El debat sobre el nou sistema de recollida porta a porta d’Ontinyent ha entrat en una fase més complexa. Mentre l’Ajuntament avança amb el repartiment massiu de poals al nucli urbà i defensa que el nou model permetrà reciclar més i avançar cap a una taxa més justa, el moviment veïnal contrari al sistema assegura que ha presentat una queixa formal davant el Defensor del Pueblo i que també preveu portar el cas al Síndic de Greuges.
La controvèrsia ja no gira només al voltant de la comoditat o incomoditat del calendari de recollida. També afecta directament el cost final que haurà d’assumir cada família. En este punt, la informació econòmica és especialment rellevant, perquè el rebut del fem no depén únicament de l’Ajuntament. Ontinyent té la seua taxa municipal de recollida, però també forma part del Consorci de Residus V5-COR, que tracta els residus de la Vall d’Albaida, la Safor, la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Aiora-Cofrents. Per això, una de les qüestions que TV Digital Ontinyent ja va posar damunt la taula continua sent clau: què sap realment el veïnat sobre què pagarà, què podrà bonificar i què passa si no pot seguir el calendari del porta a porta.
La queixa veïnal arriba al Defensor del Pueblo
Segons ha traslladat el moviment veïnal contrari al model, la queixa davant el Defensor del Pueblo busca que el conflicte no quede limitat a l’àmbit municipal i que es revise la manera com s’ha tramitat i implantat el sistema. Els impulsors de la protesta sostenen que, quan es va presentar la primera instància, encara hi havia marge per a modificar aspectes del model, però denuncien que no van ser escoltats.
Els veïns crítics també asseguren que, a hores d’ara, no han rebut cap resposta formal de l’Ajuntament a les firmes entregades. Eixe silenci és ara un dels elements que més pesa en el malestar. No es tracta només d’una discrepància amb el sistema triat, sinó de la sensació que una mobilització ciutadana amb milers de suports no ha tingut una contestació clara per part del govern municipal.
La protesta es va fer visible en abril, quan veïns d’Ontinyent van presentar 4.480 firmes i al·legacions contra la recollida porta a porta. Aquella acció ja apuntava a un conflicte més ampli que el simple rebuig al reciclatge. Els promotors de les firmes qüestionaven la falta de participació directa, els problemes d’espai en determinades vivendes, la gestió de dades, la viabilitat del calendari i la necessitat d’alternatives per a casos familiars, laborals o personals concrets.
Amb l’arribada dels poals a les cases, moltes d’eixes preocupacions han passat del debat general a la realitat quotidiana. Les preguntes que apareixen en finques i barris són molt concretes: on es guarden els cubells en pisos menuts, com s’organitzen portals amb molts habitatges, què passa amb persones majors o amb mobilitat reduïda, i quins marges tindran les famílies que no puguen complir sempre el calendari ordinari.
El COR revisarà a la baixa la taxa de tractament
La part econòmica del debat ha guanyat pes després que el Consorci de Residus V5-COR haja anunciat una revisió a la baixa de la taxa de tractament del COR per ajustar-la al cost real del servei. Segons la informació publicada per Levante-EMV, la taxa aprovada provisionalment per a 2026 situava el rebut en 125 euros, 18 euros més que l’any anterior, amb una pujada mitjana del 17%. Ara, el consorci ha iniciat una revisió tècnica i econòmica després de detectar desajustos en les previsions pressupostàries que haurien situat els imports per damunt de les necessitats reals del servei.
La decisió del COR és rellevant per a Ontinyent perquè introdueix un matís important en el discurs sobre el cost del fem. La llei obliga a repercutir el cost real de la gestió dels residus perquè el servei no siga deficitari, però també impedeix cobrar per damunt del cost efectiu. Si el consorci revisa a la baixa la seua taxa perquè les previsions estaven calculades a l’alça, el debat local sobre el porta a porta queda encara més lligat a una pregunta bàsica: quin serà el cost real per a cada família i com es justificarà cada part del rebut?
En Ontinyent, a més, la taxa municipal domèstica de 2026 se situa en 136 euros per habitatge, amb la possibilitat anunciada de reduir-la fins a 108,80 euros per a les llars que separen correctament l’orgànica, segons la informació municipal recollida en l’anàlisi de TVDO sobre la bonificació del fem. Però eixa reducció no s’aplicaria enguany, sinó en el primer rebut de 2027. Per això, la revisió del COR no elimina el debat local, sinó que l’amplia: el veïnat necessita saber quina part paga per la recollida, quina pel tractament i quines condicions reals haurà de complir per a accedir a les bonificacions.
El govern defensa el model, però el carrer reclama garanties
La regidora de Medi Ambient, Sayo Gandia, ha defensat que el porta a porta forma part d’una planificació anterior i que respon a la necessitat d’adaptar Ontinyent a les exigències ambientals i econòmiques actuals. El govern municipal sosté que separar millor els residus permetrà reduir allò que acaba en abocador i contindre els costos associats a la fracció resta.
En eixa línia, Gandia ha afirmat que qui no vulga reciclar estarà en el seu dret, però pagarà més. La frase resumeix la filosofia del model: avançar cap a una taxa vinculada al comportament ambiental de cada usuari. Però també ha accentuat una de les pors del veïnat crític: saber com es mesurarà eixe comportament, quina diferència real hi haurà en el rebut i si el sistema tindrà prou flexibilitat per a no penalitzar situacions personals que no depenen de la voluntat de reciclar.
El repartiment de material ja està en marxa. Les dades conegudes apunten a 45.500 poals encarregats: 21.000 airejats per a matèria orgànica, 13.500 amb xip per a orgànica i 11.000 cubells ambivalents. L’operatiu s’ha iniciat en punts com la Sala Gomis i l’antiga seu de Caixa Ontinyent, en una fase que ha tornat a evidenciar la divisió d’opinions entre veïns favorables, persones que prefereixen esperar a comprovar el funcionament i ciutadania clarament contrària al canvi.
L’Ajuntament considera que les reunions informatives han ajudat a rebaixar part de les inquietuds inicials. Esta estratègia d’explicació pública ja s’havia intensificat quan Ontinyent va reforçar les convocatòries per barris, col·lectius i perfils concrets, però el repte ja no és només donar informació. Com es va plantejar en la crònica sobre les noves reunions del porta a porta i el repte de convertir informació en confiança, el problema és que una part del veïnat no qüestiona només el funcionament tècnic del servei, sinó també el grau de participació i la credibilitat del procés.
El precedent del porta a porta comercial també forma part del relat municipal. Els grans productors van ser els primers a incorporar-se al nou model, amb una recollida específica i criteris vinculats a la generació de residus. Aquella fase, explicada en la informació sobre com el porta a porta comercial arrancava a Ontinyent amb pagament segons els residus generats, serveix ara al govern com a precedent per a defensar l’extensió del sistema al conjunt de la ciutat.
La comparació, però, té límits. Un comerç, un bar o un supermercat tenen una activitat definida, uns residus més previsibles i una relació directa amb el volum que generen. Les llars d’Ontinyent són molt més diverses. Hi ha famílies nombroses, persones que viuen soles, habitatges sense balcó ni pati, comunitats de veïns amb poc espai comú, cases del disseminat i situacions laborals o sanitàries que poden complicar el compliment exacte del calendari.
Per això, el conflicte del porta a porta ja no es pot llegir només com una disputa entre reciclar o no reciclar. La majoria de veus crítiques insisteixen que no s’oposen a separar millor els residus, sinó al model concret triat per l’Ajuntament i a la manera com s’ha implantat. La falta de resposta a les firmes, ara sumada a la queixa davant el Defensor del Pueblo i a la revisió econòmica anunciada pel COR, reforça la necessitat d’una explicació pública més clara sobre costos, obligacions, excepcions i garanties.
Ontinyent arriba així a les setmanes prèvies a la posada en marxa del sistema amb tres fronts oberts. El primer és logístic: repartir poals, explicar calendaris i posar en funcionament la recollida. El segon és social: donar resposta a les firmes, atendre les queixes i evitar que el malestar derive en una nova ronda de mobilització. I el tercer és econòmic: aclarir com encaixen la taxa municipal, les bonificacions promeses i la revisió del COR perquè el veïnat puga saber, amb xifres concretes, què pagarà realment pel fem.
