El síndic del PSPV en Les Corts i advocat defensor de dos dels càrrecs socialistes processaments en el cas Alqueria, Manolo Mata, ha rebutjat la imputació de l’actual cap dels serveis jurídics de Divalterra i ha demanat el sobreseïment de la causa: “Cap dels delictes imputats pot sostindre’s”.
En un escrit al Jutjat d’Instrucció número 9 de València, que investiga la contractació suposadament fraudulenta de diversos alts càrrecs en l’empresa pública Divalterra (abans Imelsa), Mata rebutja la imputació de José Luis Vera, que recentment va reclamar l’acusació popular que exerceix Acció Cívica contra la Corrupció, per considerar-la “totalment innecessària, arbitrària i injustificada”.
Aquesta associació va reclamar fa una setmana que se citara com investigat a Vera perquè tenia “total coneixement” sobre les contractacions dels alts càrrecs i els “suposats pactes polítics que les emparaven”, com segons argumenta consta en declaracions i documents que figuren en la instrucció de la causa.
En sentit contrari, Manolo Mata exposa al jutge instructor que “la petició sembla ser objecte de la desesperació de l’acusació popular, atés que la instrucció ha vingut determinant que cap dels delictes imputats pot sostindre’s després de la prolixa investigació realitzada”.
I demana que es dicte “com més prompte millor un acte de sobreseïment de les actuacions, al no ser els fets susceptibles d’identificar-se amb cap delicte”.
Mata dirigeix la defensa dels càrrecs socialistes Vicente Lucas Ferrando Zapater i Víctor Jiménez Bueso.
En referència al primer, recorda al jutge que és professor de Secundària i que el consell d’administració de Divalterra li va proposar la seua contractació com a “director de l’àrea de projectes de regeneració de zones verdes urbanes de la societat”.
“Verificats els emoluents proposats, inferiors a les que percep com a funcionari, les condicions laborals que exigien gran dedicació i esforç en tractar-se d’una àrea de nova creació, la falta de mitjans personals i altres, no va acceptar la proposta, no va signar cap contracte, no va percebre cap emoluent, ni ha mantingut cap relació amb la mercantil objecte d’investigació”, afig.
Respecte al segon, exposa que ara és delegat de l’empresa Movisat, proveïdor de tecnologia per al monitoratge de serveis del medi ambient i que “mentre ostentava el càrrec d’alcalde de l’Ajuntament de Rocafort, el cinqué ajuntament d’Espanya amb major renda bruta mitjana, podent tindre importants emoluents com a alcalde de la localitat, als quals va renunciar, va ser proposat pel consell de Divalterra al febrer de 2018 com a director de l’àrea d’estudis i planificació estratègica de la societat”.
“Va signar el seu contracte i acudint diàriament al seu lloc de treball, organitzant el departament encomanat, als vint dies va advertir per una informació periodística que no eren pacífiques les contractacions de directius de la societat, va renunciar al seu contracte de treball”.
A més, recorda Mata que “la contractació per un ens provincial de personal directiu de confiança no és delictiva” i que “el tema -de la contractació de personal de confiança- no és administrativament pacífic (cita jurisprudència sobre aquest tema) i que, per tant, mai podrà parlar-se dels requisits essencials als quals es refereix la nostra justícia penal en considerar un acte administratiu com incardinat en el delicte de prevaricació”.
