La història d’aquest centre impulsat durant la Guerra Civil per la Internacional Obrera Socialista reuneix un nombrós públic i podria ser objecte d’un futur llibre de l’estudiós
La conferència impartida ahir de vesprada a l’edifici Lluís Vives pel professor Joan Josep Torró al voltant de la història de l’Hospital Internacional creat a Ontinyent durant la Guerra Civil, “un centre molt important i amb molt de recolzament”, va reunir a un nombrós públic que va seguir amb interés la detallada exposició de l’estudiós, plena de detalls, anècdotes i documentació, incloent nombroses fotografies i algunes gravacions.
Especialment interessant era el cas de les infermeres: tot i que a Ontinyent eren conegudes com “les mamàs belgues”, moltes eren jueves originàries de Polònia. El professor va documentar com algunes d’aquestes dones, després de la Guerra Civil, acabaren en els camps d’extermini de Ravensbruck i Auswitch. Poques sobrevisqueren. Torró asegurà que “es tractava de dones que vingueren a Espanya a lluitar contra el feixisme, per fer suport al govern de la República, i que al mateix temps lluitaven contra els prejudicis de gènere”.
Així mateix, en el públic despertà interés la participació de personal d’Ontinyent en l’hospital, des de metges a farmacèutics passant per personal auxiliar. I desvelà fotografies trobades unes hores abans, concretament la d’un xiquet ontinyentí, que encara viu, operat en el centre de llavi leporí. L’Hospital també atengué refugiats (la població d’Ontinyent cresqué en 4700 persones durant la guerra) i situacions extraordinàries, com ara el bombardeig per part de l’aviació italiana de l’estació de Xàtiva. Tot i que la intenció haguera sigut la continuïtat de l’hospital, el centre, ubicat en el Convent franciscà, fou reivindicat per aquesta ordre després de la Guerra Civil com a centre educatiu. Una altra anècdota relacionada era l’existència de frares, monges i persones afins als insurrectes nacionals dintre de l’hospital.
Respecte de la gestació de l’estudi, Torró, pedagog de formació (actualment és professor associat d’Educació Comparada i Història de l’Educació a la Universitat de València), confessà haver trobat aquesta història “de rebot”, fent les seues investigacions per al seu llibre Instrucció i cultura a Ontinyent durant la II República. I malgrat haver reunit una ingent documentació, el professor advertí que queden encara moltes incògnites sobre l’hospital que requeriren fer viatges a arxius estrangers, a Bèlgica i uns altres països.
Si més no, la intenció de Torró és continuar les investigacions i contar en un llibre una història apassionant que vincula Ontinyent a fets rellevants de la Guerra Civil amb un hospital que fou visitant per importants personalitats polítiques de l’època i que ocupà espais en la premsa europea d’aleshores i en documentals com el de Cartier Bresson sobre els hospitals internacionals a Espanya.
