El dia de l’alliberament fiscal

0

Dintre de l’immens i absurd nombre de “dies de”, que abarquen qualsevol cosa que vostè sigui capaç d’imaginar, el passat divendres 4 de maig se’n celebrà un que passà estranyament desapercebut. No està dintre de la naturalesa humana desconfiar dels poders fàctics i creure que, aquests, no considerarien “políticament correcte” celebrar fastuosos actes institucionals per a commemorar-lo ni que la seva simple menció pogués dur als ciutadans a reflexionar sobre ell. Evidentment, això tampoc ocorreria donat que el temps necessari per a “seure a pensar” fou la primera gran retallada perpetrada un cop s’instaurà el sistema polític, malgrat que no ens ho hagen anunciat al final de cap Consell de Ministres ni a cap acte plenari de cap cambra ni corporació,

El dia 4 de maig, com dèiem, se celebra el dia de l’alliberació fiscal. Si vostè té la sort de seguir treballant i té la immensa fortuna que, a més, segueix cobrant les seves nòmines de manera regular i forma part d’eixe estrany i heterogeni grup que els mitjans de comunicació anomenen “ciutadà mitjà”, el 4 de maig és el dia que deixa de pagar impostos. Açò no significa que fins al 31 de desembre no haurà de seguir contribuint al sosteniment de les arques estatals, autonòmiques i municipals, sinó que el salari que vostè ha obtés fins eixe dia l’ haurà de destinar, de manera íntegra, a pagar impostos.

Bé, almenys era així fins fa uns anys… Abans un “espanyol mitjà” destinava 124 dies íntegres de salari a pagar impostos, però malauradament aquesta situació ha canviat. Els diaris econòmics calculen que amb la pujada de l’IVA de l’anterior govern i la reforma del IRPF de l’actual, cada “espanyol mitjà” haurà de treballar cinc dies més per a fer front a les seves obligacions fiscals. Això l’obligarà, aquest any, a destinar a efectes impositius 129 dies de salari, i, malgrat seguir celebrant-se el 4 de maig, no podrà sentir-se alliberat fins el 9 de maig.

De cara a l’any vinent, i si rés no hi posa remei, la situació empitjora. Ningú no s’atreveix a calcular el salari que destinarà a impostos a partir de l’any 2013. Fins ara el govern estatal ens ha anunciat que hi haurà una modificació dels “impostos indirectes” –si ells no volen reconèixer que tenen intenció de pujar l’IVA, no seré jo qui ho digui- i que haurem de pagar part de la despesa sanitària i part dels medicaments que consumim entre altres pagaments, co-pagaments i re-pagaments que, per menys escandalosos, han passat desapercebuts. Per la seva banda, el govern municipal, ja ens ha informat que augmentaran un 10% l’Impost de Bens Immobles.

A més, tot fa pensar que, en els pròxims mesos, tants uns com altres, ens seguiran anunciant com planegen anar modificant tots aquells tributs que, o bé estan per augmentar, o bé estan per crear, però que serà necessari i imprescindible modificar per tal d’evitar la tan temuda recessió. Recessió a la que, se’ns dubte, ens veiem abocats per culpa de la mala gestió del polític antecessor de qui ens anuncie la nova formula impositiva.

Però no s’amoïni pel que vindrà, celebri que, aquest any, ho ha aconseguit. Vostè ja està alliberat. Tots els governs rapinyaires que viuen del seus impostos ja han vistes saciades les seves necessitats i el deixaran tranquil. A partir d’aquí, ja pot destinar els seus diners al que vulgui. Ja pot començar a pagar altres nimietats com la llum, l’aigua, la hipoteca, el menjar.. i totes eixes coses innecessàries a les que vostè dedica els diners que li sobren. No se sent alliberat?

D’un temps a ara, escoltem els governants dient-nos que estem on estem perquè vivíem per sobre de les nostres possibilitats. ¿Algú sap com estarem quan se n’adonen que ens obliguen a pagar per sobre d’elles?.

Publicitat