Ontinyent aposta per l’urbanisme emocional i es reivindica com a Human Mood City del futur
Ontinyent no vol ser només una ciutat industrial, sinó una ciutat que cuide l’estat d’ànim i el benestar de les persones que hi viuen. Amb aquesta premissa es va celebrar a la Sala Gomis la primera taula redona del cicle Pensar la ciutat del futur: Ontinyent 2030, una iniciativa impulsada per l’Ajuntament per definir els eixos del seu pla estratègic amb l’horitzó posat en l’any 2030.
L’acte, sota el títol Quan la gent es queda. Ontinyent a debat. Polítiques públiques, benestar i reptes de futur, va reunir veus de diferents àmbits socials, econòmics i culturals per reflexionar sobre per què Ontinyent és, actualment, la ciutat valenciana amb un major índex de fidelitat residencial, amb més de 20 punts per damunt de la mitjana estatal.
Una dada clau: per què la gent es queda a Ontinyent
L’alcalde, Jorge Rodríguez, va obrir la jornada destacant aquesta dada com un dels principals actius de la ciutat. Davant la pèrdua de població que pateixen altres zones d’interior, Ontinyent manté un fort arrelament que el govern municipal vol analitzar i consolidar de cara al futur.
Segons va explicar, el procés Ontinyent 2030 ha de servir per identificar febleses, fortaleses, oportunitats i amenaces, però sobretot per definir quins reptes ha d’afrontar la ciutat per continuar sent un lloc atractiu on viure, treballar i desenvolupar un projecte vital.
Ontinyent com a refugi emocional
La taula redona, moderada per la periodista Àlex Blanquer, va posar l’accent en el benestar psicològic i la dimensió emocional de la ciutat. L’actor Isaak Gracia, amb experiència vital entre grans capitals i Ontinyent, va definir la ciutat com un refugi necessari.
Segons va explicar, a les grans ciutats es pot sentir una soledat acompanyada, mentre que a Ontinyent les persones se senten reconegudes. Tornar a la ciutat, va afirmar, suposa baixar revolucions i recuperar l’equilibri personal.
Una visió compartida pel músic i fisioterapeuta Carlos Revert, que va vincular l’oferta cultural amb la salut física i emocional. Va defensar que una ciutat amb activitat cultural convida a eixir al carrer, caminar i moure’s, amb beneficis directes per a la salut.
Economia, talent i nous perfils professionals
Des del vessant empresarial, Miguel Lurbe i Nuria Pomar van trencar el tòpic que quedar-se a Ontinyent és sinònim de falta d’oportunitats. Van posar en valor la solidesa del teixit industrial local, però van alertar d’un canvi de paradigma.
Les empreses s’han tecnificat i necessiten cada vegada més enginyers, perfils creatius i professionals qualificats. El repte, segons van coincidir, ja no és generar ocupació, sinó aconseguir que la ciutat siga prou atractiva perquè aquest talent vulga viure-hi.
En aquesta línia, l’experta en màrqueting digital Marina Gironés va destacar el potencial d’Ontinyent per atraure nòmades digitals, gràcies a la qualitat de vida, la connectivitat i un cost de vida inferior al de les grans ciutats.
Urbanisme del futur i convivència intergeneracional
Una de les aportacions més concretes va ser la de Fina Úbeda, representant del col·lectiu sènior, que va alertar del risc de dividir la ciutat en espais segregats per edats. Va proposar dinamitzar espais com la Glorieta amb activitats intergeneracionals que fomenten la convivència.
Per la seua banda, l’arquitecta Sílvia Párraga va defensar una ciutat caminable, amable i adaptada al canvi climàtic. Va subratllar que el concepte Human Mood City no és una qüestió estètica, sinó una aposta clara per la salut pública, amb voreres accessibles, ombres i espais pensats per a les persones.
Ontinyent 2030: créixer sense perdre l’ànima
El debat també va deixar sobre la taula reptes de fons, com l’equilibri entre creixement econòmic i vida de barri, el paper del vehicle privat enfront del vianant o la necessitat d’habitatge assequible per facilitar que els joves puguen quedar-se a la ciutat.
En la cloenda, l’alcalde Jorge Rodríguez va remarcar que aquest cicle de debats servirà de base per elaborar un pla estratègic Ontinyent 2030 que pose les persones al centre i reflectisca els anhels de la ciutadania. L’acte es va tancar amb la projecció del vídeo Mood Ontinyent, vivim bé quan tot importa, com a síntesi de l’esperit del projecte.
