El maset dels Moros vells de Bocairent va acollir dissabte passat, 3 d’octubre, la presentació d’un document sobre la creació d’una comparsa de moros a la població el 1852. L’obra procedeix de l’Arxiu municipal d’Ontinyent i porta per títol el de “Convenio y obligación mutua entre diferentes sujetos de esta Villa para asistir a la fiesta de san Blas con uniforme de moro”.
Així doncs, el document recull les característiques de la nova “companyia”, com s’anomena al text, o els deures contrets pels vint components fundadors. D’aquesta forma, per exemple, queda regulat el pagament o “ratlla” obligatòria setmanal d’un ral de billó; els càrrecs de capità, d’alferes, de sergents i d’ambaixador moro; la contractació d’una banda de música per a les festes i l’allotjament dels músics en les cases particulars dels festers, o les despeses de la nova comparsa i les obligacions econòmiques i personals que contreien els membres.
La presentació va estar a càrrec de Josep-Vicent Ferre Domínguez, autor de la troballa i alcalde de Bocairent, qui, a més de donar-hi a conèixer el document, va fer pública la relació i els trets particulars dels fundadors (edat, estat civil, ofici, relacions familiars, etc.) al mateix temps que mostrava una hipòtesi de treball sobre la seua adscripció ideològica. L’acte va estar seguit per vora 150 persones que van mostrar el seu interés pel tema incloent-hi estudiosos de les festes valencianes com Sergi Gómez i Soler o l’autor del llibre sobre els Moros vells de Banyeres de Mariola, José Luis Vañó Pont.
L’estudi complet es publicarà en el programa de festes de sant Blai de Bocairent del 2016 que s’edita al gener ja que el document suma al seu valor intrínsec per la escassesa de textos semblats, la obligació de replantejar algunes interpretacions clàssiques sobre l’origen i l’evolució de les celebracions patronals locals. Així per exemple, sempre s’havia considerat que la transformació de la Soldadesca en Moros i cristians havia ocorregut el 1860 –de fet, fa cinc anys es va commemorar el 150 aniversari de les mateixes; no obstant això, aquesta troballa apuntaria que aquesta moment històric correspondria a la nova regulació municipal de les festes que contarien ja amb antelació amb ambaixades, castell i comparses autònomes, entre altres elements.
Respecte a l’actual filà de Moros vells, la primera del bàndol, Josep-Vicent Ferre va apuntar que amb seguritat seria la continuadora d’aquesta companyia del 1852, tot i que no degué afegir-se l’adjectiu al nom primitiu fins l’aparició en anys posteriors d’altres comparses mores com els Marrocs o els Moros marins.
