La licitació de les obres per construir 12 habitatges públics al barri de La Vila ha obert una nova fase administrativa en un projecte llargament anunciat, però també ha reobert el debat polític sobre els terminis, la degradació acumulada al casc antic i l’abast real de les polítiques d’habitatge a Ontinyent. El Grup Municipal Socialista ha valorat positivament que l’actuació avance, però ha qüestionat que es presente com un èxit sense tindre en compte els anys de retard i la dimensió limitada de la promoció.
La crítica del PSPV arriba després que l’Ajuntament publicara la licitació de les obres per a construir els 12 habitatges públics en l’àmbit situat entre els carrers Trinitat, Callarís i Roses, amb un pressupost base de 3.542.469,21 euros i un termini de presentació d’ofertes obert fins a l’1 de juliol de 2026. La licitació dels 12 habitatges públics de La Vila és un pas rellevant, però encara no suposa ni l’inici immediat de les obres ni la disponibilitat efectiva de vivendes per a la ciutadania.
Des del PSPV sostenen que l’actuació arriba tard i que, tot i ser positiva, no pot ocultar la falta d’una estratègia municipal d’habitatge més ampla. La formació posa el focus en el temps transcorregut des del conveni per executar la sentència vinculada a l’antic IVVSA i reclama que Ontinyent no reduïsca la resposta al problema de la vivenda a una única promoció de 12 unitats.
La Vila: un expedient llarg i un barri amb urgències visibles
L’expedient de La Vila no naix amb esta licitació. La seua arrel està en un procés de regeneració urbana vinculat a l’antic Institut Valencià de la Vivenda, un conveni que va acabar judicialitzat després que la Generalitat resolguera unilateralment l’extinció dels compromisos adquirits. L’Ajuntament va recórrer aquella anul·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i va obtindre una sentència favorable que obligava la Generalitat a assumir els compromisos pendents.
La fita política i administrativa que va permetre reprendre aquell camí es va visualitzar en març de 2019, quan l’Ajuntament i la Generalitat van signar l’acord que posava damunt la taula els 3 milions d’euros compromesos per a La Vila. Aquell acord per invertir 3 milions d’euros a La Vila ja plantejava actuacions de regeneració de l’espai públic, reedificació i posada en valor de les restes de muralles i torres de l’antic recinte defensiu.
La urgència, però, no era només administrativa. En maig de 2022, TV Digital Ontinyent va recollir la caiguda d’un immoble abandonat al carrer Roses, al barri de La Vila, sense ferits però amb intervenció de la Policia Local i de la brigada municipal. Aquella casa caiguda al carrer Roses evidenciava el deteriorament d’habitatges del casc antic i situava el problema en un terreny molt concret: seguretat, ruïna urbana i pèrdua de vida residencial.
Pocs dies després, també es va informar de la caiguda d’una altra casa no habitada al casc antic, en este cas al carrer Teixidors. La nova caiguda al carrer Teixidors reforçava la idea que el deteriorament de La Vila i del Poble Nou no era un fet puntual, sinó un símptoma d’un problema acumulat durant anys en part del nucli històric d’Ontinyent.
Estos antecedents donen més profunditat al debat actual. Els 12 habitatges no apareixen en un espai buit, sinó en un barri on la recuperació patrimonial, la seguretat dels immobles, la falta d’habitants i la necessitat de vivenda assequible s’han anat barrejant amb el pas del temps. Per això, la licitació actual és important, però també arriba carregada d’hemeroteca.
Del projecte de 2021 als enderrocs i l’ampliació del conveni
La cronologia posterior mostra que el camí tampoc ha sigut ràpid. En gener de 2021, l’Ajuntament va traure a concurs la redacció del projecte de construcció de l’edifici de 12 habitatges, amb un pressupost de 125.139,68 euros. Aquella licitació del projecte d’obra situava ja els 12 habitatges com una peça central de la recuperació del barri, però encara quedaven per davant tràmits tècnics, patrimonials i urbanístics.
El procés també va estar condicionat per les autoritzacions de Patrimoni. En 2021, el consistori va reclamar a la Direcció General de Patrimoni que desbloquejara els permisos per executar les obres “abans que siga tard”, després de l’enfonsament de la coberta d’una vivenda al barri. Aquella reclamació a Patrimoni ja evidenciava que la regeneració de La Vila depenia d’un encaix complex entre administracions, protecció històrica i urgència urbana.
El següent avanç visible va arribar amb les actuacions prèvies sobre els immobles afectats. En 2025 es va iniciar el procés d’enderroc als carrers Roses i Callarís per preparar el solar i fer possible la construcció dels habitatges. Els enderrocs a La Vila formaven part d’una operació més ampla que inclou la recuperació de la Muralla Sud i la creació d’un nou espai públic.
A finals de 2025, la Generalitat va ampliar el conveni fins als 4,7 milions d’euros, amb una aportació addicional d’1,7 milions. L’ampliació del conveni de rehabilitació de La Vila reforçava el finançament necessari per completar les actuacions previstes, incloent els habitatges i la recuperació de l’entorn de la Muralla Sud.
El PSPV demana més ambició en habitatge
El PSPV d’Ontinyent afirma que qualsevol actuació destinada a ampliar el parc públic d’habitatge és positiva, però considera difícil compartir el “triomfalisme” del govern municipal després d’un procés tan llarg. Els socialistes remarquen que han passat anys des de l’acord per executar la sentència i que, a hores d’ara, el que hi ha damunt la taula és encara una licitació d’obres, no habitatges disponibles.
La formació també reivindica el paper que va tindre Rebeca Torró en aquell procés, tant com a directora general d’Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana de la Generalitat Valenciana com per la seua trajectòria municipal a Ontinyent. El PSPV recorda que l’acord es va presentar en el seu moment com una solució per transformar La Vila, recuperar patrimoni i generar habitatge protegit al barri històric.
La crítica socialista, però, no es limita al calendari. El grup considera que 12 habitatges públics són insuficients per donar resposta a les dificultats actuals d’accés a la vivenda que pateixen joves i famílies d’Ontinyent. Per això reclama una política municipal d’habitatge més ambiciosa, amb objectius concrets i una estratègia que combine promoció pública, rehabilitació, mobilització de vivendes buides i aprofitament de fons d’altres administracions.
