Davant les declaracions del Regidor d’Hisenda i portaveu de Compromís on es demanava cautela a l’hora de destinar el superàvit a la creació de Plans d’Ocupació, i les posteriors paraules de l’Alcalde d’Ontinyent on després d’haver modificat la Constitució conjuntament amb el PP, per tal de posar en el primer ordre de prioritats el pagament del deute per damunt de garantir serveis i prestacions als ciutadans i ciutadanes, dóna les gràcies al senyor Montoro per tal de recular en les seues decisions, permetent així que les administracions o Ajuntaments que acabaren l’any amb superàvit pogueren destinar aquest a la creació de plans d’ocupació.
Des d’ EU defensem que per damunt de tot s’hi troben les persones, per això no tenim cap mena de dubtes a l’hora d’afirmar que el millor fi on destinar el superàvit és la creació de plans d’ocupació, que puguen pal·liar les greus situacions econòmiques en les que s’hi troben les més de 5.000 persones aturades a la nostra ciutat. Sabem però que el Pla d’Ocupació promogut per l’Ajuntament d’Ontinyent és un pla molt modest, sabem també que no són els municipis les administracions capacitades per a desenvolupar polítiques actives d’ocupació, però pensem que aquest és un primer pas que haurà d’anar millorant amb els anys.
La política d’austeritat encetada pel govern de Zapatero i agreujada pel senyor Rajoy baix els manaments de la Troika, l’Alemanya de Merkel, el Banc Europeu, han conreat un terreny que s’està convertint lamentablement en terra erma, on a hores d’ara les retallades i la manca de treball ofeguen la immensa majoria de la població . Degudes les precàries situacions econòmiques que està suportant la població, fan que moltes vegades les persones no puguen fer front a les seues obligacions tributàries, per aquest motiu hi ha 600.000€euros de morositat, que lamentablement aniran en augment si continuen aplicant les mateixes polítiques suïcides de retallades i austeritat.
Baix aquest marc, sols ens resta fer múltiples esforços per intentar crear plans d’ocupació , per modestos que siguen, que puguen revertir i deixar pas a polítiques econòmiques alternatives que puguen millorar l’economia i el poder adquisitiu de les famílies , que han quedat enormement empobrides amb aquesta crisi- estafa que estem vivint.
