Un informe elaborat per l’estudi d’arquitectura extern Vetges Tú i Mediterrànea SLP descarta qualsevol tipus d’afecció de les obres del projecte del parc fluvial de la Cantereria d’Ontinyent sobre elements protegits o de valor històric en l’entorn. És més, l’informe constata que el projecte realçarà l’entorn del llavaor i l’escorxador municipal, immobles inclosos en l’Inventari sectorial d’Etnologia de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

Aquest informe extern ha sigut elaborat en atenció a una sol·licitud de la Direcció General de Patrimoni, que ho havia requerit per a donar llum verda a la modificació del PGOU necessària per a executar l’actuació, que suposarà en el seu conjunt una inversió de 3’2 milions d’euros (dels quals la Generalitat finançarà 1.600.000 en tres anualitats). L’informe ja ha estat remés a la Direcció General, i s’està a l’espera de resposta.

Així, el document explica que en el cas del llavaor “no es produeixen canvis sensibles respecte a la situació actual, ja que el seu entorn està constituït exclusivament per les edificacions tradicionals de Cantereria alta que es mantenen”. De manera indirecta la creació del parc públic en la vora fluvial i la regeneració del riu “augmentarà la presència i significació del llavaor, integrant-lo en un nou recorregut urbà de gran valor cultural, ambiental i paisatgístic, que travessant el riu, el connectarà amb l’edifici recuperat del Molí Descals i la seua estructura hidràulica, també protegit pel Pla General, formant un conjunt de gran valor etnogràfic vinculat al sistema tradicional de l’aigua”.

En el cas de l’Escorxador municipal l’edifici passarà a trobar-se exempt en un entorn naturalitzat, “tal com es va plantejar el projecte inicial i succeïa des del moment de la seua construcció en 1893 fins als anys 70 del segle passat”. Per aquesta raó es considera que des del punt de vista patrimonial l’afecció “és positiva, per recuperar la lògica original i les condicions d’ús, percepció i paisatge de l’edifici”. A més, afegeix, “resulta lògic pensar que en el futur es plantege un ús diferent de l’edifici” i en aquest sentit destaca “la complementarietat entre un edifici d’equipament públic rehabilitat, el parc que es construirà en el seu entorn i la ribera recuperada del riu”.

Immobles sense valor patrimonial ni relació amb el nucli històric

La documentació que s’ha remés a Patrimoni, a més, analitza de manera individualitzada tots els immobles l’enderrocament dels quals es contempla en el marc del pla, concloent que manquen de valor patrimonial ni relació amb l’entramat del nucli històric. Així, des del punt de vista del patrimoni ambiental i del paisatge es considera que l’actuació preferent “no és la conservació de la situació actual” sinó “la restitució de la configuració anterior, conservada fins a 1960, amb la recuperació de l’espai del riu”. D’altra banda un factor determinant de la protecció és la possibilitat que l’edifici mantinga les seues condicions d’ús en el futur, “i en el cas dels habitatges les seues condicions d’habitabilitat, fet que en el cas de Cantereria baixa es revela com a impossible”.

Respecte a la seua relació amb el nucli històric, el conjunt d’edificis que formen la filera nord del barri de Cantereria (Cantereria baixa)” no reuneix les condicions per a formar part del Nucli Històric Tradicional d’Ontinyent, ja que no constitueix una trama urbana històrica, una tipologia diferenciada o una silueta característica de caràcter tradicional”. Es tracta d’un conjunt d’edificis construïts en els anys cinquanta i seixanta del segle passat, amb una diversitat de tipus edificats i solucions formals de baixa qualitat arquitectònica, de manera que “de cap manera pot considerar-se que aquestos edificis presenten una especial rellevància arquitectònica que avale el seu interés patrimonial com a béns immobles de rellevància local, i justifique la seua subjecció al règim de protecció, tal com exigeix la LPCV al seu Preàmbul”, conclou l’informe.