Bufali i El Palomar acolliran un parc solar de 11 MW amb quasi 20.000 panells fotovoltaics
La Vall d’Albaida consolida la seua posició com a zona clau en el desplegament d’energies renovables amb la recent autorització del projecte PS IM2 Bufali-Palomar I i II. Es tracta d’un parc solar impulsat per IM2 Energia Solar, amb 19.650 panells sobre una superfície de 15 hectàrees entre Bufali i El Palomar, amb una potència de 11,299 MW i una inversió de més de 4,4 milions d’euros.
Aquesta actuació s’uneix als projectes autoritzats a Castelló de Rugat i Agullent, que eleven a més de 15 milions les inversions recents en infraestructures fotovoltaiques a la comarca. La línia d’evacuació d’aquesta planta discorrerà també per l’Olleria, amb connexió a la xarxa d’alta tensió d’I-DE.
Adaptació del projecte i mesures compensatòries
Inicialment, la planta solar anava a ocupar un 10% del sòl no urbanitzable de Bufali, superant àmpliament el límit del 3% establit pel decret autonòmic sobre renovables. Per tal d’evitar el rebuig institucional, la promotora va reduir el projecte un 21%, eliminant 27 parcel·les i ajustant-se a la normativa. Aquest canvi va permetre que el projecte obtinguera llum verda, després de dos exposicions públiques i més de 130 al·legacions.
Entre les mesures compensatòries, s’ha previst la plantació de 583 oliveres, 13 pins i la integració paisatgística mitjançant talussos vegetals. També s’obliga a conservar arbres fruiters i a evitar l’ús de paviments impermeables. El traçat d’evacuació elèctrica serà majoritàriament soterrat, excepte 650 metres aeris que creuaran el riu Clariano i el barranc del Port amb mesures de seguretat ambiental.
Impacte ambiental i paisatgístic: punts de tensió
Tot i els esforços d’integració, el projecte ha estat objecte de debat per l’impacte potencial sobre el paisatge agrícola i natural. Diversos col·lectius i particulars han expressat preocupació per la pèrdua de terrenys agrícoles, la proximitat de masies i àrees forestals, i l’efecte visual que poden tindre aquestes instal·lacions sobre un entorn encara verge.
Com s’ha vist en altres casos com el de Cairent (Aielo de Malferit), l’acumulació de macroplantes genera un efecte de saturació territorial, especialment en zones amb alt valor ecològic o paisatgístic. Els opositors al projecte demanen una planificació racional i participativa del desplegament d’energies renovables, prioritzant l’autoconsum i la instal·lació en cobertes industrials o urbanes.
En este cas, la Conselleria ha justificat l’autorització basant-se en informes favorables de canvi climàtic, urbanisme i paisatge, i en el fet que el projecte no supera individualment el llindar de 50 MW que obligaria a una tramitació estatal.
Un suport institucional comú però desigual
Els ajuntaments de Bufali, El Palomar i Albaida han mostrat un suport explícit al projecte, amb l’objectiu d’atraure ingressos municipals i reduir la factura elèctrica. IM2, per la seua banda, defensa el caràcter “d’interés energètic general” de la planta, en apostar per una font renovable, autòctona i descentralitzada.
Aquesta línia contrasta amb altres municipis on l’oposició ciutadana ha sigut més intensa. És el cas de Aielo de Malferit o la macroplanta de Cairent, denegada precisament per l’impacte sobre el territori.
La Vall d’Albaida, en un moment clau per al seu futur energètic
Amb aquest nou projecte, la Vall d’Albaida suma més de 50.000 panells fotovoltaics en tràmit o autoritzats en pocs mesos. Mentre alguns veuen una oportunitat per a avançar en la transició energètica, altres alerten del risc de convertir el territori en una zona de sacrifici rural per satisfer el model energètic global.
La clau per a l’equilibri pot estar en promoure models de participació local, com el que va impulsar Copobladuc a la Pobla del Duc, o en fomentar plantes de dimensió mitjana amb retorn social i energètic directe als municipis.
Pots consultar altres notícies sobre energia, territori i sostenibilitat en la nostra secció de Medi Ambient.
