Montitxelvo ha viscut este cap de setmana un nou pas en la consolidació dels seus Moros i Cristians, una festa que enguany ha reunit cinc filaes en l’Entrada i que continua guanyant presència dins del calendari festiu de la Vall d’Albaida. L’edició de 2026 ha tingut com a novetat la incorporació d’Al-Cervus al bàndol moro i la capitania de la filà Valkíries, en un any en què el municipi ha volgut remarcar el creixement de la celebració i el suport institucional rebut.
La cita també s’ha emmarcat en el debat més ampli sobre el finançament de les festes de Moros i Cristians als pobles menuts. La Diputació de València manté enguany una línia específica d’ajudes per a comparses i filaes, amb una partida inicial de 220.000 euros ampliable fins als 300.000 en funció de les sol·licituds. Esta convocatòria ja va ser abordada en la informació sobre com la Diputació reforçava les ajudes a Moros i Cristians amb fins a 300.000 euros, una línia que busca donar continuïtat al suport iniciat en els últims exercicis.
Cinc filaes en una festa amb 19 anys d’història
Les festes de Moros i Cristians de Montitxelvo compten amb 19 anys d’història i han anat fent-se un lloc dins de la vida social del municipi. La programació d’enguany va començar divendres amb la Trobada de Festeres i Festers, pasacarrers i actuacions musicals. Dissabte, l’Entrada de Bandes va donar pas a l’Entrada de Moros i Cristians, un dels actes centrals de les festes.
L’Entrada de 2026 va reunir cinc filaes. En el bàndol moro desfilaren Al-Cervus, que s’ha incorporat per primera vegada a la festa, i Micairent. En el bàndol cristià ho feren Contrabandistes, Arqueres i Valkíries, que a més va ostentar la capitania d’enguany. La presència d’una nova filà és un indicador rellevant en una celebració d’un municipi menut, on el creixement de les agrupacions depén sovint de la implicació directa del veïnat i de la capacitat de mantindre relleu fester.
En este context, la festa de Montitxelvo no es pot llegir només com una programació d’actes. En pobles de dimensions reduïdes, les filaes i comparses funcionen també com a espais de convivència, organització veïnal i transmissió cultural. La continuïtat de la festa depén de factors festius, però també econòmics i socials: quotes, vestuari, música, infraestructura, assegurances i capacitat organitzativa.
Enguix defensa el suport provincial als pobles menuts
La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, va assistir a l’Entrada de Moros i Cristians de Montitxelvo i va posar en valor el paper de les comparses i filaes en municipis xicotets. Segons va assenyalar, “en pobles xicotets com Montitxelvo, on les agrupacions festeres també són xicotetes, l’ajuda de la Diputació és fonamental perquè puguen mantindre’s i continuar creixent”.
Enguix també va remarcar que donar suport a estos col·lectius és “contribuir a mantindre vives” les festes de Moros i Cristians. El missatge dona continuïtat a la línia expressada per la institució provincial en altres cites festeres de la comarca, com ja va ocórrer quan Natàlia Enguix va anunciar a Bocairent la continuïtat del suport econòmic als Moros i Cristians.
La Diputació defensa que esta línia específica permet ajudar a sufragar les despeses derivades de l’activitat festera. En el cas de la Vall d’Albaida, el suport provincial ja havia tingut un pes destacat en convocatòries anteriors, quan les ajudes provincials arribaren a desenes de comparses i filaes de la comarca. La lectura territorial és clara: en municipis on el teixit associatiu té menys recursos, qualsevol ajuda pot marcar diferències en la capacitat de programar actes, renovar elements festers o mantindre la participació.
Montitxelvo reivindica la festa com a punt de trobada
L’alcalde de Montitxelvo, Marcel Carrillo, va mostrar la seua satisfacció per l’evolució de la festa i per la participació institucional en esta edició. Carrillo va explicar que enguany era “especial” per al municipi i que volien compartir-lo també amb alcaldes i representants d’altres institucions. L’alcalde va agrair la presència de la vicepresidenta primera i de la resta de representants que acompanyaren el poble durant la jornada.
Més enllà de la presència política, el cas de Montitxelvo reflectix una realitat habitual en la Vall d’Albaida: les festes locals són una peça central de la vida comunitària, però necessiten múscul associatiu i recursos per a créixer. La incorporació d’una nova filà i la participació de cinc agrupacions en l’Entrada indiquen que els Moros i Cristians del municipi mantenen capacitat d’atracció quasi dos dècades després del seu inici.
Amb l’edició de 2026, Montitxelvo reforça una celebració encara jove si es compara amb altres festes històriques de la comarca, però amb un arrelament creixent. El repte, a partir d’ara, serà consolidar eixe creixement, mantindre la implicació de les filaes i garantir que el suport institucional es traduïsca en una festa viva, participativa i sostenible per al poble.
