Compromís ha tornat a situar l’accés a la vivenda en el centre del debat polític d’Ontinyent. El síndic de la coalició a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, i el portaveu municipal, Nico Calabuig, han reclamat que la ciutat siga declarada zona de mercat residencial tensionat i han assegurat que hi ha 234 famílies ontinyentines en espera d’accedir a una vivenda pública.
La reclamació dona continuïtat a la moció amb què Compromís ja va portar al Ple d’Ontinyent mesures per frenar l’escalada dels preus. Aquella proposta plantejava reservar almenys un 30% d’habitatge protegit en les noves promocions, sol·licitar a la Generalitat la declaració de zona tensionada i mobilitzar recursos municipals per ampliar el parc públic.
La visita de Baldoví a Ontinyent, amb una trobada informativa al mercat municipal, ha servit també per elevar el debat local a l’àmbit autonòmic. El dirigent valencianista ha acusat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, de no atendre problemes com la vivenda i ha qüestionat el paper d’Ens Uneix com a soci del PP en el govern de la Diputació de València.
La zona tensionada és, ara com ara, una proposta política
Compromís defensa que l’Ajuntament ha de demanar formalment a la Generalitat que Ontinyent siga declarada zona tensionada. Esta figura permetria activar instruments per intervindre sobre el mercat del lloguer, però no està aprovada ni aplicada actualment a la ciutat: és una proposta que encara ha de passar pel debat municipal i, posteriorment, per la decisió de l’administració autonòmica.
Segons Baldoví i Calabuig, l’encariment dels lloguers afecta especialment la zona universitària, la joventut i les famílies amb rendes mitjanes o baixes. La coalició advertix també de l’aparició d’infravivendes i de la dificultat per trobar immobles a preus assumibles.
Compromís situa en 234 les famílies que esperen una vivenda pública a Ontinyent. La nota facilitada per la formació, però, no concreta la data de tall de la xifra ni diferencia entre els diferents registres o programes d’habitatge als quals podrien estar inscrites estes unitats familiars.
Calabuig considera insuficient basar la resposta en la construcció privada i aposta per reservar un mínim del 30% de vivenda protegida en els nous sectors residencials. També reclama mobilitzar immobles buits, recuperar edificis degradats i concentrar esforços en barris com la Vila i el Poble Nou.
Entre els PAI anunciats i les vivendes realment disponibles
El principal desacord està en el model amb què ha de créixer l’oferta residencial. El govern d’Ontinyent defensa la reactivació de sectors urbanístics com Germanies, el Llombo o RAF-4, que en conjunt podrien permetre la construcció de més de 1.000 vivendes durant els pròxims anys.
Compromís considera que esta previsió no solucionarà per ella mateixa el problema, perquè es tracta majoritàriament de promoció privada i de desenvolupaments situats fora dels barris més envellits. Calabuig sosté que construir més no implica necessàriament que les vivendes siguen accessibles per a la població amb més dificultats.
La xifra municipal tampoc representa habitatges immediatament disponibles. Com ja va explicar TV Digital Ontinyent en analitzar l’aprovació del PAI RAF-4 a Sant Rafel, estos expedients són passos administratius previs. Després han d’arribar la urbanització del sòl, les llicències, la construcció i l’entrada efectiva de les vivendes al mercat.
Al mateix temps, Ontinyent sí que té en marxa una promoció pública concreta al centre històric. L’Ajuntament ha tret a licitació les obres dels 12 habitatges públics previstos al barri de La Vila, vinculats a la recuperació de la Muralla Sud i amb la intenció inicial de destinar-los al lloguer jove.
El projecte és una actuació efectiva en tramitació, però els habitatges encara no estan construïts ni adjudicats. La licitació contempla posteriorment l’adjudicació de l’obra i un termini d’execució estimat de 24 mesos. Per tant, el debat continua obert entre l’oferta prevista pels nous PAI, la promoció pública que ja avança i la capacitat real de totes estes mesures per reduir la pressió sobre els preus.
La retallada als polígons torna al debat polític
Baldoví i Calabuig han aprofitat la compareixença per tornar a denunciar la reducció d’un 15% de les ajudes de la Generalitat destinades als polígons industrials d’Ontinyent. La diferència respecte a la quantitat concedida inicialment se situa prop dels 60.000 euros.
Compromís assegura que la retallada afecta actuacions que ja estaven en execució i afirma que el PP i Vox han rebutjat una esmena presentada a les Corts per recuperar els diners. Baldoví ha vinculat esta decisió amb la relació política entre Ens Uneix i el PP a la Diputació.
La crítica, però, arriba després que el govern municipal anunciara que reclamaria la totalitat dels fons i que, si era necessari, acudiria als tribunals. Com va recollir TV Digital Ontinyent en la informació sobre el conflicte de les ajudes de l’IVACE, Ens Uneix va assegurar que no deixaria perdre els diners i va acusar Compromís de mantindre una “doble moral”.
La discrepància no està, per tant, en l’existència de la reducció, sinó en la responsabilitat política i en l’eficàcia de les gestions per recuperar els fons. Mentre Compromís considera que el cas evidencia la falta d’influència d’Ens Uneix davant el PP, el govern local defensa que la reclamació administrativa i judicial és precisament la manera de protegir els interessos d’Ontinyent.
Baldoví ha emmarcat finalment la visita en l’horitzó electoral de 2027 i ha presentat Compromís com una alternativa tant a la Generalitat com a l’Ajuntament. La compareixença combina així dos plans diferents: les propostes concretes sobre vivenda i polígons, i una ofensiva política contra els governs de Pérez Llorca i Jorge Rodríguez.
