El Grup Municipal Socialista d’Ontinyent ha plantejat que una part del superàvit municipal de 2025, xifrat en 4.753.060 euros, es destine a iniciar la reforma de la Plaça Major. La proposta arriba després que el Govern d’Espanya haja aprovat un nou marc legal que permet als ajuntaments utilitzar superàvits i romanents per a inversions financerament sostenibles.
El debat no naix de zero. Ontinyent ja havia tancat l’exercici de 2025 amb un superàvit rècord i amb una reclamació política clara per part del govern municipal: poder reinvertir estos recursos en la ciutat i no destinar-los obligatòriament a reduir deute. Eixe context és clau per entendre ara la proposta socialista, que connecta directament amb la informació ja publicada sobre el superàvit rècord de 4,7 milions d’euros de l’Ajuntament d’Ontinyent.
La petició del PSPV-PSOE situa la Plaça Major en el centre del debat sobre les prioritats d’inversió de la ciutat. Els socialistes consideren que l’Ajuntament disposa de marge econòmic suficient per afrontar actuacions estratègiques i defenen que este espai del centre històric hauria de ser una de les primeres opcions.
Una proposta política, no una decisió municipal
La iniciativa presentada pels socialistes és, de moment, una proposta política de l’oposició. No implica que la reforma estiga aprovada ni que existisca encara un projecte tècnic definit. El que planteja el PSPV és que l’equip de govern d’Ens Uneix inicie els estudis necessaris i òbriga un procés de participació amb veïns, comerciants i col·lectius socials per concretar com hauria de ser l’actuació.
Segons el Grup Municipal Socialista, la reforma podria incloure la renovació del paviment, la millora de l’accessibilitat universal, la modernització de les infraestructures urbanes, la incorporació de més zones d’ombra i espais verds, i actuacions dirigides a reforçar la dinamització comercial i turística de l’entorn.
Els socialistes vinculen esta proposta amb el fet que, segons exposen, la remodelació de la Plaça Major ha quedat fora de les inversions sol·licitades a la Diputació de València per a esta legislatura. En eixe punt, el debat connecta amb el paper que el Pla Obert d’Inversions ha tingut en altres actuacions urbanes d’Ontinyent, especialment en la reforma de la Plaça de la Concepció, un projecte finançat per la Diputació i plantejat també com una transformació d’un espai urbà estratègic. La tramitació d’aquella obra ja va evidenciar la importància de combinar finançament, projecte tècnic i participació ciutadana en actuacions d’esta escala, com es va explicar en la informació sobre la reforma de la Plaça de la Concepció.
El nou marge legal del superàvit
El Grup Municipal Socialista basa part de la seua proposta en el Reial decret llei aprovat pel Govern central, que possibilita que les entitats locals destinen el superàvit pressupostari de 2025 a inversions financerament sostenibles. La norma també introdueix mesures de flexibilització per a ajuntaments amb bona situació financera, encara que la seua aplicació pràctica exigeix complir requisits i tramitar les modificacions pressupostàries corresponents.
Això significa que el nou escenari obri una porta, però no elimina el debat de fons: decidir quines actuacions han de prioritzar-se, amb quin calendari, amb quin cost real i amb quin grau de consens. En el cas de la Plaça Major, la proposta socialista posa damunt la taula una actuació urbana de gran càrrega simbòlica, però també de complexitat tècnica per la seua ubicació, ús festiu, presència patrimonial i funció dins del centre històric.
Des del PSPV-PSOE sostenen que, si l’alcalde defensa que estos diners han de destinar-se “a les persones i no als bancs”, una de les millors maneres de fer-ho seria invertir-los en la Plaça Major. Segons el grup socialista, la reforma beneficiaria el conjunt de la ciutat i contribuiria a revitalitzar el centre històric.
La Plaça Major, entre l’ús festiu i la necessitat de renovació
La Plaça Major és un dels espais més reconeixibles d’Ontinyent. Acull actes culturals, festius, religiosos i socials, i funciona com a punt de pas i de trobada dins del nucli històric. La seua importància no és només urbanística, sinó també simbòlica: forma part de la imatge pública de la ciutat i de molts dels seus esdeveniments més consolidats.
Eixa centralitat també fa que qualsevol actuació haja de valorar l’impacte sobre el veïnat, el comerç, l’accessibilitat, els usos festius i la mobilitat del centre. En els últims anys, la Plaça Major ha continuat tenint un paper destacat en actes de ciutat, des d’esdeveniments festius fins a activitats culturals i turístiques, com es veu en cites recents vinculades al calendari local, entre elles Ontinyent Medieval i el Mig Any Fester.
La proposta socialista, per tant, no sols obri una discussió sobre el destí del superàvit, sinó també sobre quin model de centre històric vol Ontinyent en els pròxims anys. Reformar la Plaça Major podria servir per millorar l’espai públic i reforçar l’atractiu comercial i turístic, però requeriria una planificació detallada i una definició clara de prioritats.
El PSPV demana ara que l’equip de govern faça el primer pas amb estudis tècnics i participació ciutadana. La decisió final, en tot cas, correspondrà al govern municipal i haurà d’encaixar-se dins del conjunt de necessitats pendents de la ciutat. Amb el superàvit ja quantificat i el nou marc legal damunt la taula, el debat passa ara de la capacitat econòmica a la priorització política: en què ha d’invertir Ontinyent els recursos que ha aconseguit estalviar.
