La vaga indefinida en l’Educació Pública valenciana va camí de completar la quarta setmana, sense que hi haja un final a la vista donada l’actitud de la Conselleria d’Educació, que ha optat per seguir una estratègia de desgast contra els docents, estratègia que no li està funcionant, doncs cada vegada és major la repercussió que està tenint aquesta acció reivindicativa entre la societat valenciana i, ara també, en l’espanyola. La violenta actuació d’un membre de la Policia Nacional contra una manifestant jubilada de 68 anys ha posat en el focus les reivindicacions dels docents valencians. Una demanda de millores condicions laborals que repercutisquen positivament en la qualitat educativa que ha de rebre l’alumnat: baixada de ràtios, disminució de la burocràcia, ampliació de plantilles, reversió de retallades en Escoles Oficials d’Idiomes i cicles de Formació Professional, climatització de les escoles i instituts i un pla d’infraestructures que garantisca la ràpida reparació dels centres afectats per la DANA i de la resta de centres que pateixen deficiències estructurals i la derogació de la Llei Rovira que ataca frontalment l’ensenyament en valencià. També una millora salarial que recupere el poder adquisitiu del professorat i la vinculació de l’augment salarial a l’IPC per no seguir perdent, més encara, el poder adquisitiu. És important recordar ací que els docents valencians es troben a la cua de l’estat espanyol pel que fa a les seues retribucions.
Com es pot comprovar, són unes reivindicacions justes i encaminades a la millora del sistema educatiu valencià i, per tant, beneficioses per a la societat valenciana. Lluny de prendre’s les reivindicacions seriosament, la Conselleria d’Educació les ha estat ignorant des de finals del curs passat, quan se li van plantejar les necessitats que hi havia. Amb una actitud impròpia d’uns servidors públics, la Consellera i el Secretari Autonòmic d’Educació s’han negat a negociar al llarg del curs, tot i que van haver dos vagues prèvies (desembre i març) i no ha sigut fins l’inici de la vaga indefinida quan s’han vist forçats a seure a parlar amb els sindicats, això sí, encarregant-se de criminalitzar els docents valencians des de les xarxes socials institucionals i del Partit Popular, buscant enfrontar els docents amb les famílies. Malauradament per a ells, eixa estratègia no els ha funcionat i les famílies recolzen àmpliament les reivindicacions del professorat.
Pel que fa a la negociació, cal dir que la voluntat de la Conselleria tampoc ha sigut la de resoldre el conflicte. Des del primer moment, els documents aportats a la mesa de negociació han sigut incomplets, sense compromisos concrets i lluny de les millores reivindicades. Gràcies a l’esforç fet pel professorat a la vaga, eixos documents s’han anat concretant, però continuen sent insuficients. Així ho demostren les dos consultes fetes pels sindicats, en les que en ambdós casos la resposta majoritària dels docents va ser que no s’havien de signar i que s’havia de seguir amb la vaga indefinida.
Capitol apart mereixen els sindicats CSIF i ANPE, de perfil més conservador, els quals trencaren la unitat sindical quan signaren l’oferta retributiva feta per la Conselleria d’un augment de 200 euros en tres anys. El malestar del professorat es va posar de manifest pel gran número de baixes d’afiliació que han patit els dos sindicats. Es produeix la paradoxa que la Conselleria ha utilitzat l’argument de la vaga política per intentar desacreditar les demandes del professorat mentre que s’ha sabut que el president del sindicat CSIF, José Seco, havia sigut regidor del PP a l’Ajuntament de Xest.
La vaga ha fet un salt qualitatiu aquesta setmana amb l’acampada espontània d’un grup de docents a la plaça de la Mare de Déu de València, fet que ha encès totes les alarmes a la capital del Túria perquè posaria en perill la celebració del Corpus. A més, les protestes s’han estès pels carrers del nucli antic de València, afectant de manera directa la tranquil·litat dels membres del Consell.
Pel que fa a Ontinyent i la Vall d’Albaida, l’Assemblea Docent de la Vall d’Albaida ha organitzat des de l’inici de la vaga diverses accions, entre les que cal destacar una multitudinària manifestació a Ontinyent, a més d’altres a diferents poblacions com Albaida o L’Olleria. També els piquets informatius han estat actius tots els dies de vaga, participant en les multitudinàries manifestacions a València i organitzant protestes als centres docents de la Vall. Cal destacar el suport donat als equips directius que van dimitir com a mesura de protesta, el CEIP Vicent Gironés i L’IES L’Estació. Per últim, es fan assemblees periòdiques en les que s’acorden les accions setmanals a realitzar. Per aquesta setmana es va convocar dimarts de vesprada una concentració a la Plaça de l’Ajuntament d’Ontinyent per rebutjar la violència exercida contra la companya mestra jubilada. Dimecres està previst donar suport a l’alumnat que està fent l’EBAU i dijous es participarà en la manifestació a València.
“`
