Segons les xifres publicades pel SERVEF, l’atur registrat el mes de març de 2020 a la Vall d’Albaida l’atur registrat al març de 2020 és de 6089 aturats, és a dir, hi ha 552 aturats més que en el mes anterior i 374 més que en el 2019, és a dir un increment mensual de 9’97% i una increment anual de 6’54%.
Quant a la contractació, a La Vall d’Albaida s’han registrat 1726 contractes aquest març de 2020, la qual cosa ha suposat 330 contractes menys que en el 2019 és a dir un 16’05% de descens interanual. Per gèneres, 715 han estat a dones (41’43%) i 1011 a homes (58’57%). La contractació indefinida mensual de març 2020 és de 238 contractes (13’79%) i la contractació temporal és de 1488 contractes el que significa un 86’21%. Respecte el 2019, la indefinida disminueix en un 30% i la temporal disminueix en 228 contractes, un 13’29%. Els contractes a temps parcial són un 28’62% respecte als de jornada completa, un 71’38%.
Les dades de l’atur de març mostren la irrupció de la pandèmia del coronavirus en el mercat de treball. A més, en el cas, les dades de l’atur no s’han pogut beneficiar dels dies festius i setmana santa, ja que molts treballadors i treballadores no han pogut incorporar-se als seus nous llocs de treball per la crisi del Covid-19.
D’altra banda, és significatiu que l’ocupació femenina hagi resistit molt millor que el masculí, atès que les activitats essencials com són les vinculades a les cures, alimentació i en general els serveis a la societat, tenen una àmplia presència laboral de les dones.
Per a Raül Roselló, Secretari Intercomarcal d’UGT-PV, aquestes dades reflecteixen la finalització dels contractes temporals i les ocupacions perdudes per acomiadaments, individuals o col·lectius, la qual cosa constata que molts empresaris han optat per ajustar les plantilles de la manera més lesiva, en lloc d’utilitzar altres elements de flexibilitat i en concret els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTES) i malgrat l’acord dels agents socials i el reial decret del Govern per a facilitar i agilitar el seu ús. Per a aquests treballadors i treballadores, la decisió de l’Executiu de dificultar els acomiadaments, com reclamava UGT, ha arribat tard.
L’elevada temporalitat injustificada i l’abús sistemàtic de la figura dels contractes de “obra i servei” o “eventuals per circumstàncies de producció” , com venim denunciat UGT constantment, han tornat ha facilitar la destrucció massiva d’ocupació, amb una velocitat i intensitat fins i tot major que en la crisi de 2008.
Per a Roselló, La pèrdua d’ocupació ha de ser temporal i recuperar-se una vegada arrenqui l’economia. A això obeeixen les diferents mesures aprovades pel Govern, entre elles la prohibició d’acomiadar, agilitar les suspensions temporals d’ocupació o reforçar la protecció per desocupació.
Però, malgrat la progressiva extensió de la protecció que s’ha realitzat en les diferents normes aprovades i que es tracta del major esforç de protecció social de la història d’Espanya, la cobertura atorgada per a aquesta situació tan dramàtica continua sent insuficient. Continuen estant desprotegits col·lectius molt importants, i especialment les persones desocupades (molts d’ells aturats de llarga durada) que han esgotat o esgotaran la prestació o subsidi. O els qui siguin comiats amb contracte indefinit i no hagin cotitzat el temps suficient per a obtenir prestació. A més, les quantia i durada d’algunes prestacions extraordinàries aprovades són molt insuficients. Sense oblidar als qui treballaven en l’economia submergida. Situació que especialment onerosa si tenim en compte l’obligat confinament.
Malgrat això, des de la UGT comarcal pensem que hem de fugir de tremendismes ja que el nostre teixit econòmic té sòlides possibilitats de recuperació si prenem les mesures adequades per a escurçar la crisi i no deixar a ningú enrere. Des d’UGT reclamem que tot el teixit empresarial contribueixi responsablement a la recuperació de l’ocupació tan aviat com sigui possible, abstenint-se d’allargar innecessàriament els ERTES i recuperant les plantilles. Reclamem igualment que totes les administracions, inclosos els municipis, contribueixin a la recuperació de la confiança, reorientant els seus pressupostos cap a l’estímul del teixit econòmic i laboral i la priorització del suport als col·lectius amb majors dificultats.
