L’alcalde d’Ontinyent insisteix que “els beneficis de la bona gestió no poden anar a parar als bancs”
Ontinyent va tancar 2012 amb un milió d’euros de romanent de tresoreria després d’haver reduït el deute bancari
El ple de l’Ajuntament d’Ontinyent ha aprovat aquest dijous per unanimitat una moció del grup socialista en la qual es proposa al Govern d’Espanya que es permeta als ajuntaments que hagen tancat el 2012 amb superàvit, com Ontinyent, puguen destinar aquests diners a generar ocupació en els seus municipis. “Els beneficis de la bona gestió han de servir per revertir en els ciutadans i no en els bancs”, ha insistit l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez.
Els comptes d’Ontinyent, 2012 es van tancar amb 2,3 milions de superàvit, poc més d’un milió en romanent de tresoreria. El Govern d’Ontinyent pretén que els municipis que gasten menys del que ingressen puguen destinar el superàvit a “inversions productives” que generen ocupació i no als bancs. La moció, que ha comptat amb el suport de tots els grups de l’Ajuntament en el ple de hui, insta les Corts Espanyoles a desenvolupar la disposició addicional 74 de la llei de Pressupostos de l’Estat de 2013 perquè es modifiqui la llei orgànica d’estabilitat pressupostària de 2012 amb l’objectiu que els ajuntaments puguen destinar el superàvit “a la generació de noves inversions” sense veure afectats pel sostre de despesa.
El regidor d’Hisenda, Josep Francés, recordava per la seva part que el municipi té un pla d’ocupació dotat amb 650.000 euros, “però si ens deixaren fer servir el superàvit, podríem dotar-lo amb més de 1,6 milions d’euros”, assenyala. Jorge Rodríguez va defensar aquest mateix criteri el passat mes de gener a la comissió d’Hisenda de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), on representa als alcaldes valencians: “t’obliguen a pagar més als bancs” -es queixen des del Govern d’Ontinyent, en referència a la norma d’estabilitat que obliga a destinar el superàvit a la reducció del deute del municipi- “però als bancs ja els paguem el que hem de pagar-los”, afegeixen, en destacar que Ontinyent ha reduït de 20,4 a 16.000.000 deute en dos anys anys. A més, el càlcul del sostre de despesa es fa en base a la liquidació del pressupost, el que produeix que “si has fet bé els deures, l’any següent tens gastar el mateix o menys i qui ha gastat més, pot seguir gastant més” . Aquesta regulació, sostenen, alimenta “la temptació de gastar a mans plenes”.
La modificació de la llei orgànica va ser reclamada per la FEMP i recollida, gràcies a una esmena al Senat, en els pressupostos de l’Estat d’aquest any, però la seua efectiva execució corre pressa: “els estalvis fruit de la bona gestió han de revertir a favor dels nostres veïns”, reclamava l’alcalde d’Ontinyent.