Bocairent ha convertit el debat educatiu valencià en una posició institucional compartida. El ple municipal del passat 4 de juny va aprovar per unanimitat un acord en defensa de l’educació pública i de suport a la comunitat educativa, amb el vot favorable dels tres grups de la corporació: PSPV-PSOE, PP i Compromís.
La decisió arriba després de diverses setmanes de mobilitzacions docents a la Vall d’Albaida, en el marc de la vaga indefinida iniciada l’11 de maig en l’educació pública valenciana. Abans de l’inici de la vaga, el professorat de la comarca ja havia creat una estructura pròpia de coordinació, amb una assemblea comarcal de docents de la Vall d’Albaida per organitzar accions i traslladar les seues reivindicacions de manera conjunta.
Mobilització social a Bocairent
A Bocairent, les accions impulsades pel grup local de docents han tingut suport de la comunitat educativa i també de part del veïnat. Entre les activitats amb més participació, l’Ajuntament destaca la concentració del 13 de maig a la plaça de l’Ajuntament i la marxa reivindicativa del 20 de maig fins al parc de l’Estació.
Les reivindicacions se centren en la necessitat de més recursos humans i materials per a l’ensenyament públic, amb especial atenció a una escola de qualitat, inclusiva i en valencià. El conflicte no afecta només els centres d’una ciutat concreta, sinó que s’ha estés per diferents municipis valencians i ha tingut seguiment també a Ontinyent i altres punts de la Vall d’Albaida. En el cas d’Ontinyent, la vaga va començar amb seguiments destacats en alguns centres públics, segons va publicar TVDO en la informació sobre l’inici de la vaga educativa a la ciutat.
Un acord polític transversal
L’acord aprovat a Bocairent té una lectura política clara: cap grup municipal ha quedat fora de la defensa de l’educació pública. PSPV-PSOE, PP i Compromís van consensuar un text que reconeix la necessitat de reforçar totes les etapes educatives, des de l’etapa d’infantil de 0 a 3 anys.
El document aprovat també apel·la al diàleg i al consens institucional com a via per resoldre el conflicte. Per tant, l’Ajuntament no adopta una mesura executiva sobre plantilles o recursos —competència de la Conselleria d’Educació—, però sí fixa una posició municipal davant la situació oberta al sistema educatiu públic valencià.
La regidora d’Educació, Vanesa Doménech, ha afirmat que “l’ampli suport que s’ha manifestat a Bocairent demostra que la defensa de l’ensenyament públic és un element transversal per a la nostra societat”. Doménech ha demanat que la Conselleria escolte els agents implicats i “la gran majoria de la societat valenciana”, que considera que protegir i millorar l’escola pública és salvaguardar el futur.
El pronunciament de Bocairent s’afegeix així a un context educatiu comarcal marcat per les mobilitzacions, però també per actuacions administratives que continuen en marxa als centres. En el mateix municipi, la Generalitat va informar enguany de l’avanç de les obres del CEIP Lluís Vives de Bocairent, una intervenció d’infraestructures que conviu ara amb una reivindicació més ampla sobre recursos, personal i qualitat educativa.
La diferència entre els dos plans és rellevant: una cosa són les obres o inversions concretes en centres, i una altra les demandes del professorat i de la comunitat educativa sobre el funcionament ordinari del sistema. El ple de Bocairent ha optat per situar-se en este segon debat amb una posició institucional conjunta i sense divisió política municipal.
