Prompte farà tres anys que vaig assumir la Presidència de la Diputació de València. Aleshores, com hui, ho feia des de la convicció que és des de les institucions des d’on podem millorar la vida de la gent, amb la seguretat que l’exercici de la política ha d’estar sempre íntimament lligat a l’ètica.
Malgrat arribar a una Diputació plagada de casos de corrupció dels anteriors gestors, ens vam posar a treballar amb un equip plural. Un equip que al llarg de tot aquest temps sols ha tingut un objectiu: posar la institució al servei de pobles i ciutats, acabar amb l’arbitrarietat en les ajudes i aplicar criteris justs i objectius, que la Diputació deixara de fer vergonya i tornara a ser portadora de bones notícies.
Modestament, fins al dimecres de la setmana passada crec que ho havíem aconseguit. Però sempre ha existit en la nostra gestió una dificultat afegida, una pedra en la sabata: estic parlant-los de l’antiga Imelsa, hui Divalterra.
És molt el que el meu equip i jo, juntament amb les meues companyes i companys, hem reflexionat al respecte de l’empresa pública de la Diputació. Primer, pensarem a dissoldre-la, però ens va parar la inseguretat i l’abandó en el qual deixàvem a les més de 600 famílies dels qui allí treballen. Vam optar per allò que enteníem era el millor per a controlar la gestió de l’empresa: nomenar un equip directiu de 7 persones, que capitanejades per dos cogerentes i un assessor jurídic, actuaren de ‘cordó sanitari’ per a gestionar una empresa on encara continuaven la UCO i molts dels anteriors gestors.
Va ser per això pel que, dels 15 membres del Consell d’Administració de l’empresa, 13 (entre els quals m’incloc) votarem a favor del nomenament d’un gerent al que dotarem de poders per a contractar a una altra cogerent i a l’assessor jurídic. Amb eixe mateix ànim, la signatura mancomunada dels cogerents dotaria a l’empresa d’una estructura de 7 professionals que comptaren amb la confiança del govern i dels partits per a poder dur a terme la difícil tasca que tenien assignada. Set persones que, com no podia ser d’una altra manera, han assistit al seu lloc de treball i l’han desenvolupat amb total professionalitat, fins fa uns mesos, quan enfront dels dubtes de caràcter administratiu existents en la contractació, decidirem acomiadar-los per a reestructurar l’empresa.
Estic segur que al llarg d’aquests tres anys de treball ens hem pogut equivocar, podem haver comès alguna irregularitat de caràcter administratiu, podem haver ficat la pota, però del que estic absolutament segur és que ningú, ni jo, ni el meu equip ni les companyes i companys de la Diputació, hem clavat la mà. Podem haver sigut torpes o massa confiats però mai lladres.
Amb la mateixa convicció que fa uns tres anys arribava a esta casa hui presente la dimissió, convençut de la meua innocència i la del meu equip, però convençut també que la meua continuïtat al capdavant de la mateixa no pot contribuir al canvi de la percepció en la qual tant hem treballat al llarg d’aquest temps. Presente la dimissió com a president de la Diputació de València i ho faig des de la lleialtat a les institucions i a la ciutadania, que sempre ha guiat i continuarà guiant els meus passos. Segur de la meua innocència i que, per a demostrar-la, hui és millor estar fóra que dins de la institució. Pot ser que algú pense que, com a partit, estem posant massa alt el nivell de l’ètica, però no vaig a permetre que ningú utilitze aquest assumpte per a danyar allò que tant estime.
Vull agrair a tot el personal de la Diputació, a les companyes i companys de govern, al PSPV i a tots els que, des de la gent del meu poble passant per militants i dirigents del partit, alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors, heu cregut des del primer moment en la meua innocència. Gràcies a totes i tots pel vostre treball, la passió i dedicació i l’afecte que m’heu fet arribar estos últims dies.
M’en vaig amb la consciència tranquil·la i content d’haver aconseguit que el 92% dels alcaldes i alcaldesses tinguen hui el convenciment que la nova Diputació ha repartit les ajudes amb criteris objectius i allunyats de clientelismes i activismes polítics. Orgullós a més per deixar aquesta institució en bones mans, les de tots els companys i companyes de govern que sempre m’heu demostrat la vostra lleialtat i el vostre bon fer.
Gràcies a totes i tots i molta sort en el camí.
