No hi ha cap dubte que la música és un dels àmbits culturals amb ramificacions més populars i extenses. I com a tal, també és un àmbit en què la situació d’anormalitat cultural del nostre país s’ha fet més evident.
La “deserció” lingüística de creadors i públic en el món musical valencià, d’una espontaneïtat poc literal, tot i ser gran no ha estat total. Ni de bon tros. La resistència inconscient dels grans i dels senzills cantaors de finals del segle XIX i principis del XX van deixar un solatge que els esforços uniformitzadors del franquisme, entre altres, no van saber desfer. La “morta viva” mantenia unes constants vitals que, a les acaballes de la dictadura, comença a escampar-se per espais i melodies d’actualitat amb no poca alegria.
Després d’uns anys de produccions il·lusionants i homologables a les de qualsevol altra cultura, un temps nou d’escassetat i marginació programada ha desembocat en un esclat creatiu inesperat, vastíssim, bastit sobre una llengua com a reivindicació o com a normalitat.
Un llibre ho explica amb tot de detalls i amb Claus per a entendre’n els procesos i els àxtits actuals. “La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns” és obra de Josep Vicent Frechina, escriptor, periodista i un dels crítics més reconeguts del nostre país. Ell mateix ens presentarà el llibre, en què repassa la música cantada en la nostra Llengua feta al País Valencià.
La presentació es farà dijous 25 d’octubre, a les vuit i mitja de la vesprada, al Conservatori de Música d’Ontinyent. L’acte el conduirà el cantant Jesús Barranco.
