L’aprovació del Pla Local de Residus 2021-2026 va marcar el punt de partida del model porta a porta a Ontinyent, una aposta estratègica del govern municipal que, amb el pas dels anys, ha anat generant un debat creixent a la ciutat. Ara, en plena implantació del sistema, el PSOE d’Ontinyent ha fet públiques les seues crítiques, centrades en la falta d’adaptació del model als barris i en l’absència de participació ciutadana.
El regidor socialista José Antonio Martínez ha advertit que el desplegament del sistema “està evidenciant problemes reals en el dia a dia del veïnat”, i ha insistit que la normativa obliga a separar residus, però no a implantar un únic model de recollida.
Un model qüestionat des de l’oposició i amb antecedents polítics clars
Segons el PSOE, el govern local ha optat per un canvi “radical i innecessari”, passant d’un sistema mixt a un model basat pràcticament en el porta a porta per a quatre fraccions, deixant només el vidre en contenidor. Martínez defensa que altres municipis han optat per reforçar el model contenidoritzat amb solucions com els contenidors intel·ligents.
Els socialistes insisteixen que esta decisió no respon a una obligació legal, sinó a una línia política prèvia ja definida en el pla municipal, aprovat abans de la llei estatal de residus de 2022.
El debat no és nou. En els últims mesos, altres formacions també han mostrat el seu rebuig o matisos al sistema, com es reflectia en les crítiques del PP al model porta a porta o en les propostes de Compromís per introduir un sistema voluntari amb incentius. Este escenari evidencia que el model de residus s’ha convertit en un dels principals eixos de confrontació política a la ciutat.
Del desplegament tècnic al malestar social
La implantació del sistema ha seguit diferents fases, des de la informació inicial amb reunions a veïns i sectors econòmics, com recollia la convocatòria de 24 reunions informatives, fins a l’arribada del porta a porta comercial o la retirada progressiva de contenidors en carrers i barris, com s’explicava en la fase informativa amb eliminació de punts de recollida.
Malgrat este desplegament, el PSOE denuncia que no s’ha produït una participació real. Martínez assegura que les advertències del seu grup ja es van posar damunt la taula durant la licitació del servei, que finalment es va concretar en un contracte de llarga duració, com s’explicava en la informació sobre el contracte de recollida de fem a 12 anys.
En paral·lel, el debat també ha arribat al carrer. Des de recollides de signatures veïnals fins a protestes simbòliques o queixes en xarxes socials, com es detallava en les reaccions ciutadanes al nou sistema, el model està generant una resposta social diversa.
Cost econòmic i marge de futur
Un altre dels eixos de crítica és el cost del servei. El PSOE recorda que el contracte supera els 37 milions d’euros, mentre que la subvenció associada representa un percentatge reduït del total. A més, vinculen este canvi amb l’augment de la taxa de residus, un aspecte que també ha estat objecte de debat polític i social en els últims anys.
Tot i la duració del contracte, fixada en 12 anys, els socialistes consideren que encara hi ha marge per introduir canvis que milloren l’adaptació del sistema a la realitat dels barris.
En este context, Martínez defensa que la gestió dels residus ha de combinar eficàcia ambiental amb practicitat per al veïnat: “Es pot complir la normativa sense complicar la vida de la gent. El que falta és escoltar i consensuar”.
Amb el sistema ja en marxa i amb dades inicials que apunten a millores en la separació en alguns sectors, el debat a Ontinyent continua obert entre els objectius ambientals, la gestió política i la realitat quotidiana dels carrers.
