En un moment marcat pel consum immediat i digital de la música, el retorn del cassette sorprén no tant com a novetat comercial, sinó com a gest de memòria i record col·lectiu. La recent reedició de la discografia de Nino Bravo en cintes de cassette de colors s’emmarca plenament en esta tendència que recupera formats físics amb una forta càrrega emocional.
Quan la música també es tocava
Abans de les llistes infinites i de l’streaming, escoltar música implicava un ritual. Traure el cassette de la seua carcassa, col·locar-lo al radiocassette, prémer el botó de play i, de vegades, rebobinar amb un bolígraf. Hui, eixos gestos formen part de la memòria íntima de diverses generacions.
La reedició dels àlbums de Nino Bravo en cassette no apel·la només als col·leccionistes. És també una invitació a recordar una manera de viure la música més pausada, més tangible i, per a molts, més emocional.
Nino Bravo, una veu que travessa el temps
La figura de Nino Bravo continua molt present dècades després de la seua mort. La seua veu, associada a moments personals i col·lectius, ha passat de vinils a CDs, i d’ahí a plataformes digitals. Ara, el cassette reapareix com un pont entre el passat i el present.
Cada cinta, amb colors diferents segons l’àlbum, reforça la idea d’objecte únic, allunyat de la uniformitat digital. No es tracta només d’escoltar cançons, sinó de conservar un fragment de la història musical.
Moda vintage o necessitat de memòria?
El ressorgiment del cassette s’emmarca dins d’una moda vintage més àmplia, que també ha recuperat el vinil, les càmeres analògiques o la fotografia química. Però, en casos com el de Nino Bravo, el valor va més enllà de la tendència.
És una forma de reconnectar amb els records familiars, amb la música que sonava als cotxes, a les cases o a les festes, i que forma part de la identitat de moltes persones.
El format físic en l’era digital
En plena era digital, on la música és intangible i efímera, el cassette representa tot el contrari: un objecte que ocupa espai, que es pot tocar i guardar. Esta reedició no pretén competir amb les plataformes digitals, sinó complementar-les amb memòria.
El cassette torna així no com a necessitat tecnològica, sinó com a símbol cultural. I ho fa de la mà d’una de les veus més estimades de la música en castellà, demostrant que, més enllà del format, hi ha cançons que mai passen de moda.
Altres retorns vinculats a la memòria musical i cultural ja han sigut tractats a tvdigitalontinyent.com, on el passat i el present continuen dialogant a través de la cultura.
