La Memòria Sanitària 2024 retrata una Vall d’Albaida amb més demanda, menys marge i una dependència creixent de les derivacions

La Memòria de Gestió Sanitària 2024 de la Conselleria de Sanitat no deixa lloc a dubtes: el sistema sanitari públic que dona cobertura a la Vall d’Albaida continua funcionant, però ho fa sotmés a una pressió assistencial elevada i amb una capacitat de maniobra cada vegada més limitada. Les dades oficials confirmen amb números una realitat que la ciutadania percep des de fa temps en consultoris, centres de salut i hospitals.

La comarca depén majoritàriament del Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent, mentre que alguns municipis del sud mantenen relació assistencial amb el Departament de Salut de Gandia. Aquesta dualitat permet comparar dos models organitzatius diferents i, sobretot, entendre per què determinades decisions sanitàries tenen un impacte directe i desigual sobre el territori.

Més pacients per professional i una pressió sostinguda

Un dels indicadors que millor explica la situació és la ràtio de pacients per metge de família. Segons la memòria, el Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent registra aproximadament 1.180 targetes sanitàries per facultatiu, una de les xifres més altes entre els departaments de caràcter comarcal de la Comunitat Valenciana. Tot i situar-se lleugerament per davall de la mitjana autonòmica, el context demogràfic fa que aquesta dada tinga un impacte major.

La Vall d’Albaida presenta una població progressivament envellida i amb un alt percentatge de pacients crònics, fet que multiplica el nombre real de visites per persona. Això es tradueix en una mitjana superior a les 4.500 consultes anuals per metge de família, una càrrega que deixa poc marge per absorbir baixes, reforços temporals o increments sobtats de demanda sense afectar els temps d’espera.

Al Departament de Salut de Gandia, la situació és diferent. La ràtio de pacients per professional se situa al voltant de les 1.050 targetes sanitàries per metge, la qual cosa permet una major capacitat de resposta en atenció primària. No obstant això, la memòria també mostra que aquesta millor ràtio no elimina la pressió assistencial, sinó que la redistribueix cap a l’àmbit hospitalari i les consultes especialitzades.

Aquest contrast ajuda a entendre per què part de la població de la Vall d’Albaida percep diferències en l’accessibilitat i en els temps d’atenció segons el departament de referència.

Hospital d’Ontinyent: molta activitat, però amb límits estructurals

L’Hospital d’Ontinyent apareix a la memòria com un centre amb una activitat assistencial elevada en relació amb la seua dimensió. Durant 2024, va assumir desenes de milers de consultes externes, urgències i proves diagnòstiques, convertint-se en una peça clau per a l’atenció sanitària quotidiana de la comarca.

No obstant això, les dades també deixen clar que la seua capacitat resolutiva és limitada en aquells serveis que requereixen equips amplis, alta especialització o tecnologia complexa. En l’àmbit quirúrgic, el Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent va realitzar prop de 12.000 intervencions durant l’any, però aproximadament una cinquena part d’aquestes, al voltant del 22%, van ser derivades a altres centres públics o a la sanitat privada dins del Pla de Xoc de la Conselleria.

Aquestes més de 2.500 derivacions anuals no responen a un increment puntual de la demanda, sinó a una estructura organitzativa que assumeix la derivació com a part habitual del funcionament del sistema. La memòria reflecteix que, tot i una lleugera reducció respecte a anys anteriors, el volum continua sent significatiu.

En paral·lel, el Departament de Salut de Gandia presenta una major capacitat quirúrgica i una taxa de derivacions inferior, fet que reforça el seu paper com a hospital de suport per a determinades especialitats. Tot i això, també registra demores quirúrgiques rellevants, amb llistes d’espera que oscil·len habitualment entre els 70 i els 90 dies, segons el tipus d’intervenció.

Aquestes dades ajuden a contextualitzar notícies recents que han generat inquietud a la comarca, com la reorganització del servei de diàlisi a Ontinyent o la derivació de cirurgia programada a Xàtiva durant el període estival. Lluny de ser decisions aïllades, la memòria les situa dins d’un model que prioritza la concentració de recursos per garantir la continuïtat assistencial.

Què reflecteixen realment les xifres sobre la Vall d’Albaida

La lectura conjunta de la Memòria Sanitària 2024 dibuixa una Vall d’Albaida amb una elevada dependència del sistema públic de salut, una demanda assistencial que no ha disminuït després de la pandèmia i una estructura sanitària que opera molt a prop del seu límit funcional.

Els serveis més demandats continuen sent l’atenció primària, les consultes especialitzades mèdiques i l’atenció en salut mental, mentre que els serveis quirúrgics complexos i altament especialitzats concentren menys activitat al territori i depenen de derivacions. Aquesta realitat genera una percepció creixent de desequilibri entre la necessitat assistencial i la capacitat real del sistema per donar resposta des de la proximitat.

La memòria no parla de col·lapse, però sí d’un sistema tensat, amb poc marge per absorbir canvis demogràfics, episodis de major demanda o noves necessitats assistencials sense una planificació reforçada. També posa de manifest que la millora del sistema no passa únicament per mantindre serveis, sinó per augmentar plantilles, estabilitzar equips i definir clarament el paper que han de jugar hospitals com el d’Ontinyent dins del mapa sanitari valencià.

En definitiva, les dades oficials confirmen que el debat sanitari a la Vall d’Albaida és estructural i de llarg recorregut. La Memòria Sanitària 2024 no només posa números a la situació actual, sinó que obliga a reflexionar sobre quin model de sanitat pública es vol per a la comarca en els pròxims anys.