L’Ajuntament de Bocairent i l’Institut valencià de conservació i de restauració de béns culturals (IVC+R) acaben d’acordar la recuperació de quinze documents de l’Arxiu municipal gràcies a una inversió de 5.810 euros. D’aquesta quantitat, el consistori aportarà un 70% mentre que la resta l’assumirà l’organisme depenent de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport per tal de seguir la “nostra línia de posada en valor i de protecció del patrimoni local”, segons l’alcalde, Josep-Vicent Ferre, qui també destaca que aquesta actuació “ens permet ampliar la nostra compilació de pergamins” que qualifica “de la joia de la corona” de 
Entre els materials que seran objecte d’intervenció figuren, per una banda, el pergamí del segle XV que recull la incorporació del terme de Banyeres de Mariola al de Bocairent que actualment es troba plega per la seua grandària i que a partir d’ara es custodiarà amb una carpeta adient i, per una altra banda, un quadern manuscrit de la institució de la “Deixà dels Ferres”, una fundació pietosa creada el 1557. Aquest document és el més antic i el de major valor de l’antic convent de les monges agustines de la localitat i ha sigut cedit en dipòsit per la congregació de Sant Mateu a l’Ajuntament per a la seua restauració i conservació arran de les gestions impulsades per Ferre mateixa amb la priora.
Finalment, el tercer grup de pergamins són els tretze compresos entre els segles XIV i XVI donats pel professor de la Universitat autònoma de Barcelona, Ramon Martí, l’agost del 2011 després d’un cúmul de circumstàncies ja que van ser extraviats durant una reforma de les dependències municipals als anys 80. El més antic dels documents, una àpoca referent a una contribució especial de 40 florins d’or per a les noces de l’infant Joan, data del 1371 mentre que n’hi ha quatre del segle XV i huit del XVI. El més reeixit és l’acta de la visita de l’inquisidor Joan Gastó el 23 d’agost del 1414 on eximeixen la institució dels crims d’usura comesos pels seus membres fins el moment i inspecciona especialment les disposicions testamentàries dels difunts. La resta, com el primer, són rebuts de diversos pagaments com el d’un cens a l’ermitori de Sant Miquel de Llíria (1517), el de la quarta col·lecta requerit per les Corts de Montsó del 1542, l’assignació de sis anualitats a Bocairent (1550) o les pagues degudes al Monestir del Puig de santa Maria (1551).
