Divendres 26 de maig a les 20 hores, Marc Gomar presentarà La pedra i el foc a la biblioteca pública de Castelló de Rugat. L’obra, que va guanyar l’any passat el premi 25 abril de poesia de Benissa, acaba de ser publicada per Viena Edicions i comptarà com a mestre de cerimònies amb el també valldalbaidí Jordi Oviedo, professor universitari de Didàctica de la llengua i la literatura a la UCV. Com acostuma Gomar, serà un presentació dinàmica «s’ho volem passar bé i que la gent s’ho passe bé» i assegura que «no hi hauran, ni calen, discursos: parlarem de poesia i en recitarem, que és la millor manera de proporcionar-li al públic un tast del que trobaran». Un recital que s’acompanyarà amb instruments i ferramentes rudimentàries perquè «la literatura és imaginació, transgressió i divertiment; ja hi ha prou de presentacions avorrides». De fet, el poeta i periodista mantindrà un encontre amb els alumnes de l’institut de secundària de la localitat per a trencar alguns tòpics sobre el gènere i oferir una visió distinta a la que propociona el currículum escolar.
La pedra i el foc «No són cants de revolta sinó de resistència; no és un poemari utòpic sinó atòpic, per tal de sobreviure al contacte amb l’estultícia generalitzada» segons promet la solapa. Es tracta del segon poemari de Gomar, que en 2103 es va estrenar amb No escriuré més poesia. L’any següent, va meréixer el segon premi Joan Duch de Juneda per Un mínim un, composada a partir de poemes escrits amb el telèfon mòbil. Tot i el títol, el poemari consta de tres parts: la pedra, el foc i la llar, «que és el resultat de la pedra i el foc» explica Gomar que confessa que el concepte va sorgir durant una excavació neolítica. «La pedra i el foc són elements de construcció, però també de destrucció».
Com a curiositat, la portada del llibre va ser votada pels seus amics del Facebook a partir de les dues portades proposades per l’editorial, una amb flames i l’altra amb brases. «Això, que sembla una fotesa, no ho és en absolut: la flama fa pensar que el foc seguix viu», explica Gomar que aposta perquè el lector «siga tant important o més que l’autor, ja que són ells els han d’interpretar i trobar-hi sentit, cadascú el seu, però tots igualment vàlids».
Font: Viena Edicions
