismal amb el clientelisme i la corrupció dels antics governants que van enfonsar la imatge com a poble dels valencians i valencianes, tant al nostre país com arreu del món.
Al contrari del que va ocórrer en la gestió de la gran estafa econòmica del 2008, l’actual Govern Valencià s’ha revelat com un dels més innovadors, àgils i estables en la presa de decisions davant els efectes de la COVID-19 en diversos àmbits. Aquest aspecte guanya una especial rellevància si tenim en compte que la capacitat d’actuació del govern del Botànic es troba greument limitada per l’injust repartiment dels recursos de l’Estat entre les comunitats autònomes, que castiga singularment l’Administració valenciana, i conseqüentment la qualitat de vida dels cinc milions de persones que vivim al País Valencià.
A hores d’ara, la Generalitat Valenciana és el govern autonòmic que més ha sabut intervindre en l’àmbit internacional, portant 15 avions de l’estranger amb més de 500 tones de material sanitari per tal d’atendre la necessitat urgent de protecció. Alhora, persisteix en l’aposta per la relocalització industrial, invertint 5 milions d’euros en ajudes per a les empreses valencianes que han reorientat la seua activitat cap a la producció de material sanitari, així com gestionant a través de la Conselleria d’Economia la creació d’un clúster sanitari, en col·laboració amb l’empresariat del sector tèxtil valencià. Pel que fa a les treballadores i treballadors autònoms, està mobilitzant 57 milions destinats a subvencions directes de 700 i 1.500 euros per reducció de la facturació o cessament d’activitat.
A més, la suspensió de les classes presencials i el tancament dels menjadors escolars a causa del confinament han estat compensats per la Conselleria d’Educació amb mesures com la posada en marxa del Pla Mulan, que inclou l’enviament de 14.000 tablets amb connexió a Internet perquè els escolars més vulnerables puguen accedir amb igualtat d’oportunitats a la docència a distància, així com la creació de quasi 60.000 vals per garantir l’alimentació saludable de l’alumnat amb beca menjador. Una diferència substancial si comparem aquests vals-beca menjador amb els menús de menjar ràpid oferits per la Comunitat de Madrid.
D’altra banda, ara que el Govern d’Espanya es planteja la necessitat de crear un Ingrés Mínim Vital amb l’objectiu de frenar l’augment de les desigualtats socioeconòmiques, cal recordar que al nostre territori ja duem temps fent camí en eixe sentit. Des de l’any 2017, el Govern Valencià té en funcionament la Renda Valenciana d’Inclusió, impulsada per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Una prestació dirigida a la protecció de les persones més vulnerables, que ara s’ampliarà amb 19 milions d’euros més per tal de garantir les necessitats bàsiques de les famílies més colpejades per la nova crisi.
Aquesta només és una xicoteta mostra de les mesures de la Generalitat encaminades a la protecció de totes les persones, per a la majoria de les quals plou sobre banyat, com a conseqüència de l’atur o la precarietat instal·lada des d’abans en la nostra societat. Ara, a més, totes i tots estem patint els efectes d’un virus desconegut fins al moment, que ha desencadenat una crisi sense precedents en la nostra història recent. Per això, també cal ser conscients que en alguns casos s’ha arribat tard o s’han comés errades que cal reconéixer i corregir. Tanmateix, observant què fan altres comunitats autònomes, podem comprovar el balanç positiu de la gestió realitzada pel Govern Valencià.
En definitiva, la resposta a la crisi mundial del Coronavirus ha evidenciat que, a més d’una millor coordinació entre administracions, la globalització també exigeix l’apropament dels centres de decisió a la ciutadania. Ha confirmat que la política més pròxima a les persones és imprescindible, que l’autogovern valencià funciona, i que encara podria funcionar molt millor si disposàrem de tots els recursos que justament ens corresponen com a poble. Seguirem defensant aquesta causa, perquè més autogovern és més benestar per als cinc milions de valencians i valencianes.
