El Museu del Tèxtil d’Ontinyent ha acollit la presentació de “Guerra i amor, esperança i frustració. Memòries a l’Espanya de la Guerra Civil”, l’última publicació de la delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València. El llibre recupera el diari i l’epistolari de Ricardo Camallonga, un empleat de banca valencià que va viure la Guerra Civil treballant a Aragó entre 1935 i 1939, lluny de la seua família vinculada a Benissoda i Albaida.
La publicació, impulsada per l’àrea provincial de Memòria Democràtica que dirigix Natàlia Enguix, arribarà als 137 municipis adherits al programa “La Memòria a les Biblioteques”, junt amb altres dotze volums. La presentació a Ontinyent s’emmarca en els actes paral·lels de l’exposició sobre Luis Vidal Corella, una mostra que TV Digital Ontinyent ja va explicar com una mirada fotogràfica a la Guerra Civil i la postguerra al Museu del Tèxtil.
Un testimoni incòmode i valuós per entendre la guerra
Ricardo Camallonga va nàixer a Benimarfull en 1904 i es va casar amb Ramona Pont, natural d’Albaida, a Benissoda, on residia la família. En 1934 va nàixer el seu fill Ricardín, molt present en les cartes que Camallonga enviava quan les circumstàncies del conflicte ho permetien. A vegades, quan la comunicació entre Aragó i València quedava interrompuda, recorria a la Creu Roja o a familiars que feien d’enllaç.
El llibre no presenta una figura còmoda ni exempta de contradiccions. La Diputació descriu Camallonga com un empleat de banca, pare i feixista, una doble dimensió que apareix en els seus escrits: d’una banda, la fredor amb què parla dels seus rivals polítics; de l’altra, la tendresa amb què s’adreça a la seua esposa i al seu fill. En una de les cartes escrites des de Terol, poc abans de tornar a casa en abril de 1939, el protagonista combina la retòrica del bàndol vencedor amb una escena domèstica en què imagina el seu fill menjant dolços i torró.
Natàlia Enguix ha remarcat que el volum “no és apologia” d’un defensor del bàndol colpista, sinó material per ampliar el coneixement sobre el passat. Esta lectura és important perquè situa el llibre dins d’una perspectiva històrica i no commemorativa: el valor del document no rau a reivindicar el seu protagonista, sinó a mostrar com la guerra va travessar vides particulars, famílies, creences i adhesions polítiques.
Mapes, cartes i postmemòria familiar
El volum conserva el format del quadern apaïsat en què Camallonga reflectia l’avanç de les tropes sublevades sobre mapes d’Espanya. A més dels mapes acolorits i datats, el diari inclou retalls de premsa, efemèrides del Moviment Nacional, anotacions de la seua vida privada i un relat detallat del bombardeig d’Osca.
L’edició ha sigut preparada per Carlos Tormo Camallonga, net de Ricardo i professor del departament d’Història del Dret de la Universitat de València. Tormo defensa que la historiografia de la Guerra Civil s’ha construït sovint a partir de la política i dels exèrcits, però que també cal atendre les fonts individuals: diaris, cartes, dietaris i testimonis de persones anònimes que van viure el conflicte des de posicions molt diverses, de vegades contradictòries.
La presentació del llibre al Museu del Tèxtil reforça el paper d’Ontinyent com a espai de divulgació memorialista. En els últims anys, la ciutat ha acollit diferents propostes vinculades a la memòria democràtica, com l’exposició dedicada a Manuela Ballester, que TVDO va recollir quan el Museu del Tèxtil va ampliar l’homenatge a l’artista valenciana, o les activitats educatives impulsades per l’IEVA sobre com ensenyar la història contemporània, amb una jornada sobre memòria democràtica amb professorat de la Vall d’Albaida.
A l’acte de presentació van assistir el cap de secció de Memòria Democràtica de la Diputació, Paco Sanchis; el regidor de Cultura d’Ontinyent, Alejandro Borrell; i el mateix Carlos Tormo. La publicació amplia així el conjunt de materials que la Diputació està distribuint a través de les biblioteques municipals, amb l’objectiu d’acostar la investigació històrica i els testimonis personals a la ciutadania.
El cas de Ricardo Camallonga recorda que la memòria democràtica no es construeix només amb figures exemplars o relats lineals. També necessita documents incòmodes, veus contradictòries i testimonis que obliguen a mirar la Guerra Civil des de la complexitat de les vides concretes. En eixe terreny, el diari publicat per la Diputació aporta una peça més per entendre com el conflicte va marcar famílies, pobles i trajectòries personals també a la Vall d’Albaida.
