La Directora Autonòmica de Benestar Social Manuela García va contestar en seu parlamentària per tercera vegada a la Diputada en Corts d’ EU Esther López Barceló, que no era prioritat de la Conselleria obrir la Residència per a Persones amb Discapacitat a la Vall d’Albaida. Cal recordar que aquesta residència fou acabada fa tres anys i des d’aleshores roman tancada per la manca d’equipament i previsió de personal de la Conselleria de Benestar Social, Nela García va afirmar que posar en marxa aquesta residència significaria posar en perill l’estabilitat i el conjunt de les Polítiques Socials de la Conselleria al País Valencià. En paraules d’ Esther López Barceló , el que realment s’està posant en perill és el dret d’atenció de les persones amb diferents graus de discapacitat a la comarca de la Vall d’Albaida, ja que malgrat que aquesta residència fou projectada per a 40 places , a l’actualitat ja hi ha més de 52 usuaris i usuàries demandant aquesta residència, residència que seria l’única amb aquestes característiques al conjunt de la comarca, és a dir, per a una població de 93.000 habitants.
Des d’ EU d’Ontinyent i davant les declaracions de la secretària autonòmica volen llançar una reflexió, com pot l’obertura d’una residència posar en perill el conjunt de la política social del Consell?. L’única cosa que posa en perill la política social al País Valencià, és l’existència d’un Consell que posa en perill els centres i programes destinats a la política i atenció social a la ciutadania, aplicant retallades abusives en la totalitat dels programes ( retallada en la subvenció del Centre Ocupacional i del Centre de Dia de discapacitats d’un 10% cadascun, un 40% de retallada en el programa de Mesures Judicials, un 35% en el Centre de Menors del Rogle).
El problema del PP en la Generalitat ha estat que durant molts anys s’han posat per davant els interessos d’una mínima part de la població , aquella que gaudia dels grans esdeveniments i malbarataments del Consell, front al més del 99% de la població que a hores d’ara està pagant els plats bruts dels mals gestors que ara ens fan pagar a la resta amb retallades i impagaments que posen en perill l’assistència i política social del conjunt de ciutats.
